miniatura|Il·lustració medieval d'una Terra esfèrica, amb compartiments representant terra, aire i aigua (c. 1400). El concepte d'una Terra esfèrica data dels inicis de la filosofia grega del , encara que va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al en el moment en què l'astronomia hel·lenística va establir l'esfericitat de la forma de la Terra com una dada física. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell Món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana."Continuation into Roman and medieval thought": Reinhard Krüger: "[http ://www.uni-stuttgart.de/lettres/krueger/forschungsvorhaben_erdkugeltheorie_biblio.html Materialien und Dokumente zur mittelalterlichen Erdkugeltheorie von der Spätantike bis zur Kolumbusfahrt (1492)] "Adaptació directa del concepte grec per l'Islam: Ragep, F. Jamil: "Astronomy", in: Krämer, Gudrun (ed.) et al.: Encyclopaedia of Islam, THREE, Brill 2010, without page numbersAdaptació índia : D. Pingree: "History of Mathematical Astronomy in Índia", Dictionary of Scientific Biography, Vol 15 (1978), p. 533-633 (554f.); Glick, Thomas F., Livesey, Steven John, Wallis, Faith (eds.): "Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia", Routledge, New York 2005, ISBN 0-415- 96930-1, p. 463Adaptació per la Xina via la ciència europea: Jean-Claude Martzloff, "Space and Time in Chinese Texts of Astronomy and of Mathematical Astronomy in the Seventeenth and Eighteenth centuries ", Chinese Science 11 (1993-94): 66-92 (69) i Christopher Cullen," A Chinese Eratosthenes of the Flat Earth: A Study of a Fragment of Cosmology in Huai Nan tzu 淮 南 子 ", Bulletin of the School of Oriental and African Studies, Vol 39, No 1 (1976), pàg. 106-127 (107) Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser portada a terme per Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano a la seva expedició de circumnavegació del món (1519-1521).Pigafetta, Antonio (1906). "Magellan s Voyage around the World. Arthur A. Clark"

El concepte de Terra esfèrica va desplaçar creences anteriors en una Terra plana: en la mitologia mesopotàmica, el món era vist com un disc pla surant en l'oceà i envoltat per un cel esfèric, i això va formar la premissa dels mapamundis antics com els d'Anaximandre i Hecateu de Milet. Altres especulacions sobre la forma de la Terra inclouen: Un ziggurat de set nivells o muntanya màgica, al qual al·ludeix l'Avesta i altres escrits aquemènides, una roda, tassa o pla amb quatre cantonades esmentat en el Rigveda.Menon, CPS. Early Astronomy and Cosmology. Whitegishm MT, USA: Kessinger Publishing. p. 68. = #v = onepage & q = & f = false

La realització efectiva que la forma de la Terra s'aproxima a la d'un el·lipsoide data del (Maupertuis). Al començament del , l'aplatament de l'el·lipsoide terrestre va ser estimat en un ordre d'1/300 (Delambre, Everest). El valor actual, determinat pel WGS84 del US DoD des de 1960, és proper a 1/298,25.Recents mesuraments dels satèl·lits suggereixen una Terra pera (en forma de pera). Hugh Thurston, Early Astronomy, (Nova York: Springer-Verlag), p. 119.

Història Antiguitat Grècia Clàssica Encara que les primeres evidències d'una Terra esfèrica provenen de fonts gregues, no hi ha registre de com la esfercidad de la terra va ser descoberta. James Evans, (1998), The History and Practice of Ancient Astronomy , page 47, Oxford University Press Una explicació plausible és que "l'experiència de viatgers que van suggerir aquesta explicació a causa de la variació en la altitud observable i el canvi en l'àrea de les estrelles circumpolars, un canvi per altre dràstic entre els assentaments grecs "al voltant de l'Est del mar Mediterrani, particularment aquells del delta del Nil i de Crimea.

Segons Diògenes Laerci, "Pitàgores és el primer grec a afirmar que la Terra és esfèrica, però Teofrast li atribueix aquest fet a Parmènides, i Zenó a Hesíode".

Pitàgores Els filòsofs grecs primerencs al·ludeixen a una Terra esfèrica encara que amb certa ambigüitat. Pitàgores (segle VI aC) està entre aquells que es diu que van originar la idea, però això pot ser reflex de la pràctica d'etzibar cada descobriment a un o altre dels antics savis. Alguna idea sobre l'esfericitat de la Terra sembla haver estat coneguda tant per Parmènides com Empèdocles al segle V aC, Charles H. Kahn, (2001), Pythagoras and the Pythagoreans: a brief history , page 53. Hackett però el mateix va poder haver estat formulada a la escola pitagòrica al segle V aC Després del segle V aC, cap escriptor grec de renom va pensar que la Terra era res més que esfèrica.

Heròdot En Les Històries, escrit en 431-425 aC, Heròdot ignora un informe de la brillantor del Sol observat des del Nord, sorgit de la discussió sobre la circumnavegació a l'Àfrica duta a terme pels fenicis baix Necao II] c. 610-595 aC (Històries, 4.43). La seva negativa testimonia de la ignorància general de la declinació eclíptica invertida en el hemisferi sud.

Plató Plató (427-347 aC) també ensenyava que la Terra era una esfera encara que no va oferir cap justificació. Si un pogués elevar-se per sobre dels núvols, la Terra semblaria "una d'aquestes boles cobertes de cuir en dotze parts, de diversos colors, que són mostres dels colors que els pintors fan servir al món".Plató. Fedón. p. 110b En el Timeu, obra accessible en llatí en l'Edat Mitjana, es llegeix que "[l Creador ] va fer el món en forma de globus, rodó com un torn, amb els seus extrems equidistants del centre en totes direccions, de per si la més perfecta de totes les figures ",Plató. Timeu. p. 33b si bé la paraula "món" generalment es refereix a l'univers. miniatura|Umbra esfèrica de la Terra durant l'Eclipsi lunar d'agost de 2008. Aristòtil Aristòtil (384-322 aC) va observar que "havia estrellas visbles des de Egipte i [...] Xipre que no es veuen des de regions del Nord. "Atès que això només pot succeir sobre una superfície corba, també creia que la Terra era una esfera " de no grans dimensions, o d'una altra manera l'efecte de tan petit canvi de lloc no seria ràpidament aparent. "(De Caelo, 298a2-10)

Aristòtil va proveir arguments físics i observacionals per sustentar la idea d'una Terra esfèrica: Tota porció de la Terra tendeix cap al centre i forma una esfera per compressió i convergència (De Caelo, 297a9-21); Els viatgers que van cap al Sud veuen les constel·lacions del sud elevar més alt sobre l'horitzó; L'ombra de la Terra sobre la Lluna durant un eclipsi lunar és esfèrica (De Caelo, 297b31-298a10).

Els conceptes de simetria, equilibri i repetició cíclica permean els treballs d'Aristòtil. En el seu tractat Meteorologia, divideix el món en cinc zones climàtiques: dues àrees temperades separades per una zona tòrrida prop del equador, i dues regions inhòspites, "una propera al nostre pol Nord i l'altra propera al [...] pol Sud, " ambdues impenetrables i envoltades de gel (Meteorologia, 362a31-35).

Hel·lenisme Eratòstenes Eratòstenes (276-194 aC) va estimar la circumferència de la Terra cap 240 aC Havia sentit que en Siena, durant el solstici d'estiu, el Sol es troba directament sobre la vertical, mentre que encara dóna ombra a Alexandria. Utilitzant els diferents angles que formen les ombres com a base dels seus càlculs trigonomètrics, va estimar la circumferència a 250,000 estadis. La longitud d'un 'estadi'no es coneix amb precisió, però l'estimació d'Eratóstenes només té un marge d'error d'entre cinc i quinze per cent del valor actual de 40.008 km. Eratòstenes va utilitzar estimacions bastes i arrodoniments, i va tenir d'assumir que el Sol es trobava tan lluny de la Terra que els raigs de Sol eren essencialment paral·lels.

Seleuco de Seleucia Seleuco (c. 190 aC), que va viure a la regió de la Selèucia del Tigris, va establir que la Terra és esfèrica (i que de fet orbita al voltant del Sol), influenciat per la teoria heliocèntrica de Aristarc de Samos).

Posidonio Posidonio (c. 135-51 BC) es va basar en el mètode d'Eratòstenes, i guiant-se per l'estrella Canopus en lloc del Sol, va establir el diàmetre de la Terra; aquest és el valor registrat en el Geographia de Ptolemeu, per sobre el d'Eratóstenes.

Imperi romà Des dels seus orígens grecs, els pensaments sobre Astronomia es van escampar lentament al voltant del globus, la idea del món esfèric finalment es va convertir en la visió adoptada per les grans tradicions astronòmiques. "Continuation into Roman and medieval thought": Reinhard Krüger: "Materialien und Dokumente zur mittelalterlichen Erdkugeltheorie von der Spätantike bis zur Kolumbusfahrt (1492) " Adaptació directa del concepte grec per l'Islam: Ragep, F. Jamil: "Astronomy", in: Krämer, Gudrun (ed.) et al.: Encyclopaedia of Islam , THREE, Brill 2010, without page numbers Adaptació índia : D. Pingree: "History of Mathematical Astronomy in Índia", Dictionary of Scientific Biography , Vol 15 (1978), p. 533-633 (554f.); Glick, Thomas F., Livesey, Steven John, Wallis, Faith (eds.): "Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia", Routledge, New York 2005, ISBN 0-415- 96930-1, p. 463 Adaptació per la Xina via la ciència europea: Jean-Claude Martzloff, "Space and Time in Chinese Texts of Astronomy and of Mathematical Astronomy in the Seventeenth and Eighteenth centuries ", Chinese Science 11 (1993-94): 66-92 (69) i Christopher Cullen," A Chinese Eratosthenes of the Flat Earth: A Study of a Fragment of Cosmology in Huai Nan tzu 淮 南 子 ", Bulletin of the School of Oriental and African Studies , Vol 39, No 1 (1976), pàg. 106-127 (107)

A Occident, la idea els va venir naturalment als romans a través del llarg procés de mescla amb la civilització hel·lènica. Alguns autors romans com Ciceró i Plini es refereixen en els seus treballs a la rodonesa de la Terra com assumpte donat per fet. Reinhard Krüger: "Materialien und Dokumente zur mittelalterlichen Erdkugeltheorie von der Spätantike bis zur Kolumbusfahrt (1492) "

Estrabó miniatura|270px|Quan el navili es troba sobre l'horitzó, la seva part inferior és invisible, a causa de la curvatura de la Terra.

Ha estat suggerit que probablement els mariners van proveir la primera evidència observacional de que la Terra no era plana, basats en observacions de l'horitzó. Aquest argument va ser esgrimit pel geògraf Estrabó (c. 64 BC - 24 aC), qui va suggerir que la forma esfèrica de la Terra era probablement coneguda pels navegants del Mar Mediterrani al almenys des dels temps de Homer, Hugh Thurston, Early Astronomy , (New York: Springer-Verlag), p. 118. ISBN 0-387-94107-X. cita una línia de la Odissea Odyssey , Bk. 5393: "As he rose on the swell he looked eagerly ahead, and could see land tregui near." #284 Versió en línia. per indicar que el poeta Homer ja estava al tant d'això com a mínim des del segle 7 o 8 aC Estrabó nomena diversos fenòmens observats al mar que suggereixen que la Terra és esfèrica. Observa que les llums elevades o les porcions de terra eren més visibles per als mariners allunyats que aquelles més baixes, i conclou que la curvatura de la mar era la responsable òbvia.

Claudi Ptolemeu Claudi Ptolemeu (90-168 dC) va viure a Alexandria, centre intel·lectual del segle II. En el seu Almagest, que va ser el referent estàndard sobre astronomia durant 1,400 anys, avança molts arguments per a la esfericitat de la Terra. Entre ells, l'observació que, en navegar cap a les muntanyes, semblen elevar-del mar, indicant que estaven ocultes per la superfície corba de l'aigua.Ptolemeu, Almagest. p. I.4