Per a altres usos de la paraula Hermes vegeu la pàgina Hermes (desambiguació).

El transbordador Hermes o minillançadora Hermes va ser l'aposta europea per un vehicle espacial reutilitzable per garantir l'accés dels europeus a l'espai i l'aprovisionament d'una estació especial pròpia o, si escau, els mòduls europeus acoblats a una estació espacial internacional.

El projecte va viure diversos problemes, entre altres de la falta d'experiència europea en vehicles espacials reutilitzables, i finalment es va cancel·lar el 1992.Varis, L'Univers - Enciclopèdia de l'astronomia i l'espai, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2004,

Història El 1978, França disposava d'un projecte per construir un petit transbordador reutilitzable; però els dubtes i els costos eren quantiosos per a l'agència espacial francesa.

miniatura|Maqueta en escala 1:1 de la minillançadora Hermes a l'Expo 92 de Sevilla. Després de l'experiència obtinguda amb el Spacelab i els plans per fabricar i disposar de l'estació espacial Columbus, transformada posteriorment en el mòdul Columbus de la ISS, l'ESRO i després l'Agència Espacial Europea van considerar necessària una plena independència dels llançadors i vehicles espacials nord-americans. Fins llavors els europeus viatjaven a l'espai gràcies a programes de col·laboració de la NASA o la COSMOS; però la dependència d'aquestes col·laboracions es considerava inviable a llarg termini; per exemple, el laboratori espacial havia estat donat gratuïtament per aconseguir places en els transbordadors nord-americans. Per tot això, a principis dels anys vuitanta van començar els estudis preliminars; però no va ser fins a 1987 quan el programa va adquirir personalitat pròpia.

La llançadora Hermes (el Missatger dels Déus) estava, com assenyalava La carrera cap al Cosmos de Radio Quebec,Varis, La ruta cap al Cosmos, Radio Quebec, Mont-real, 1986 a mig camí entre les càpsules Soiuz soviètiques (per capacitat i tipus de llançador) i els transbordadors nord-americans (per forma i capacitat de reutilització). Havia d'estar operativa para 1995.

Es van estudiar diverses alternatives i finalment es va optar per un avió amb ales en forma de delta i amb la propulsió mínima per maniobrar en òrbita, que va ser portat fins a la seva òrbita per un coet de nova creació.

Encara que finalment el coet es va fabricar i va volar amb èxit, el programa Hermes va ser cancel·lat en 1992 davant la falta d'experiència europea en aïllament tèrmic, el seu alt cost i les expectatives de desenvolupar el X-38 al costat dels Estats UnitsDins del transbordador, Discovery Comumunication, Inc, 2004, Dipòsit Legal, NA-3.266-2003 per descendir de la qual va acabar sent l'Estació Espacial Internacional.

Conceptes L'Hermes es va pensar com un transport reutilitzable de baix cost per a quatre persones com a màxim i un mínim d'equip i 3 000 kg de subministraments com a màxim. El pes total de la nau amb tripulació, combustible i càrrega no hauria de superar les 20 tones, càrrega màxima que pot portar la versió més potent del coet Ariane 5.

La tripulació comptaria amb suport vital per romandre a l'espai un màxim de 7 dies.

Malgrat que el projecte va ser cancel·lat, la idea d'una nau espacial reutilitzable de petita grandària que pugui ser portada a una òrbita baixa per un únic llançador (més senzill que el programa nord-americà) segueix vigent. Estats Units estudiava un mòdul reutilitzable, pujat a l'espai per un coet convencional per substituir als transbordadors espacials. Rússia va desenvolupar conceptualment el mòdul Kliper i va fabricar una maqueta per a trobar socis que aportessin el capital per a construir-lo. El Kliper es projecta com una astronau capaç de transportar sis persones o dues persones i 700 kg de càrrega. Va ser ofert a Europa, però l'ESA va refusar donar suport al projecte per falta de definicióPons Juan, L'ESA diu no al Kliper, nº 285 de Avió Revue, Motorpress-Ibèrica, Madrid, març de 2006

Configuració L'Hermes seria llançada a la part superior d'un llançador Ariane 5 i que constaria de dues parts: una part, una forma de con anomenat Resource Module que s'adjunta a la part posterior del vehicle i es va dissenyar per a la reentrada. Només l'avió espacial es tornaria a entrar en l'atmosfera de la Terra.

En la configuració prevista abans de l'acabament del projecte, l'Hermes portaria a tres astronautes i una càrrega pressuritzada de 3000 kg. El pes de llaçament final seria 21000 kg, que va ser considerat com el límit superior del que un prolongat Ariane 5 podia aixecar. L'Hermes seria de 19 m de longitud.

Llocs de llançament Els possibles llocs de llançament per al transbordador serien els següents: Guiana Space Centre Illa de Fort de France (Martinique Aimé Césaire International Airport) Bermudes Istres (Istres-Le Tubé Air Base)

Les missions típiques Quatre missions típiques es va proposar: Experimentació a bord en una òrbita equatorial de 800 quilòmetres Vols a la NASA de l'estació espacial Freedom en una òrbita de 28,5 graus Vols a l'ESA de l'estació espacial Columbus en una òrbita de 60 graus. Vols tripulats a la teleobservació de l'ESA Plataforma Polar en un grau de 98.500 quilòmetres òrbita

Llegat Encara que abandonat, el seu desenvolupament ha permès a Europa adquirir diverses tecnologies en l'àmbit espacial, per descomptat, però també millorar-ne d'altres com ara: CATIA que va estimular el seu desenvolupament les cel·les de combustible els controls de vol elèctrics

Des del 1990, el CNES i l'ESA estudien amb l'ajuda d'industrials (Aerospatiale i DASA) alternatives a l'Hermes, essencialment tripulades en càpsules espacials per explorar tècniques com la reentrada atmosfèrica i l'aterratge amb paracaigudes, aerodinàmica, termodinàmica, sistemes de protecció tèrmica i, mètodes de pilotatge (que van ser utilitzats pel European Automated Transfer Vehicle (ATV)), etc. : el Crew Return Vehicle (ACRV) per a vuit astronautes (1993) per al qual l'ESA va llançar un estudi de fase 1 l'octubre 1992 a l'abril 1993 (abandonat); el Rescue Vehicle (RV) bicònic (1993) (abandonat); el Crew Rescue Vehicle (CRV) Viking cònic (1994-1996) (abandonat); l'Atmospheric Reentry Demonstrator (ARD) cònic (1996-1998) amb un diàmetre de 2,8 m, amb una longitud de 2 m i una massa de 2.800 kg. El prototip es posà en marxa el 14 de juliol de 1996 des d'un globus estratosfèric a una altitud de 23,3 km, després la versió final per Ariane 5 el 21 d'octubre de 1998 a una altitud de 830 km, abans de ser recuperat al mar; el Crew Space Transportation System (CSTS) (2006) estudiat per l'ESA, Roscosmos i l'Agència d'Exploració Aeroespacial Japonesa, succeint al Kliper i hauria d'haver inclòs mòduls de sistemes europeus d'habitabilitat i propulsió (derivat del Columbus i la nau de càrrega ATV, respectivament), més un mòdul de reentrada rus derivat del Soiuz (abandonat el 2008); l'Intermediate eXperimental Vehicle (IXV), el primer vol del qual es va completar amb èxit el febrer de 2015.Jeremy Hsu, 15 October 2008, Europe Aims For Re-entry Spacecraft el Space Rider, successor de l'IXV que podria fer el seu primer vol el 2024.

Referències

Enllaços externs

Pàgina web de l'ESA Hermes a Astronautix.com Hermes a Aerospaceguide.net 1:1 Mockup photos, including cockpit HERMES, l'avion spatial inachevé...

Hermes Categoria:Vehicles espacials de l'Agència Espacial Europea Categoria:Programa espacial francès