Robindro Shaunkor Chowdhury, més conegut com a Ravi Shankar (en bengalí: রবি শংকর; Benarés, 7 d'abril de 1920 - San Diego, 11 de desembre de 2012) fou un músic i compositor indi famós pel seu virtuosisme tocant el sitar. Va ser guanyador del Grammy en tres ocasions. Ravi Shankar, Indian sitar maestro, dies, notícia de la seva mort a la BBC, 12/12/2012
Casat amb Sukanya Rajan, era pare de la cantant estatunidenca Norah Jones i d'Anoushka Shankar, virtuosa com ell del sitar. Es considera que és el músic indi més famós internacionalment com ho ha afirmat Hans Neuhoff al llibre Musik in Geschichte und Gegenwart.Musik in Geschichte und Gegenwart (2006), p. 672–673
Va actuar als mítics festivals de música pop de Woodstock i Monterey de l'any 1967.
Ravi Shankar va popularitzar el sitar - un llaüt indi de canya llarga - i va guanyar un ampli reconeixement internacional a través de la seva relació amb el beatle George Harrison. Això li va permetre portar la música de l'Índia al món, fins al punt que el primer ministre indi Manmohan Singh el va descriure com un «tresor nacional i ambaixador mundial del patrimoni cultural de l'Índia». El mateix Harrison el va definir com «el padrí de la música del món».
El seu últim concert va tenir lloc el 4 de novembre de 2012, a Long Beach (Califòrnia), juntament amb Anoushka Shankar. Va morir el mes següent a l'Hospital Scripps Memorial a San Diego on havia ingressat la setmana anterior afectat de dificultats respiratòries.
Biografia El Dr. Shyama Shankar, el seu pare, era fill de Barapa Shankar, un ric propietari de terres, que va heretar les terres a Bengala Oriental. Havia estudiat brillantment com a advocat i es va trobar ministre (diwan) del maharajà de Jhalawar. La seva dona, Hemangini, va donar a llum un cinquè i darrer fill el 7 d'abril de 1920, que van anomenar Robendra, anomenat primer Robu, després Ravi. Robu Shankar va néixer a la ciutat de Benarés, un lloc important de pelegrinatge per als hindús. El seu pare formava part de la casta sacerdotal dels bramans, la més alta de la jerarquia hindú, però no exercia cap funció religiosa. Shyama Shankar va marxar molt aviat per exercir a Londres com a advocat, després a Ginebra, a la Societat de Nacions. Després va anar a ensenyar a Universitat de Colúmbia a Nova York. Va morir quan Robu tenia quinze anys. En aquell moment, Uday, el germà gran, dirigeix un grup d'artistes i contracta el petit Robu com a ballarí. Vol ser actor, però ballar en una companyia que el va portar de Benares a Bombai, després a Venècia, París i Londres li sembla un bon inici de carrera. La família fins i tot es va traslladar a París durant un temps, el 1930. Uday vol llavors un dels millors músics indis per a la seva companyia i porta l'il·lustre Ustad Allauddin Khan. Robu queda molt impressionat pel seu talent, ell que ja havia provat diversos anys a vînâ, esraj i sitar, a més de ballar i cantar. A la mort del seu marit, Hemangini Shankar confia Robu al Guru, que accepta portar-lo sota la seva protecció, com un fill, a condició que el jove Robu es dediqui exclusivament a l'ensenyament i abandoni la resta.
És quan el seu germà decideix aturar el grup i tornar a l'Índia, quan Robu pren la gran decisió de la seva vida. Es rapa el cap, es posa roba molt senzilla, s'uneix a Ustad Allauddin Khan i es queda amb ell durant set anys en la tradició de Guru Kul, és a dir, una iniciació en condicions de vegades molt dures, sobretot per a un petit dandy acostumat al luxe. Aprèn a tocar el sitar, el surbahar, l'estil i la tècnica del vînâ, rabâb i sursingar. Robu Shankar és molt talentós i, després dels seus estudis, ràpidament es fa notar per grans personalitats musicals índies.
No va ser fins al 1956, a 36 anys, que va actuar a Amèrica per primera vegada i que va començar amb el nom de Ravi Shankar la seva «missió» de popularitzar la Música de l'Índia a Occident. No obstant això, al començament del concert donat el 2000 al Carnegie Hall de Nova York i distribuït sota el títol de Full Circle, afirma haver actuat en aquest mateix escenari el 1938, com a ballarí i músic.
El so particular del sitar, amb tots els seus simpàtics efectes de ressonància, va atreure molt ràpidament músics de rock dels anys seixanta, a la recerca d'originalitat, efectes exòtics misteriosos i psicodèlics. El 1966, George Harrison, dels Beatles, es va convertir en el seu alumne i va tocar el sitar a Norwegian Wood, després en altres títols, Love you to i Within you, without you. Brian Jones dels Rolling Stones també utilitza el sitar a Paint It, Black. Collin Walcott, (que fundarà el grup Oregon), és el primer músic occidental a integrar el sitar en la majoria de les seves composicions, després d'haver estat roadie en una gira de Ravi Shankar. Shawn Phillips també va estudiar sitar amb el Mestre al mateix temps i el va incorporar a la seva música, però d'una manera més subtil. Shawn també acompanya Donovan al començament de la seva carrera tocant el sitar, abans de gravar els seus propis àlbums amb el seu nom. alt=Ravi Shankar à Woodstock el 1969.|miniatura|Ravi Shankar a Woodstock el 1969. alt=Ravi Shankar joue le raga Madhuvanti au festival des arts de Chiraz-Persépolis, el 1970 en Iran, accompagné par Alla Rakha.|miniatura|Ravi Shankar toca el raga a Madhuvanti al festival d'art Shiraz-Persepolis el 1970 a l'Iran, acompanyat per Alla Rakha. El 1967, Ravi Shankar va fundar la seva escola Kinnara a Los Angeles. El mateix any, va tocar al Monterey Pop Festival, a Mont-real, durant la Fira Mundial del 1967, on va oferir un concert íntim al pavelló de l’Índia (davant d'una multitud de tot just vint persones, sorprès), el 1969 a Woodstock, el 1970 al festival d'arts Shiraz-Persepolis i el 1971 al concert per a Bangladesh, organitzat per George Harrison, amb Eric Clapton, Bob Dylan i Leon Russell. Durant aquest període, les reunions es multipliquen i donen lloc a col·laboracions inesperades, com passa amb el violinista clàssic Yehudi Menuhin o amb el flautista Jean-Pierre Rampal del disc West Meets East. John Coltrane, per admiració, li posa Ravi al seu fill. miniatura|George Harrison, president dels Estats Units Gerald Ford i Ravi Shankar a l'Oficina Oval el desembre de 1974. Durant els anys setanta i vuitanta, el seu horari es va dividir entre l'ensenyament, la interpretació i la gravació. Fa concerts a totes les grans ciutats del món. Va tocar el 1968 al Festival d'Avignon, quan una companyia d'«intel·lectuals de protesta »Puja a l'escenari per cridar consignes amb el puny aixecat, però Ravi continua tocant, com si res hagués passat, amb els ulls perduts en el vague, assegut amb les cames creuades entre les persones de peu que gesticulen [ ref. necessari ]. Compon partitures de pel·lícules per a Satyajit Ray i la de Gandhi de Richard Attenborough.
Alguns àlbums notables durant aquest període: Concert per a Sitar amb André Previn, el 1971, Shankar Família el 1974, o la seva col·laboració amb músics japonesos (Orient Mitjà saluda), o els seus Sarod duo amb Ali Akbar Khan, el fill de la seva guru. El 1987, va signar amb Private Music, el segell de Peter Baumann del grup Tangerine Dream, i va gravar Tana Mana , amb sintetitzadors per primera vegada, i molts convidats de tots els àmbits de la vida (el Projecte Ravi Shankar), inclòs George Harrison al sintetitzador i cors, Al Kooper a la guitarra i Ric Parnell a la percussió electrònica. Un disc segueix molt ràpidament durant la seva gira per l'URSS: Dins del Kremlin, després Passatges, en col·laboració amb Philip Glass. El 1989, Ravi Shankar va muntar el projecte escènic Ghanashayam: una branca trencada, que barreja música, teatre i dansa de les tradicions orientals i occidentals, un espectacle presentat a Anglaterra per la City of Birmingham Touring Opera.
Carrera Formació i treball a l'Índia Els pares de Shankar havien mort quan va tornar de la gira per Europa, i la gira per Occident s'havia tornat difícil a causa dels conflictes polítics que portarien a la Segona Guerra Mundial.Lavezzoli 2006, p. 51 Shankar va abandonar la seva carrera de dansa el 1938 per anar a Maihar i estudiar música clàssica índia com a alumne de Khan, vivint amb la seva família en el sistema tradicional gurukul.Slawek 2001, p. 202–203 Khan era un mestre rigorós i Shankar va tenir formació en sitar i surbahar, va aprendre Ragas i els estils musicals dhrupad, dhamar i khyal, i se li va ensenyar les tècniques dels instruments rudra vina, rubab i sursingar.Lavezzoli 2006, p. 52 Sovint va estudiar amb els fills de Khan, Ali Akbar Khan i Annapurna Devi. Shankar va començar a tocar públicament el sitar el desembre de 1939 i la seva primera actuació va ser un jugalbandi (duet) amb Ali Akbar Khan, que tocava l'instrument de corda sarod.Lavezzoli 2006, p. 53
Shankar va completar la seva formació el 1944. Es va traslladar a Bombai i es va unir a l'Associació de Teatre del Poble Indi, per a la qual va compondre música per a ballets el 1945 i el 1946.Ghosh 1983, p. 57 Shankar va recompondre la música de la cançó popular Sare Jahan Se Achcha als 25 anys.Sharma 2007, p. 163–164 Va començar a gravar música per a HMV India i va treballar com a director musical per a All India Radio (AIR), Nova Delhi, des de febrer de 1949 fins a gener de 1956. Shankar va fundar l'Orquestra Nacional de l'Índia a AIR i va compondre per a ella; en les seves composicions va combinar instrumentació occidental i clàssica índia.Lavezzoli 2Ravi ShankarRavi ShankarRavi Shankar006, p. 56 A mitjans de la dècada de 1950 va compondre la música per a la trilogia Apu de Satyajit Ray, que va ser aclamada internacionalment.Massey 1996, p. 159 Va ser director musical de diverses pel·lícules hindi, com Godaan i Anuradha.
1956–1969: espectacles internacionals esquerra|miniatura|Volant de concert, 1967 VK Narayana Menon, director d'AIR Delhi, va presentar el violinista occidental Yehudi Menuhin a Shankar durant la primera visita de Menuhin a l'Índia el 1952.Lavezzoli 2006, p. 47 Shankar havia actuat com a part d'una delegació cultural a la Unió Soviètica el 1954 i Menuhin va convidar Shankar el 1955 a actuar a la ciutat de Nova York per a una demostració de música clàssica índia, patrocinada per la Fundació Ford.Lavezzoli 2006, p. 57Lavezzoli 2006, p. 58
Shankar va saber de la resposta positiva que va rebre Khan i va renunciar a AIR el 1956 per fer una gira pel Regne Unit, Alemanya i els Estats Units.Lavezzoli 2006, p. 61 Va tocar per a un públic més reduït i els va educar sobre la música índia, incorporant ragues de la música carnàtica del sud de l'Índia a les seves actuacions, i va gravar el seu primer àlbum LP Three Ragas a Londres, publicat el 1956. El 1958, Shankar va participar en les celebracions del 10è aniversari del festival de música de les Nacions Unides i la UNESCO a París.Ghosh 1983, p. 57 A partir de 1961, va fer una gira per Europa, els Estats Units i Austràlia, i es va convertir en el primer indi a compondre música per a pel·lícules no índies. Shankar va fundar la Kinnara School of Music a Bombai el 1962.Brockhaus, p. 199