Mater et Magistra (llatí per a «Mare i Mestra») és una encíclica escrita pel papa Joan XXIII sobre el tema del cristianisme i progrés social. Va ser promulgada el 15 de maig de 1961. El seu títol fa referència al paper de l'Església. Descriu com a necessari el treball vers l'autèntica comunitat per tal de promoure la dignitat humana, i ensenya que l'Estat ha d'intervenir a vegades en qüestions de salut, educació i habitatge.
Context Mater et Magistra va ser redactada en commemoració del 70è aniversari de la promulgació de l'encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII. També fa referències a la doctrina social de Pius XI exposada a Quadragesimo Anno, i a la de Pius XII, emesa en una entrevista radiofònica l'1 de juny de 1941.
El document menciona els següents canvis que ha patit el món des de llavors: els avenços científics, incloent l'energia atòmica, els materials sintètics, l'automatització creixent, l'agricultura moderna, els nous mitjans de comunicació (ràdio i televisió), l'augment de la velocitat dels transports i els inicis de la conquesta de l'espai.Mater et Magistra, §47 els nous sistemes socials com la seguretat social, les millores en l'educació bàsica, l'eliminació de les barreres de classe i una major preocupació popular pels afers socials. la separació cada cop major entre l'agricultura i la indústria, així com entre els diferents països. a l'esfera política, la caiguda del colonialisme, la independència de molts països a Àfrica i Àsia, i la tasca cada cop major de les organitzacions internacionals.Mater et Magistra, §48
El Concili del Vaticà II s'inaugurà poc més d'un any després de la promulgació de Mater et Magistra.
Revisió del magisteri previ Mater et Magistra comença lloant tres documents papals anteriors sobre afers socials i resum els seus punts clau:
La Rerum Novarum és lloada: "ací per primera vegada es feia una síntesi completa dels principis socials, formulada amb una visió històrica per ser un valor permanent per a la cristiandat... sent justament considerada com un compendi del magisteri social i econòmic catòlic";Mater et Magistra, §15 "la "Carta Magna" de la reconstrucció social i econòmica,Mater et Magistra, §26 la influència de la quan no només és latent en el darrers documents de l'Església, sinó que també és discernible a la legislació posterior de molts estats"Mater et Magistra, §9 - El papa Joan no donà més detalls. Joan XIII resumí el punts principals de la Rerum Novarum com el treball, la propietat privada, el paper de l'estat, el dret d'associació i la solidaritat humana.Mater et Magistra, §18-23
Resumí el missatge principal de Quadragesimo Anno en dos punts claus: la caritat, no autointeressada, ha de ser "el criteri suprem en qüestions econòmiques." és responsabilitat de la humanitat crear un orde nacional i internacional que promogui la justícia social, "en el que tota l'activitat econòmica pugui dirigir-se no merament als beneficis privats, sinó que també en interès del bé comú."Mater et Magistra, §38-40
També mencionà un missatge radiofònic emès per Pius XII l'1 de juny de 1941, en commemoració al 50è aniversari de Rerum Novarum i reitarà el seu missatge sobre els subjectes del bon ús dels béns materials, el treball i la família.Mater et Magistra, §128
Clarificacions i aspectes nous El bé comú vist com a equilibri Mater et Magistra sovint es refereix al bé comú com un desitjable equilibri entre els diferents elements de la societat o de l'economia. Per exemple, un negoci ha d'equilibrar la seva unitat de direcció amb les necessitats dels seus treballadors individuals.Mater et Magistra, §92 El desenvolupament i el progrés a la indústria, a la indústria i al sector serveis ha de ser equilibrat. La llibertat individual i la iniciativa ha d'equilibrar-se amb l'acció necessària de l'autoritat civil, incloent la propietat pública apropiada dels béns, basada en el principi de la subsidiarietat.Mater et Magistra, §53-58 i 116-117 El progrés econòmic ha d'equilibrar-se amb l'equilibri social, especialment en una disminució de la desigualtat.Mater et Magistra, §73
Preocupació especial per l'agricultura El papa escriu sobre la dignitat del treball agrícola, amb la granja familiar vista com un ideal. Molta gent abandonà les granges per anar a la ciutat en part a causa del creixement econòmic, però també mostrava la depressió que l'ocupació rural i els estàndards inadequats de la vida rural.Mater et Magistra,,§123-124 El papa urgia que es prenguessin mesures per restaurar l'equilibri entre el sector agrícola i l'industrial, així com la millora de les instal·lacions i serveis a les zones rurals, de manera "que els estàndards de vida rural siguin tan propers com sigui possible als que gaudeixen els que viuen a les ciutats."Mater et Magistra,,§125
Entre els suggeriments específics s'inclouen: desenvolupament de carreteres, comunicacions, aigua de boca, allotjament i escoles a les zones rurals assegurar la modernització de les granges a la mateixa escala que la indústriaMater et Magistra,,§128 fer el seguiment de la gent que abandona les granges a causa de la modernització, i assegurar-se que reben ajuts en ajustar-se als nous tipus de treballsMater et Magistra,,§130 considerar les necessitats particulars dels grangers en polítiques de crèdits i en el sistema d'impostosMater et Magistra,,§133-134 assegurar-se que els grangers tenen la mateixa seguretat social que la restaMater et Magistra,,§135 elaborar una mena de protecció de preus, que pugui ser enfortida per l'autoritat públicaMater et Magistra,,§137 establir indústries, especialment a aquelles que es dediquen a la "preservació, procés i transport dels productes agrícoles" a les regions agrícolesMater et Magistra,,§141 l'auto-promoció de la comunitat agrícola mitjançant l'educació contínua i la creació d'associacionsMater et Magistra,,§143-146
El papa comentava sobre la desproporció existent entre la població i la quantitat de terra laborable, així com sobre els diferents nivells de mètodes agrícoles a les diferents parts del món. Aquests sovint resultaven en sobreexplotació i fam. "... La solidaritat de la raça humana i la germandat cristiana demanen l'eliminació fins al punt que sigui possible d'aquestes discrepàncies."Mater et Magistra,,§155
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (la FAO, segons les seves sigles angleses) és mencionada per la seva tasca en la millora de l'agricultura i la cooperació del desenvolupament internacional.
Assistència internacional Mater et Magistra es dirigeix a les necessitats dels països que encara no estan industrialitzats.Henriot et al., p. 42 El papa Joan reclamà que els països poderosos havien de donar assistència als més pobres. Es requeria "per justícia i humanitat" compartir els excedents de menjar i productes amb les altres nacions amb necessitats. Encara més poderosos són els esforços per proporcionar als ciutadans d'aquelles nacions amb els recursos necessaris i la formació necessària per posar en pràctica mètodes moderns i accelerar el desenvolupament.Mater et Magistra, §160-165 Aquesta tasca ha de realitzar-se amb el respecte vers les cultures locals i de manera desinteressada, sense l'ànim d'imposar la cultura pròpia o adquirir el control polític.Mater et Magistra, §169-172
Referències
Notes
Enllaços externs Text de l'encíclica Mater et Magistra , revista TIME, 1969. Mestre Sí, Mare No , TIME, 1961.
Categoria:Encícliques Categoria:Doctrina social de l'Església catòlica