La Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries, més coneguda pel seu acrònim anglès IFLA (en anglès: International Federation of Library Associations and Institutions) és una organització mundial no governamental creada per proporcionar als bibliotecaris de tot el món un fòrum per intercanviar idees, tot promovent la cooperació, la recerca i el desenvolupament internacionals en tots els camps relacionats amb l'activitat bibliotecària i la biblioteconomia. Els seus objectius podrien resumir-se en:
Representar la professió de bibliotecari en matèries de l'interès internacional. Promoure la formació permanent del personal de la biblioteca. Desenvolupar, mantenir i promoure directrius per als serveis bibliotecaris.
Fundada a Edimburg, Escòcia, el 1927 en una conferència internacional, l'IFLA és una associació no governamental internacional independent que té relacions formals com a associada amb la UNESCO. Els objectius principals de lIFLA són promoure la comprensió, la cooperació, el debat, la investigació i el desenvolupament internacionals en tots els camps de les ciències que es relacionen amb l'activitat de la informació i les biblioteques, i proporcionar un cos a través del qual la professió de bibliotecari es pugui representar en matèries d'interès internacional. Actualment, la federació compta amb més de 1.700 membres de 150 països. http://www.mcu.es/archivos/docs/CE/Congreso_Int_Asociaciones_Prof/3PeterLor.pdf | The role and functioning of IFLA, octubre 2007 | consulta = 2012-06-25 Els seus membres són associacions, institucions i professionals individuals.
L'Alta Direcció de l'IFLA és responsable de la política general, de la gerència i de les finances de la federació. El comitè professional supervisa el planejament i la programació de les activitats professionals realitzades per dos tipus d'entitats de l'IFLA: grups professionals (47 seccions organitzades en 8 divisions) i les 4 activitats principals.
LIFLA és membre de l'Intercanvi Internacional per la Llibertat d'Expressió (IFEX), una xarxa mundial que agrupa les associacions més importants en defensa de la llibertat d'expressió.
Història L'IFLA es va crear en la celebració del 50è aniversari de la Library Association, que va tenir lloc a Edimburg el 1927. El 30 de setembre d'aquell any, l'última resolució adoptada en tancar les sessions del Congrés va ser la "carta magna" de la fundació de la Federació que va ser firmada per delegats autoritzats de 15 països i com a resultat de molts dies de deliberacions d'un grup de treball de 7 membres. Va néixer amb el nom de International Library and Bibliographical Committee, essent-ne el primer president Isak Collijn (1927-1931) del Swedish Riksbibliotekar.Otín, María Angeles Lacasa, and Piedad Martínez Ezquerra. "La IFLA, origen, evolución y situación actual." Boletín de la ANABAD 43.2 (1993): 71-108.
Es va crear un Comitè Executiu (Executive Board) format pel president de l'associació, dos vicepresidents, un secretari i quatre membres més, escollits per un període de cinc anys entre tots els delegats del Congrés, amb l'excepció del secretari, sobre el qual una regulació va estipular que no calia que fos d'una associació bibliotecària.
Actualment està format pel president, el president electe, el tresorer, el director del Comitè Professional, i dos membres de la JG triats cada dos anys per la mateixa entre els seus membres electes. També hi ha el secretari general, sense dret de vot, que assessora i actua com a secretari de la CE.
A Roma en 1928 va ser declarat oficialment l'establiment del International Library and Bibliographical Committee. En la mateixa sessió Marcel Godet va presentar el suggeriment que el contingut de les conferències internacionals anessin només qüestions de caràcter veritablement internacional, relatives a problemes internacionals o problemes d'interès general i concernents a un nombre de països. Un tema principal asseguraria unitat i essència al programa del congrés; no obstant això, no es va tenir en compte i els debats, confusos i caòtics, van fer decréixer el valor de les sessions professionals. En 1929 va tenir lloc a Roma el «World Congress of Librarianship and Bibliography» en la sessió general del qual el International Library and Bibliographical Committee va rebre oficialment el seu nom actual: International Federation of Library Associations (IFLA). Així mateix Sevensma va ser nomenat secretari general amb seu a Ginebra, a la Biblioteca de la Lliga de Nacions, i es van proposar i van aprovar els estatuts en els quals s'establia com a objectius la col·laboració bibliotecària internacional. L'IFLA va ser finalment constituïda com una unió mundial d'associacions nacionals de biblioteques, oberta també a organitzacions o institucions afins per als països on no existien aquestes associacions nacionals.
La dècada precedent a la II Guerra Mundial va veure la consolidació de l'estructura interna de la Federació i una contínua expansió de la seva influència global a causa del creixement dels seus membres i a un significatiu increment d'autoritat a l'àrea de la política cultural. El 1930 l'IFLA era formada per 24 associacions nacionals, pertanyents a 20 països, en 1935 els associats eren 34 pertanyents a 25 països i a l'inici de la Guerra el nombre era de 41 corresponents a 31 països. A part dels Estats Units hi havia bastants associacions de fora d'Europa com Xina, Índia, Japó, Mèxic i Filipines a les quals en 1936 es van unir Egipte i Palestina. No obstant això en el conjunt de les seves activitats, l'IFLA no havia trobat encara la veritable universalitat i els membres no europeus mantenien contactes esporàdics amb la Federació.
L'organització quinquennal del Congrés Mundial era una de les tasques importants del treball de l'IFLA en aquests anys, per la qual cosa les assemblees generals regulars van començar essent cada any encara que no estava estipulat en els Estatuts. La falta de personal a la Secretaria feia difícil la implantació de les resolucions adoptades als Congressos, per la qual cosa l'edició ràpida i acurada de les actes de les Sessions del Comitè, complementades per informes i resolucions presentades pels subcomitès professionals i per informes anuals presentats per diversos membres, van constituir l'instrument més valuós de comunicació i informació de la Federació en els períodes entre sessions. A aquestes s'afegia el «Repertoire», publicat a intervals irregulars i contenint valuós material de consulta al costat d'un gran nombre de qüestionaris, circulars i publicacions.
En 1935 es va celebrar el 2n Congrés Mundial de Biblioteques a Madrid i a Barcelona que va constituir l'últim gran èxit de l'IFLA en el període preguerra per la seva acurada organització i pel seu detallat i variat programa. Les resolucions del Congrés tenien certes prioritats com establir una sèrie d'activitats i millorar les estructures dels procediments de treball. Per això van sorgir sis nous comitès per cobrir les biblioteques especials, les biblioteques parlamentàries, la uniformitat de les Regles de Catalogació i la normalització. Les següents sessions van procurar seguir les deliberacions i resolucions adoptades en aquest Congrés, però lamentablement la Guerra Civil espanyola va fer que les actes anessin publicades amb gran retard i incompletes.
Les sessions de l'IFLA en els anys trenta eren petites i modestes, amb una durada d'uns dos dies i amb una assistència d'entre 30 i 50 delegats. Només el Congrés de Madrid-Barcelona (1935) i París (1937) van excedir de 60 delegats que generalment eren els mateixos any rere any, per la qual cosa acabaven essent col·legues i amics. En aquest període l'IFLA va tenir tres presidents. El primer va ser Isak G. A. Collijn, director de la Biblioteca Reial d'Estocolm, entre 1927 a 1931. El segon va ser William Warner Bishop de 1931 a 1936 i el tercer va ser Marcel Godet, director de la Biblioteca Nacional de Suïssa, a Berna, de 1936 a 1947. El secretari general va ser T. P. Sevensma de 1929 a 1958.
El 1955 se celebra a Brussel·les el 3r Congrés Internacional de Biblioteques i Centres de Documentació, al qual van concórrer gairebé 100 persones d'uns 50 països. El tema central va ser «Les tasques i responsabilitats de les biblioteques i centres de documentació». Va ser la primera manifestació d'ajuda al llibre en la postguerra i la seva importància va promoure així mateix la cooperació supranacional bibliotecària. Va reanimar l'IFLA donant-li un impuls que va beneficiar el seu programa i les seves estructures.
En la sessió de Madrid de 1958 es va crear el Comitè de Biblioteques Iberoamericanes que oferia la cooperació amb regions llunyanes i països del Tercer Món. En aquest mateix congrés va ser triat un nou president, G. Hofmann (1958-1963). Durant la presència de Hoffmann es va continuar amb la reorganització de l'estructura, del programa i dels mètodes de treball. Es van establir prioritats, es van restringir les activitats essencials, es van activar els recursos i es van despertar iniciatives. És un període amb uns esdeveniments importants per a la reputació i el desenvolupament de l'IFLA.
El primer d'aquests esdeveniments va ser la Conferència sobre Catalogació celebrada a París en 1961. És el més important i el que major nombre de conseqüències va tenir. Ja a Madrid (1958), el American Council on Library Resources va donar una subvenció per a la preparació d'una conferència internacional sobre la unificació de la catalogació. Això va donar lloc a una Conferència Preliminar a Londres en 1959 i a la publicació d'un butlletí informatiu amb aquest propòsit. En la Conferència de París es va aconseguir un acord per a la unificació internacional de la catalogació i es van recomanar mesures addicionals que van ser fomentades en els anys següents pel Comitè competent de la IFLA. En 1962 es va publicar el primer informe oficial de la Conferència del que es van fer 25 edicions en 11 llengües. La versió definitiva va aparèixer en 1963.
El segon dels esdeveniments va ser l'establiment d'una Secretaria Central permanent. El creixement de la Federació en els anys 50 va originar la multiplicació del treball de naturalesa organitzativa i administrativa i això la va fer inevitable. En l'estiu de 1962 María Razumovsky (Viena) va assumir la Secretaria en la Bayerische Staatsbibliothek de Múnic. Des d'aquí va publicar el primer nombre de l'HA News Bultetin.
El tercer esdeveniment va ser la publicació del programa a llarg termini «Biblioteques al món» (1963) que fins a mitjan anys 70 representa el programa bàsic de la IFLA. No obstant això, va obligar a la redacció d'uns nous Estatuts com a garantia de l'estabilitat i continuïtat. Era necessària la descentralització sent necessària una estructura federativa. La reforma dels Estatuts va estar subjecta a una cuidada recerca entre 1962 i 1963. Aquests van ser adoptats a Roma en 1964. De les seves disposicions destaquen la reducció del Comitè Executiu i del seu temps d'acció, que es limita ara a tres anys amb possibilitat d'una reelecció, i la presència al costat de socis numeraris amb dret a vot de membres associats sense vot. Els nous canvis introduïts van donar major flexibilitat a l'estructura de la IFLA.
En 1967 se celebra la 5a Conferència Mundial de la IFLA fora d'Europa des de la seva creació. El centre de reunió és Toronto i el tema triat «El servei bibliotecari per a la cobertura nacional d'una gran àrea geogràfica». El tema de la planificació bibliotecària passa a convertir-se en un dels temes importants dels bibliotecaris.