Els orígens dels Gegants de Cardona es remunten a segles enrere i van estretament lligades a les festivitats del Corpus. Ja entre els anys 1750-1800 es construeixen els nans del Barri Mercat, els més antics de Cardona i un dels més antics de Catalunya.
El 2019 a Cardona hi havia més de trenta-vuit figures gastades pel pas del temps, rèpliques, nans i gegantons, el que en fa una de les poblacions amb més gegants per capita. D'aquestes, sis parelles de gegants tenen música pròpia.
El 25 de juliol del 2025 es va inaugurar la Casa del Gegants a la Casa Subirà de Cardona. Aquest espai ha de garantir un bon emmagatzematge i conservació de la imatgeria local i informar sobre les principals festes de la ciutat. Es proposà també de crear-hi un taller de restauració.
Nans del Barri Mercat miniatura|Gegants de Cardona a l'Ajuntament
La parella de nans del barri Mercat són les figures més antigues, tot i que es desconeix la data exacta quan es van crear, aquesta se situa entre els anys 1750 i 1800. El patrimoni geganter de Cardona. Gegants, nans i capgrossos, Ajuntament de Cardona, any 2006 Guardats durant molts anys a les golfes d'un establiment cardoní, només sortien per la festa del barri i a trobades de gegants i nans de les festes de la Mercè de Barcelona. Es conserven a l'Arxiu Històric de Cardona i ja no surten a ballar.
L'any 1996 se'n va fer una rèplica exacta per evitar el deterioraments dels antics. Van ser batejats amb el nom del Minga i l'Agneta dos personatges populars del barri.
Els Nans del Barri Mercat comptem amb música original de Narcís Mellado, composta l'any 2006.
Gegants del barri Major És la parella de gegants més antiga de Cardona, creats el 1834 per Deogràcies Valls. Han estat reformats diverses vegades, l'any 1899 es van canviar els vestits per uns de nous i l'any 1958 es van restaurar.
Van ser batejats l'1 de juliol del 1984, en ocasió del seu 150 aniversari com a Borrell II (el vescomte de Cardona que va atorgar a Cardona la carta de poblament de l'any 986) i Letgarda (la seva esposa). Els padrins van ser els Gegants del Pi. Actualment els antics gegants del Barri Major es troben al Saló de Sessions de l'Ajuntament i ja no surten a ballar. El gegant té una alçada de 3,10 m i pesa 50 kg. La geganta mesura 3 m i pesa 45 kg.
Gegants nous L'any 2003, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la colla de Geganters i Grallers de Cardona es va decidir fer-ne una rèplica exacta. La va realitzar Toni Mujal, constructor d'imatgeria festiva cardoní. El 23 de juliol del 2003 van ser batejats en una jornada gegantera, apadrinats de nou pels gegants del Pi Mustafà i Elisenda.
La música pròpia d'aquests és l'Americana dels Gegants del Barri Major, d'autor desconegut.
Gegants del barri de la Fira miniatura|Julieta, geganta del Barri de la Fira Creats l'any 1908 per en Miquel Serra Miquel Fraret, sabater d'ofici. Es diuen Romeu i Julieta. En ocasió del 75è aniversari el 1983 se'ls van fer els vestits nous. El gegant té una alçada de 3,10 m i pesa 55 kg. La geganta mesura 3 m i pesa 50 kg. El 2008 Toni Mujal construí unes rèpliques dels gegants.
Els gegants de la Fira comptem amb dues músiques pròpies: El Vals —dels gegants— de la Fira (datat l'any 1896) i l'Americana dels Gegants de la Fira. L'autor o autors d'ambdues peces és desconegut.
Capgrossos del barri de Sant Miquel L'any 1940, amb motiu del retorn a Cardona de la Mare de Déu del Patrocini se celebraren unes importants festes de Corpus organitzades per una comissió creada per l'Ajuntament. Hi ha fonts que diuen que fou aquesta mateixa comissió qui va pagar aquests capgrossos, però altres fonts afirmen que fou la Falange Española qui els va pagar per donar un nou impuls popular a l'Octava de Corpus com a festes de caràcter religiós.
Es van estrenar el 23 de maig (diada de Corpus) de 1940 i van ser presentats al barri en la cercavila de la vigília de la festa del barri (27 de maig). S'anomenaven el Popeye i la Salameya.
No s'ha pogut demostrar documentalment on van ser comprats, però l'opinió més estesa és que són de la casa barcelonina de El Ingenio. A les festes de Corpus dels primers anys de la dècada dels 70 encara eren presents als diferents actes. Després d'uns anys de no fer les festes, quan es van tornar a fer, ja no es van trobar i no s'ha tornat a saber res més.
Capgrossos del raval de Sant Joan L'any 1940, amb motiu del retorn a Cardona de la Mare de Déu del Patrocini se celebraren unes importants festes de Corpus organitzades per una comissió creada per l'Ajuntament. Hi ha fonts que diuen que fou aquesta mateixa comissió qui va pagar aquests capgrossos, però altres fonts afirmen que fou la Falange Española qui els va pagar per donar un nou impuls popular a l'Octava de Corpus com a festes de caràcter religiós.
En aquest mateix any (1940), la família de Josep Planas i Muntanyà, llavors prior del barri, van comprar els tres porquets a la Industrial Bolsera de Barcelona. Els tres porquets s'afegiren al pagès i la pagesa (noms dels altres capgrossos del barri) per animar les festes del barri.
Al cap d'uns anys es va perdre un porquet i els altres dos en Josep Planes els va regalar a una colla de jovent que celebrava la festa de Sant Joan al barri del Raval de Sant Joan. Va haver un període d'uns anys que, per discrepàncies entre l'església i els barris, es va deixar de fer primer la processó i finalment tota la festa. Finalment es va voler tornar a celebrar la festa però ja només es van trobar els capgrossos i un dels porquets, i en un estat molt dolent. Es van haver de restaurar i fer els vestits nous.
Capgrossos del barri de Graells L'any 1940, amb motiu del retorn a Cardona de la Mare de Déu del Patrocini se celebraren unes importants festes de Corpus organitzades per una comissió creada per l'Ajuntament. Hi ha fonts que diuen que fou aquesta mateixa comissió qui va pagar aquests capgrossos, però altres fonts afirmen que fou la Falange Española qui els va pagar per donar un nou impuls popular a l'Octava de Corpus com a festes de caràcter religiós. Així, el barri de Graells va ser el tercer que va rebre els seus capgrossos aquests any.
Els capgrossos van arribar al barri només amb el cap, i van ser les priores de barri les que van cosir els seus vestits. Foren presentats al barri el 23 de maig, vigília de la festa del barri d'aquell any.
La parella representa una de les parelles còmiques més famosa de la història, la que formaven Stan Laurel i Oliver Hardy. Per tal motiu van ser anomenats el gordo i el flaco.
Gegants del barri de Sant Miquel miniatura|Gegant Batallador, del barri de Sant Miquel Tot i l'existència dels capgrossos, el Barri de Sant Miquel volia tenir uns gegants com altres barris, i gràcies a la col·laboració d'un veí del barri, en Jaume Vendrell el Jaumet, va aconseguir-ho l'any 1957. Aquest els va comprar a la casa El Ingenio i els va pagar íntegrament de la seva butxaca. Abans però, va voler comprovar la implicació de la gent del barri i va demanar als priors que realitzessin que recollissin diners per les cases, però un cop recollits i comprovada la bona disposició del veïnat, els va retornar perquè els destinessin a pagar les despeses de la festa.
Els gegants batejats com el Batallador i l'Esperança foren estrenats amb una gran festa el dia 16 de juny de 1957. En aquesta mateixa data es va estrenar també la seva pròpia música: el vals Chanteclair.
L'any 1980 la família Vendrell, amb el consentiment dels veïns, els va deixar en dipòsit a l'Ajuntament, que en va pagar una restauració. Pocs anys després, l'any 1986, el cardoní Toni Mujal va restaurar-los de nou.
Música Com hem dit, la música pròpia dels gegants del Barri Sant Miquel és una adaptació del vals Chanteclair composta per Joan Roure i Jané.
Els gegants petits del barri de la Fira Amb aquests gegants construïts l'any 1959 per encàrrec de Josep Serra i Duocastella Pepet Moreno, es pretenia que la quitxalla del barri tingués els seus propis gegants per participar en la festa i així consolidar la tradició gegantera amb la implicació de les noves generacions.
Els gegants es van estrenar per la revetlla de Sant Joan de l'any 1960. Quan van celebrar els 25 anys se'ls va canviar els vestits.
Els gegants de la Coromina Els Gegants de la Coromina Els gegants de La Coromina foren construïts l'any 1969 per veïns del barri amb l'ajuda de Manel Casserres que en va proporcionar els plànols (seguint el model dels gegants del Pi) i en va fer els caps i les mans. La construcció va ser pagada mitjançant els diners recaptats per la gent del barri.
Pel que fa al nom de bateig, se'ls coneix amb el nom llegendari del bandoler i trabucaire Joan Sala i Ferrer, dit Joan de Serrallonga i la seva muller Margarida Tallades pubilla del Mas Serrallonga; no obstant, al llarg dels anys es va rebatejar el nom de la geganta, i també se la coneix coma Elionor de Sícilia, reina de la Corona d'Aragó i esposa de Pere III el Cerimoniós. Es van estrenar el diumenge de la Festa Major de la Coromina l'any 1970, juntament amb el Drac i el Bou de la Coromina i dos nans. Tenen un ball propi amb música composta per Antoni Ribas, veí del barri.
El Drac i el Bou de la Coromina miniatura|La Fera, el Drac de la Coromina Quan es va acabar la construcció dels gegants havien sobrat diners, i amb aquests diners es va decidir construir un Drac de grans dimensions, amb sis metres de llargària i un bou de 2,20 metres. Es van estrenar el mateix dia que els gegants, el diumenge de la Festa Major de la Coromina de l'any 1970. Pel que fa a les dues bèsties, el Drac se'l coneix com la Fera, i el Bou com el Manso. Cal remarcar que els caps de les dues figures són del Taller El Ingenio i atribuïts al taller de Lambert Escaler. Com a curiositat, el Drac és el novè més antic de Catalunya i el Bou el segon més antic de Catalunya.
Els nans de la Coromina Els nans representen una bruixa i un dimoni, també es van finançar amb els diners que havien sobrat de la col·lecta feta per fer els gegants. Es van estrenar el mateix dia que els gegants, el drac i el bou. Els dos caps, com el Drac i el Bou es van adquirir al Taller El Ingenio de Barcelona.
Els gegantons de la Coromina Aquests gegantons es van construir l'any 2000 per divertir la quitxalla a les festes de la Coromina. Foren construïts per Salvador Ramos amb la col·laboració dels integrants de la comissió de festes del barri. El gegantó s'anomena «El mocós», i representa un noi al qual l'hi cauen els mocs. Anys més tard fou estrenada «La babosa», una noia que des de la boca treu aigua. Els dos gegantons són d'estil gegants bojos, amb els braços articulats.
Els gegants del Barri Nou miniatura|Gegants del barri Nou de Cardona a la Trobada de Gegants pel Mil·lenari de Montserrat, al novembre del 2025 Els gegants del barri Nou reben noms de la coneguda llegenda cardonina de la Torre de la minyona. Així, són coneguts com a Abdalà i Adalés i representen els personatges d'aquesta història.
Els cardonins Joan Orrit Molist i Salvador Clotet Bastardas van construir ambdós gegants que tenen unes mides de 3,20 m i 3m i un pes de 47 i 39 kg respectivament. Es van estrenar el 12 de juny de 1980.
El 20 de juliol del 2019 foren presentats els nous gegants del Barri Nou, una rèplica millorada de les primeres figures, construïts pel mestre geganter Toni Mujal. Tenen unes mides de 3,70m i 3,40 m, amb un pes de 45 kg i 34 kg respectivament.
Els gegants del Barri Nou comptem amb un pas-doble escrit per Joan Roure i Jané que conté motius d'altres músiques cardonines («El Ball de Bastons» i la «Sardana de Cardona»).
Figolete Figolete és el nom que rep el primer gegant torero. Creat l'any 1985 per Toni Mujal, és de propietat privada i va ser estrenat a Figolets, una masia de Gargallà. Fa 3,20 metres d'alçada i pesa 35 quilos, té la particularitat que escup aigua per la boca. L'any 2004 van canviar-li la roba, i d'ençà porta un vestit vermell llampant.
Els gegants de Planès