L'escut de Càlig és un símbol representatiu oficial de Càlig, municipi del País Valencià, de la comarca del Baix Maestrat. Té el següent blasonament:
La creu de Montesa antiga, una creu grega abscissa de gules, indica la senyoria que sobre Càlig tingué l'orde de Montesa; el calze, en llatí calix, és un senyal parlant, per similitud fonètica amb el nom de la localitat; i la torre representa l'element arquitectònic més significatiu i permanent del poble, des de la conquesta cristiana.«La Iglesia Parroquial de San Lorenzo». Ajuntament de Càlig.
Història Aprovat mitjançant Resolució de 19 de maig de 2015, del conseller de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua.
Les diferents representacions esculpides en diversos llocs de Càlig i algunes descripcions ens permeten veure l'evolució gràfica de l'escut al llarg dels anys: A la façana de la Torre de Càlig, al damunt d'una finestra, es troba un escut de 1625, amb les tres figures ja representades, però col·locades de manera diferent, ja que la torre és al centre. També del , un altre escut situat sota una finestra d'una casa del centre del poble mostra únicament les figures de la torre i el calze. L'escut més acurat del és l'esculpit al damunt de la portada de l'església de Sant Llorenç, realitzat l'any 1758, on ja apareixen les tres figures i en el mateix ordre que es manté en l'actualitat. Dos escuts coetanis, el de la portada de l'ermita de la Mare de Déu del Socors, de 1786, i el de la casa del carrer del Tinent Fuentes, de 1787, presenten, com el del , solament dues figures, la torre i el calze, però amb la posició intercanviada. Ja en , en 1826 1826, p. 272. i 1860, 1860: p. 93. en diccionaris generals, l'escut és representat i descrit amb la torre al centre, flanquejada pel calze i una creu llatina. Aquesta representació encara es manté en un repertori d'escuts municipals de 1954, on també fa la descripció heràldica:Hidalguía, p. 149
En 1873 es publicava la descripció següent: 1988: p. 163.
En 1913 l'escut és representat seguint un segell municipal i posteriorment descrit, tot i que ho fa indicant la posició de les figures des de l'espectador i no des de l'escut mateix, com es pot comprovar a la representació gràfica, on es veuen les figures col·locades correctament: 1989: p. 969 i 972.
Galeria fotogràfica
Referències
Bibliografia «Escudos y medallas de corporaciones». Hidalguía, 4 (1954), p. 149-151. , Sebastian de. Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal. Tomo II. Madrid : Imprenta de Pierart-Peralta, 1826. . , Francisco. Nobiliario de los reinos y señoríos de España. Tomo VI. Madrid: Imprenta de M. Minuesa, 1860.
Vegeu també Escuts i banderes del Baix Maestrat Llista d'escuts del País Valencià
Calig Categoria:Càlig