El bombardeig de Singapur (1944-1945) fou una campanya militar dirigida per les forces aèries aliades durant la Segona Guerra Mundial. Unitats de bombarders de llarg abast de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units (USAAF) llançaren 11 atacs aeris dirigits a Singapur, ocupada per l'Imperi Japonès, entre el novembre de 1944 i el març de 1945. La majoria d'aquests atacs anaven dirigits a la base naval i a les instal·lacions de les drassanes de l'illa, encara que també s'endegaren unes quantes missions de disposició de mines en aigües pròximes. Després que els bombarders americans es reorganitzessin, els britànics de la Royal Air Force assumiren la responsabilitat de les operacions de minat prop de Singapur, les quals continuaren fins al 24 de maig de 1945.
Els atacs tingueren resultats diversos: el dany més significatiu fou provocat a la important base naval de Singapur i al port comercial. Alguns atacs sobre aquests objectius no tingueren èxit i altres contra instal·lacions d'emmagatzematge de carburant en illes prop de Singapur foren ineficaços. La campanya de minat interrompia el tràfic de vaixells japonesos a l'àrea de Singapur i provocà la pèrdua de tres vaixells i danys a uns altres deu, però no foren decisius en el curs de la guerra. Els atacs aeris aliats, tanmateix, tingueren èxit alçant la moral de la població civil de Singapur, que creia que aquests podrien marcar la imminent alliberació de la ciutat. El nombre global de víctimes civils dels bombardeigs fou baix, encara que un atac en concret matà centenars d'indigents així com diversos treballadors civils d'instal·lacions militars.
Antecedents En les dècades posteriors a la Primera Guerra Mundial, la Gran Bretanya expandí la Base naval de Singapur a Sembawang, a la costa nord de Singapur, com a part dels seus plans per dissuadir l'expansionisme japonès a la regió en el que s'anomenà estratègia Singapur.. Toh (2009), pàg. 908-909 La instal·lació resultant es trobava entre les més importants de l'Imperi Britànic i incloïa el gran Dic sec anomenat «Rei Jordi VI» i el IX Dic flotant de l'AlmirallatBayly and Harper (2004), p. 106Hack and Blackburn (2004), pàg. 22–23 Les forces de la Commonwealth assignades a Malàisia i Singapur foren derrotades ràpidament en els mesos posteriors a l'inici de la Guerra del Pacífic i, tanmateix, l'illa no sucumbí al control japonès fins al 15 de febrer de 1942.Toh (2009), p. 909 Singapur fou bombardejada per aeronaus japoneses en diverses ocasions durant la batalla de Malàisia i la batalla de Singapur provocant moltes morts civils.Bayly and Harper (2004), pàg. 117, 136–137, 139
miniatura|El transatlàntic Queen Mary al moll Jordi VI durant l'agost de 1940
La Base naval de Singapur patí pocs danys durant la batalla entre 1941 i el 1942 i es convertí en la instal·lació més important de la Marina Imperial Japonesa (MIJ) fora de les illes japoneses.. Cate (1953), pàg. 156 Igual que sota el domini britànic, molts civils locals foren reclutats per treballar a la base, malgrat que els japonesos els sotmeteren a una dura disciplina que comportava pallisses físiques com a càstig per equivocacions menors així com presó o execució per al robatori i la pèrdua d'informació.. Liew (2006), pàg. 429. La Segona i la Tercera flotes japoneses foren transferides des del Pacífic central fins a Singapur i les Illes Lingga entre febrer i abril de 1944 per situar-les més pròximes a les seves fonts d'abastament de fuel-oil. Aquestes dues flotes formaven el cos principal de la MIJ, i contenien la majoria dels seus cuirassats restants i portaavions.Royal Navy (1995a), pàg. 85–87
Les forces assignades a la defensa de Singapur no eren fortes. A principis de 1945, les defenses aèries japoneses per a l'illa incloïen només dues companyies equipades amb canons automàtics, algunes unitats antiaèries i un nombre petit d'aeronaus de combat. Algunes de les unitats antiaèries eren operades per auxiliars malais.Frei (2008), p. 220Toh (2009), p. 915 L'eficàcia del que era ja una força de defensa aèria insuficient es trobava, a més, obstaculitzada per una manca de coordinació entre l'Exèrcit i Armada, els talls de l'equipament de control d'artilleria i la manca de control per radar o de globus captius. La defensa contra els atacs nocturns era especialment dèbil, ja que no es disposava de cap caça nocturn i la coordinació entre els antiaeris i les unitats d'il·luminació era deficient.
El juny de 1944, la XX unitat de bombarders de l'USAAF començà les operacions aèries de combat amb bombarders pesats B-29 Superfortress de les bases aèries prop de Kharagpur, al nord-est de l'Índia.Polmar (2004), p. 6 Encara que el paper principal del Comandament era atacar objectius industrials a les illes japoneses, aproximadament un cinquanta per cent de les seves missions serviren per donar suport a altres operacions aliades al Pacífic.Wolk (2010), pàg. 97–98 El comandament de la XX unitat de bombarders de l'USAAF depenia de la Vintena divisió de la Força Aèria, dirigida directament des de Washington DC pel comandant general de l'USAAF Henry H. Arnold, en lloc dels comandaments aliats de l'Índia i la Xina.Wolk (2010), pàg. 99–100 El general Curtis Lemay assumí el comandament la divisió el 29 d'agost.Cate (1953), pàg. 103, 115
Després de la derrota japonesa en la batalla del golf de Leyte a finals d'octubre de 1944, els romanents de la MIJ es concentraven en dos grups de vaixells: un grup retornà a les bases del Mar Interior de Seto, mentre que l'altre es col·locà a les Illes Lingga.Dull (2007), pàg. 313, 315 El 27 d'octubre, Arnold suggerí a LeMay que la derrota japonesa a Leyte podria haver augmentat la importància de les instal·lacions navals de Singapur i preguntà si la Divisió de bombarders podria atacar objectius a l'illa. Feia poc que es disposava d'informació d'intel·ligència de Singapur; el 30 d'octubre un avió B-29 sobrevolà Singapur per primera vegada i feu fotos de l'illa. Malgrat aquest èxit, el personal de LeMay creia que un atac diürn contra Singapur des de Kharagpur (un viatge d'uns 6.400 kilòmetres) no podia tenir èxit. Tot i això, Arnold ordenà l'atac.
Atacs miniatura|Localitzacions de bases de bombarders B-29 a l'Índia i Sri Lanka i els objectius principals que atacaren al sud-est asiàtic.
Atac inicial El primer atac sobre Singapur tingué lloc el 5 de novembre de 1944. 76 bombarders sortiren de les bases del voltant de Kharagpur. A causa de la gran distància a l'objectiu, les aeronaus duien únicament dues bombes d'uns 453 kg i als pilots se'ls manà que bombardegessin des de l'altitud més baixa del normal (uns 600 metres) i que mantinguessin una formació àmplia. L'objectiu primari de l'atac era el moll de Jordi VI, i la refineria Pangkalanbrandan a Sumatra del nord s'assignà com l'objectiu secundari.
El primer B-29 sobrevolà la Base Naval de Singapur a les 06:44. El bombardeig fou altament acurat. La primera aeronau llençà una bomba a uns 15 metres de la porta del moll. Altres bombes també encertaren objectius pròxims al moll, les quals el deixaren inservible durant tres mesos. Les bombes que impactaren prop del moll també afectaren un vaixell de càrrega que aleshores s'estava reparant. Molts dels treballadors civils de dins i del voltant del moll foren incapaços d'escapar i moriren. Els atacs també provocaven danys a altres instal·lacions de la base naval. En total, 53 avions bombardejaren la base naval de Singapur mentre set atacaren la refineria de Pangkalanbrandan. Poques defenses antiaèries o aeronaus japoneses foren capaces d'enfrontar-se als atacs, però dos B-29s es perderen en accidents.Toh (2009), p. 917 Aquest atac fou l'operació de bombardeig diürn més llarga produïda fins aleshores.Toh (2009), pàg. 905–906 Després de l'atac, els soldats japonesos assassinaven un grup de treballadors indonesis ferits. El dany al moll significà que ja no es podia utilitzar per reparar els cuirassats japonesos fets malbé durant la batalla del golf de Leyte.Royal Navy (1995c), p. 127
Bombardejos posteriors El següent atac sobre Singapur no tingué lloc fins al gener de 1945. Després de diversos informes sobre vaixells de guerra japonesos fets malbé durant la campanya de les Filipines, els quals s'estaven reparant a Singapur, una força de 47 Superfortress fou enviada des de l'Índia per atacar el dic flotant de l'Almirallat i el moll del Rei a la costa sud de l'illa. Aquestes aeronaus s'enlairaren als voltants de la mitjanit del 10 de gener i començaren a arribar a Singapur a les 08:20 de l'onze de gener. Només 27 dels atacants encertaren els molls, i gràcies a la bona defensa antiaèria dels vaixells de guerra japonesos de l'estret de Johor el bombardeig no provocà danys. La resta d'aeronaus bombardejaren Penang a Malàisia, Mergui a Birmània i uns quants objectius oportunistes, generalment sense èxit. Durant aquesta operació es perderen dos B-29.Toh (2009), p. 914Cate (1953), p. 157Huff (1997), pàg. 245–246
El gener de 1945, la divisió de bombarders començava les preparacions per traslladar-se a les Illes Mariannes. El comandament cessà els seus atacs contra el Japó i l'Àsia Oriental, pels quals utilitzava bases a la Xina per reaprovisionar els B-29s en ruta, i en canvi se centrà en objectius del Sud-est asiàtic que es trobaven a l'abast des de Kharagpur. Com que hi havia pocs objectius industrials dins de l'abast de Kharagpur es donà la prioritat més alta a l'atac de ports importants com el de Rangun, Bangkok i Singapur, així com a ports més petits. Els atacs foren dirigits tant mitjançant el bombardeig convencional com mitjançant la disposició de mines marines. Com a part de la transició, LeMay marxà cap a les Illes Mariannes el 18 de gener i fou substituït pel general de brigada Roger M. Ramsey.Cate (1953), pàg. 157–158
El XX Comandament de Bombarders dirigí un atac de bombardeig convencional a la base naval de Singapur l'1 de febrer. Aquell dia s'enviaren 112 B-29, armats cadascun amb quatre bombes d'uns 450 kg. L'objectiu primari de l'atac, el dic flotant IX de l'Almirallat, fou bombardejat per 67 de les 88 aeronaus que arribaren a Singapur. Aquest atac enfonsà el dic sec i destruí el vaixell que hi havia atracat, d'uns 140 metres d'eslora. Les altres 21 aeronaus que arribaren a Singapur durant aquell atac bombardejaren l'àrea del mur occidental de la base naval i destruïren molts edificis i algun equipament pesant; en aquesta àrea se situava també la seu central de la base. De les aeronaus restants, 20 es desviaren i atacaren objectius a Penang i Mottama. Els japonesos van abatre un dels B-29s i un altre fou destruït durant l'aterratge després d'haver sofert danys d'atacs aeris.Cate (1953), p. 160Middlebrook and Mahoney (1979), p. 58 miniatura|esquerra|Objectius primaris dels atacs de l'USAAF sobre Singapur.(Nota: Aquest mapa descriu la línia de costa moderna de Singapur, no la línia de costa de la Segona Guerra Mundial.)