En la següent taula es pot veure una llista d'objectes artificials a la superfície de Mart. La taula mostra només les sondes i naus enviades des de la Terra. No mostra els objectes més petits, com fragments, paracaigudes, escuts tèrmics i qualsevol altra part de una nau que estigui a Mart a conseqüència de l'arribada de la missió.
La gran majoria estan en desús, però els rovers Opportunity i Curiosity continuen funcionant al 2017. El Curiosity és l'objecte artificial més recent en aterrar a Mart.
Llegenda Colors No va retornar dades Va transmetre dades Encara en funcionament
Taula d'objectes En aquest llistat, es dona per suposat que cada missió va deixar restes segons el seu disseny. Per exemple, l'aterrador Schiaparelli va explotar en impactar amb la superfície, creant un nombre indeterminat de fragments a una localització. A un altre lloc pot haver un escut tèrmic, i a un altre un paracaigudes. També hi ha sondes de les quals es desconeix la localització exacta, per exemple la Mars 2, Mars 3 o Mars 6.
Els orbitadors que poden acabar finalment caient sobre la superfície (veure Deteriorament orbital) són, per exemple: els orbitadors de les Viking 1 i 2, MRO, 2001MO, ME, MGS, Phobos 2, els orbitadors de les Mars 2, Mars 3 i Mars 5 i la Mariner 9 (veure Orbitadors de Mart).
Objecte artificial Imatge Nacionalitat Any d'aterratge Massa (kg) Estatus Localització Marsnik 280px|right Unió Soviètica 1971 1210 Va fallar durant el descens; es va estavellar contra la superfície. Estimat a Marsnik 380px|right Unió Soviètica 1971 1210 La transmissió de dades va fallar als 14,5 segons després d'aterrar. Estimat a Terra Sirenum, Marsnik 680px|right Unió Soviètica 1973 635 Va enviar dades durant 224 segons durant el descens però es va perdre el contacte abans d'arribar a la superfície. Estimat a Margaritifer Terra, Aterrador del Viking 180px|right Estats Units 1976 657 Va operar 2245 sols. L'últim contacte va ser l'onze de novembre de 1982. Chryse Planitia, Aterrador del Viking 280px|right Estats Units 1976 657 Va operar 1281 sols. L'últim contacte va ser l'onze d'abril de 1980. Utopia Planitia, Aterrador del Mars Pathfinder i el rover Sojourner80px|right Estats Units 1997 360 Va operar 83 sols. L'últim contacte va ser el 27 de setembre de 1997. Ares Vallis, Mars Climate Orbiter 80px|right Estats Units 1999 629 Destruït per la fricció i l'estrès atmosfèric. Desconeguda Mars Polar Lander i Deep Space 2 80px|right Estats Units 1999 500 Fallada desconeguda durant el descens; es va estavellar a la superfície. Estimat a Ultimi Scopuli, Beagle 2 80px|right Regne Unit 2003 33.2 Va aterrar bé; els panells solars van fallar i no es van desplegar. Isidis Planitia, Spirit (MER-A) 80px|right Estats Units 2004 185 Va operar 2210 sols. L'últim contacte va ser el 22 de març de 2010. Cràter Gússev, Opportunity (MER-B)| align=right | 80px|right | Estats Units | align=center | 2004 | align=center | 185 | align=center | Encara operatiu, sols. | align=right | Meridiani Planum, Opportunity Rover (MER-B) coordinates on pg. 2.
|-style="background:#EFE7B8" | Phoenix Mars Lander | align=right |80px|right | Estats Units | align=center | 2008 | align=center | 350 | align=center | Va operar 155 sols. L'últim contacte va ser el 2 de novembre de 2008 | align=right | Vastitas Borealis,
|-style="background:#CCFFD9" | Mars Science Laboratory (Curiosity)| align=right | 80px|right | Estats Units | align=center | 2012 | align=center | 900 | align=center | Encara operatiu, sols. | align=right | Aeolis Palus al cràter Gale,
|-style="background:#EFE7B8" | Schiaparelli'' 80px|right Europa (ESA) Rússia (Roscosmos) 2016 577 Probablement destruït amb l'impacte; va transmetre telemetria durant el descens. Meridiani Planum Massa total estimada (en kg) 9,880
Galeria
Vegeu també Exploració de Mart Objectes artificials sobre Venus Objectes artificials sobre la Lluna
Referències
Categoria:Exploració de Mart Categoria:Sondes espacials