miniatura|Lucien Simon vist per Ramon Casas (MNAC). Lucien Simon (París 1861 - 1945) fou un pintor francès.

Retratista que conreà també la pintura de gènere especialment les escenes populars de la Bretanya. En el seu país rebé nombrosos premis i honors, entre els quals destaquen els atorgats en les exposicions Universal (1900) i Internacional (1937), ambdues celebrades a París.

Ramon Casas li va dedicar un retrat, que avui es conserva al MNAC. Molt probablement Casas realitzà aquest retrat a París el 1900 quan va anar a visitar l'Exposició Universal en la qual Simon fou guardonat amb medalla d'or.Mendoza 1995: p. 60

Biografia Dedicat primer a la literatura, en què havia obtingut èxits brillants èxits, la va començar a abandonar el 1880, i cinc anys després (1885) es va dedicar per complet a la pintura, en una època en què els "ultres" de la pintura creien com a article de fe que les tradicions pictòriques del passat no eren més que una rutina, la qual calia trencar-se, estant-los a ells reservat ser els primers que marxessin cap a la veritat.

Simon, amb alguns companys de taller, va tenir la intuïció de l'error comú i es va donar a estudiar al Museu del Louvre els quadres dels mestres antics, deixant-se influir notablement per l'estil de Frans Hals. La franquesa pictòrica del mestre holandès, la increïble seguretat amb què apareix sorprendre la vida en la seva forma i al seu color alhora, la seva mateixa despreocupació d'una psicologia profunda dels personatges, escollits, per altra part, entre els de l'ànima més senzilla, tot responia al gust de l'artista novell. En literatura agradava de les paraules sòbries, agudes i justes, que resumeixen per a l'esperit un pensament o un gest, i una de les raons que va tenir per dedicar-se a la pintura va ser el gust "dels tons que s'oposen vigorosament l'un sobre l'altre a l'agitació de l´existència".

Les primeres obres de Simon van ser, per consegüent, Frans Hals, exagerat en el color sobretot al negre; exagerat també a la gosadia de la pinzellada que marcava el dibuix. Els consells d'Ménard, Desvallières i Prinet el van ajudar a alliberar-se d'aquests efectes.

El coneixement de les obres de Diego Velázquez, que va estudiar durant una estada a Madrid, els va acabar d'instruir respecte a la seva defectuosa interpretació de Frans Hals. A partir del Salon de 1890 va començar a revelar la seva personalitat ben definida. Servint-se de les observacions dels impressionistes i guiat pels models antics, va produir composicions com L'accident i retrats com Aubry-Lecomte, que encara avui es compten entre les seves obres més perfectes.

El seu matrimoni el portà a passar els mesos d'estiu a la Bretanya, a Finisterre, en el límit del territori on viuen els habitants més primitius de França: els bigudins. El vestit regional d'aquells camperols presenta una forta harmonia de tons vius, que entusiasmà al pintor, que cada any, durant el període de les vacances, recollia apunts bellíssims del natural, amb els que executava després els celebres quadres bretons que el públic trobava habitualment en les exposicions del Salon de la Societat Nacional. D'any en any l'interès d'aquests quadres va anar creixent, perquè l'artista va anar penetrant al esperit d'aquella gent i representant-la amb la seva ànima. Al mateix temps cal notar que els quadres de gènere i els retrats que el pintor executava paral·lelament a aquells ofereixen així mateix una anàlisi aguda d'esperit. En són una mostra els retrats de la seva dona, dels seus fills i dels seus oncles, estudis de personatges en què cronològicament s'adverteix la progressió de l'art de Simon, pel que fa a la tècnica es refereix, i també a expressió moral. El pintor ja havia arribat a poder expressar idees generals de gran elevació.

Aquesta tendència filosòfica, interessant en alt grau en un pintor tan amo de la seva tècnica com Simon, es va afirmar al seu quadre La visita, adquirit per l'Ajuntament de París, i més encara al seu quadre Fi d'un dinar, ple de la gràcia de grans mestres Ticià i Veronese, que va estudiar l'artista a Itàlia durant una estada anàloga a què va emprar a Madrid per a l'estudi de Velázquez.

La concepció que té del seu art el pintor és trobar contínuament nous mitjans d'expressió. Interroga incessantment a la Natura i s'afanya en representar-ho amb la fidelitat d'un primitiu. La claredat d'observació i qualitats d'intel·ligència i sentiment que es revelen a les seves obres encanten. Davant de les obres de Simon pot assegurar-se que va saber en totes compondre-les, construir i donar al seu colorit força i brillantor. Això no vol dir que la seva paleta sigui particularment rica, i fins i tot es pot dir que mai no és brillant en el sentit vulgar; però cada to està usat al seu propi lloc i el conjunt fa una impressió de solidesa, sobrietat, sana bellesa i gravetat. A aquesta severitat deuen les seves produccions el seu accent de debò, la seva força i la seva precisió.

Altres obres La lliçó de ball (Museu d'Art Modern, Madrid) La barca; A missa; El menhir; Mariners en el moll (Museu de Belles Arts, Barcelona) El bany; La tarda; Collin patates; El desembarcament; En el escenari; les garbes; Dia d'estiu; La professó; La persecució; La música; Dijous Sant; Ball a la Bretanya; Jocs aquàtics; Sobre les dunes; Arribada a port; El campament; La col·lació; La trilla amb vares; Madama S. i els seus fills; Família de dol; infants del Pont-L'Abbe; Noies de Pont-L'Abbe; El clown vell; Maternitat; Dos mariners; Conversa de tarda o Fi d'un dinar; Brodadores de Guilvinec; Retrat de la seva mare (5.ª Exposició de Belles Arts de Barcelona), i Senyoreta L. Simon.

Petita galeria de Lucien Simon </div>

Referències

Bibliografia André Saglio, Lucien Simon, a L'Art Décoratif (Desembre de 1902) L. Benedite, Lucien Simon, aquarelliste, a Art et decorat (1909, XXVI, pagines 69 i següents) Vittorio Pica, Lucien Simon (Bèrgam, 1912) A. Segard, French painter Lucien Simon, a The Studio (pagines 89 i següents, 1912) G. Michel, Lucien Simon, a Kunst für Alle (pagines, 361 i següents, 1913, Peintures et aquarelles de Lucien simon'' (París, 1924).

Bibliografia

Categoria:Pintors parisencs Categoria:Alumnes de l'Académie Julian Categoria:Alumnes de l'École Polytechnique Categoria:Alumnes del Liceu Louis-le-Grand Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Finisterre Categoria:Pintors francesos morts al segle XX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XIX