miniatura|Antic pati dels mercaders La Reial Casa de la Moneda de Sevilla era el centre neuràlgic on es fonia l'or i l'argent que després era convertit en moneda a l'època de l'Imperi Espanyol.
Als segles de ple apogeu hi treballaven més de 200 treballadors que s'encarregaven d'alimentar els forns i tenir en funcionament la fosa.
Estava situada a l'entrada de la ciutat, entre la Torre del Oro i la Torre de la Plata. Ocupa una superfície irregular, més aviat de forma triangular i fou aixecada al mateix lloc on abans hi havia la seca d'ençà el . Va sofrir diverses reformes durant el seu ús com a Reial Fàbrica. En especial una reforma al i una altra al , quan se li va afegir la gran portada que és l'accés principal, obra de Sebastià Van der Borcht, així com una altra sèrie de reformes de cara a solucionar problemes de filtracions i estructurals derivats del terratrèmol de Lisboa de 1755. miniatura|esquerra|Carrer interior del recinte. Va deixar de funcionar al . L'edifici es va aprofitar com a conjunt residencial. Posteriorment es va abandonar i es va anar deteriorant fins a un estat ruïnós. A la fi del segle XX es va decidir la seva restauració i se'n va recuperar l'esplendor.
Referències
Categoria:Història d'Amèrica Categoria:Història d'Espanya Categoria:Organitzacions de Sevilla Categoria:Cases de Moneda