La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé. El castell és avui propietat del Departament del Mayenne.
miniatura|Quarterat, al primer de França amb bordura de gules carregada de 16 besants d'argent (família d'Alençon), al segon xebronat d'or i de gules de 8 peces (família d'Hubert de Beaumont), al tercer erminis a 3 cinquefoils de gules (Ambrosi de Loré), i al quart de gules al llebrer de plata lluitat de França (família Fouquet de la Varenne)
Segle X
La història de la terra de Sainte-Suzanne a la fi del i al començament del X és poc coneguda: un personatge no identificat es suposa que es va casar amb una Llucia de Sainte-Suzanne<ref>Ref. Marquès de Beauchêne a "Els senyors i la baronia de Sainte-Suzanne": Els més antics senyors coneguts de la terra que ens ocupa són els vescomtes de Beaumont. Segons el canonge André René Le Paige, aquesta terra havia estat portada en dot per Llucia de Sainte-Suzanne a un membre d'aquesta família. Però certes genealogies inexactes referides pel canonge Le Paige poden fer dubtar d'aquesta afirmació. Aquesta Llucia de Sainte-Suzanne podria haver estat confosa amb Llucia de Laigle, esposa de Ricard I de Beaumont, vescomtessa de Sainte-Suzanne</ref> El comte del Maine Rotger o Roger de Maine Ref. Marquès de Beauchêne a "Les seigneurs et la baronnie de Sainte-Suzanne": Com la majoria dels historiadors que s'han ocupat de la qüestió, anomenem Raül I al pare d'aquell per qui Gilles Menage i el pare Anselme fan començar "la genealogia dels antics Beaumont"''</ref> casat amb Rotilda de França, filla del rei Carles II el Calb i de Riquilda de Provença, i vídua d'Hug de BourgesHipòtesi esmentada per Étienne Patou Els comtes del Maine, 2007 ( Pot ser el comte del Maine Hug I , fill de Roger de Maine i de Rotilda de França, sigui el vescomte 15px|Beaumont Raül II de Beaumont-au-Maine .Raül, lligat a la causa de Roger (que el Sr. Robert Latouche identifica com el primer comte hereditari de Maine) seria, segons el mateix autor i segons dom Briant, el primer vescomte no havent posseït el càrrec a títol vitalici, sinó amb garantia de successió per als seus descendents. Aquesta opinió és sostenible sense ser absolutament segura. Raül, vescomte, que Sr. Depoin pretén que havia acompanyat a Hug I del Maine, comte de Maine, en un govern momentani del Poitou, el 937 sense aportar cap referència, i els autors de la història de Poitiers més recents no en parlen; no s'hauria doncs d'admetre-ho. És cert d'altra banda que hi va haver un grau intermedi entre Raül II i Raül III. A la carta de restauració d'Évron, Raül III de Beaumont afirma que posseïa les terres d'aquesta dotació per successió paterna. Però no coneixent més que la seva existència, no el podem designar al seu rang. No en podem dir més que una cosa, és que ell mateix era vescomte del Maine. 15px|Beaumont Raül III de Beaumont-au-Maine (vers 957 - mort després de 1003), germà del bisbe del Mans, MainardEl bisbe Mainard havia estat casat, era pare de nombrosos fills i havia portat les armes abans d'aspirar a l'episcopat que va ocupar de 940 a 960 o de 951 a 971 segons les fonts. casat en primeres noces amb Guinar i en segones amb Godeheult de Bellême, filla d'Ives I de Belleme i de Godehilda del Maine.Altra hipòtesi: Godeheult va ser, es creu (segon l'Abat Angot), la segona de les germanes del bisbe Avesgald de Bellême, i la cunyada de Gervasi de Château-du-Loir, el seu successor. És així com Raül III, germà del bisbe Mainard, estaria aliat amb tres bisbes successius del Mans a l'època on van ser, al mateix temps que prelats, poderosos senyors temporals. L'Abat Angot ha establert que va ser el 985-989 el restaurador de l'abadia d'Évron. Va anar a Roma a fer confirmar pel papa Joan XVI, la seva fundació d'Évron.S'ha volgut arrabassar-li aquest honor en benefici del vescomte de Blois, però, encara que la temptativa hagi triomfat, el fet és contra tota versemblança i desmentiment per nombrosos monuments.
Segle XI 15px|Beaumont Raül IV de Beaumont-au-Maine (vers 1010 - < 1040) casat abans de 1012 amb Hildegarda, Raül IV va cedir a Geoffroy de Sablé, el seu germà, el terreny necessari a la construcció i a la dotació de Solesmes (~ 1010). Vescomte del Maine de vers 1010 a 1040.
15px|Beaumont Raül V de Beaumont-au-Maine o Roscelí († 1067) casat abans de 1045 amb Emma de Montreveau,Vegeu vescomtes de Vendôme († 12 de setembre de 1058), filla d'Esteve de Montreveau (o Montrevault), i d'Audeburga del Lude, neboda per la seva mare d'Hubert de Vendôme, bisbe d'Angers (1010- 1047). Vescomte del Maine de vers 1010 a 1040.,Fidel de Folc III Nerra, segons Célestin Port, hauria conquerit amb ell els Mauges Casat en segones noces vers 1060 amb Cana de Pontlevoie, filla de Galduí senyor de Pontlevoie.. Vidu d'Emma de Montreveau, Raül V es va casar amb Cana de Pontlevoie, que sembla era d'origen anglès; apareix des de la fundació del Priorat de Vivoin en molts actes del seu marit; li va sobreviure, ja que se la troba amb el títol de vescomtessa, tenint una cort de justícia de la qual formava part el seu gendre, Hubert. Fundà el Priorat de Vivoin entre 1058 i 1062.
15px|Beaumont Hubert de Beaumont-au-Maine (vers 1030 – † < 24 de maig de 1095) casat el 6 de desembre de 1067 amb Ermengarda de Nevers, filla de Guillem I de Nevers 15px|Nevers i d'Ermengarda de Tro, rebesneta d'Hug Capet. Vescomte de Maine de 1067 a vers 1095. Designat també com Hubert de Sainte-Suzanne, fou vanament assetjat durant quatre anys (1083- 1086) per les tropes de Guillem I d'Anglaterra 15px|Normandia. La seva filla Godeheult (o Godehilda) va ser la primera abadessa de l'abadia d'Étival-en-Charnie.
15px|Beaumont Raül VII de Beaumont-au-Maine o Roscelí, (vers 1060 - † vers 1131) casat el 1095 amb Adenor de Laval, filla de Guiu II de Laval i de Dionisia de Mortain. Raül de Beaumont, que troba l'ermità Sant Alleaume (company i deixeble de Robert d'Arbrissel), fundà el 1109 l'abadia d'Étival-en-Charnie; la seva germana Godeheult (o Godehilde) en fou la primera abadessa. Vescomte de Maine abans de 1096 i fins a vers 1131.)
Segle XII 15px|Beaumont Roscelí de Beaumont-au-Maine (vers 1094 – † vers 1176) casat en primeres noces 1145 amb una dama desconeguda de la familia de Créspon i en segones vers 1145 amb Constància FitzRoy, cinquena de les vuit noies naturals d'Enric I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra 15px|Normandia, i neta de Guillem I d'Anglaterra. Vescomte de Maine abans de 1145 i fins a vers 1176.
15px|Beaumont Richard I de Beaumont-au-Maine (vers 1137 – † vers 1196), rebesnet d'Hubert II i besnet de Guillem el Conqueridor 15px|Normandia, casat després de 1170 amb Llucia de l'Aigle de l'Aigle, filla de Ricard II, baró de l'Aigle, i de Beatriu, besneta de Riquer de l'Aigle. Vescomte del Maine de vers 1176 fins a la seva mort el 1196. Ermengarda de Beaumont-au-Maine, la seva fillanoia († 1234), es va casar el 5 de setembre de 1186 amb Guillem I d'Escòcia 15px|Escòcia "el Lleó", (rei d'Escòcia de 1165 a 1214). Guillem de Beaumont-au-Maine, el seu fill (1177 - † 2 de setembre de 1240), va ser bisbe d'Angers.
15px|Beaumont Raül VIII de Beaumont-au-Maine (vers 1175 - † 11 d'agost de 1237) casat amb Agnès de La Flèche. Agnès seria una filla natural d'un dels tres últims reis d'Anglaterra, Enric II d'Anglaterra, Ricard Cor de Lleó Joan sense Terra. Vescomte de Maine de 1196 a 1237; pren el títol de vescomte de Sainte-Suzanne a partir de 1216, dona una renda a l'abadia d'Évron sobre la seva torrassa, pro turri quæ és in castro Sanctæ Suzannæ, i una altra sobre els seus molins a l'abadia d'Étival-en-Charnie.
El 1236, la neboda de Raül VIII, Margarida de Fiff, fundà, sobre un terreny donat pel seu oncle, la cartoixa del Parc-d'Orques a Saint-Denis-d'Orques.
Segle XIII 15px|Beaumont Ricard II de Beaumont-au-Maine (vers 1205 – † vers 1242) casat abans de <1218 amb Mafalda d'Amboise, filla de Sulpici III d'Amboise i d'Isabel de Chartres. Vescomte de 1237 a 1242.
15px|Beaumont Agnès de Beaumont-au-Maine (vers 1235 - † 1301), (germana i hereva del precedent) casada abans del 12 febrer de 1253 amb Lluís I d'Acre de Brienne, 15px|Família Brienne (1225 - mort vers 1297/1301) fill de Joan de Brienne, (vers 1170 - mort 21 de març de 1237, rei de Jerusalem de 1210 a 1225), i de Berenguera de Lleó (després de 1199 - morta 1237), filla del rei Alfons IX de Lleó 15px|Regne de Lleó, i de Berenguera de Castella. Agnès fou vescomtessa de Beaumont-au-MaineAmb ella es va extingir la primera família de vescomtes de Maine, la dels Beaumont de vers 1242 a la seva mort (vers 1301); el seu espòs Lluís de Brienne va ser vescomte de Beaumont pel seu matrimoni (1253) fins a la seva mort (vers 1297/1301) i va aportar les seves armes, que van substituir les dels primers Beaumont.
15px|Família Brienne Joan I de Beaumont-Brienne (vers 1255 - † 1306) casat en primeres noces amb Joana de la Guerche, filla de Guillem IV de La Guerche i d'Emma de Château-Gontier; i en segones el 1305 amb Maria (o Matilde), dama de Chantocé († 1306), filla de Gauthier VI Berthout senyor de Malines, i vídua de Maurici VI de Craon 15px|Casa de Craon.
Segle XIV 15px|Família Brienne Robert de Beaumont-Brienne (vers 1270 - † 1327) casat el 25 d'agost de 1303 amb Maria de Châtelais († 1312), 15px|Casa de Craon, filla de Maurici VI de Craon, senyor de Craon, de Savlé i de Chantocé, senescal d'Anjou, i de Maria Berthout de Malines; en segones noces es va casar el 1323 amb Maria d'Astort.
15px|Família Brienne Joan II de Beaumont-Brienne (1302 - † 1355) casat en primeres noces amb Isabel d'Harcourt, filla Joan III d'Harcourt "el Fort" o "el Coix" († 1326) i d'Alix de Brabant-Aerschot († 1315); en segones, el 31 de desembre de 1330 amb Margarida de Valentinois, († 1380), filla d'Aymar IV comte de Valentinois, 15px|Casa de Valentinois i de Sibil·la dels Baus.<ref>. Joan II de Beaumont-Brienne va ser l'objecte de queixes greus i de censures de la part de Guillem Ouvroing, bisbe de Rennes, de 1329 a 1345. No content d'injuriar el prelat, el seu senyor feudal, d'apoderar-se del seu casal de Ranée on feia aportar els grans de tribut, havia maltractat diversos clergues i sacerdots, n'havia capturat i detingut altres; al missatger, portador de les cartes del bisbe contra ell, l'havia tancat al claustre a Saint-Melaine i, l'espasa a mà, l'havia forçat a menjar aquestes cartes. L'interdicte llançat sobre les seves terres a les diòcesis de Rennes i del Mans, el va violar i el va fer violar per la seva gent. Finalment, retenia a presó 'Joan Xerrameca', ardiaca del Desert i vicari general. El 18 de juliol de 1341 el papa Benet XII va ordenar als bisbes del Mans i d'Angers de citar davant d'ell en 40 dies aquest home terrible. El bisbe Guillem Ouvrouing, el 28 d'agost de 1341, va pregar als bisbes de Dol, de Léon i de Tréguier, d'excomunicar-lo, amb els seus còmplices, especialment el cavaller 'Bonabbe de Rougé'. L'infidel es va rendir i va ser absolt el 24 de novembre 1341, a condició de pagar una multa de 3000 florins, de tornar el casal de Ranée i de reparar les injustícies comeses. Ref: Abat Angot Diccionari històric, arqueològic i biogràfic de la Mayenne, volum IV, pàgina 834 article "Sainte-Suzanne"(edició impr. Floch, Mayenne, de 1962) i Cartes de Benet XII, 1096, 9109, 9152).