René Quinton va néixer el 15 de desembre de 1866 en la ciutat de Chaumes-en-Brie i va morir el 9 de juliol de 1925 a Grasse, va ser un científic, fisiòleg i biòleg francès. Autodidacta, va elaborar una teoria sobre l'origen i la naturalesa marina dels organismes vius. Els seus treballs van tenir en la seva època repercursiones considerables en els dominis científics, terapèutics i filosòfics i se'l va considerar com un dels referents de la medicina de principis del .
Biografia René Quinton va néixer el 15 de desembre de 1866 en Chaumes-en-Brie, fill de Marie Amyot i de Paul Quinton, metge del municipi de Chaumes. Va estudiar Batxillerat a l'institut Chaptal de París. El seu pare desitjava que fos enginyer o doctor en medicina (ell mateix pertanyia a una nissaga de metges). Finalment, René Quinton va preferir consagrar-se a la literatura. Va escriure durant llargs anys novel·les i obres de teatre, amb Gustave Flaubert per model. Als 22 anys, emprèn viatges pels països mediterranis i estudia Geologia, Paleontologia i Biologia, al Museu Nacional d'Història Natural.
El 1895, a l'edat de 29 anys, René Quinton emet, després de l'observació d'un escurçó, una primera teoria sobre la temperatura dels organismes vius, que es convertirà en la llei de constància tèrmica. El seu mètode rigorós de recerca porta a molts científics a un interès per les seves hipòtesis. Étienne-Jules Marey, president de l'Acadèmia de Ciències de França, s'apassiona pels seus treballs i li obre les portes del seu laboratori i via lliure per l'experimentació. L'interès d'aquest famós i respectat científic li aporten la consideració i credibilitat que la seva joventut i el seu camí autodidacta li neguen; Quinton li dedica alguns anys després la seva obra de referència "L'aigua del mar, medi orgànic".
Quinton esdevé deixeble de biologia prenent el concepte de "medi intern", elaborat alguns decennis abans per Claude Bernard i el rebateja com a «medi vital». Suggereix la hipòtesi que el líquid en què es banyen les cèl·lules és idèntic al líquid marí original. Aquesta teoria, sens dubte la més important de la seva obra, es veurà confirmada per una sèrie d'experiències i tindrà en la seva època un impacte terapèutic, filosòfic i polític considerable. En una època en què es pensava que només una petita quantitat d'àtoms componien la matería viva, Quinton afirma que l'aigua del mar conté tots els elements i és pioner en donar importància a aquests elements presents en quantitat mínima en el cos, els oligoelements. Quinton elabora una tercera llei, de constància osmòtica, que tradueix la tendència de la matèria viva a preservar l'aigua de mar dels orígens, i emet la hipòtesi d'una quarta llei, de constància lumínica, que traduiria la capacitat dels organismes fosforescents a produir llum per mantenir l'alta activitat cel·lular de certes espècies.
El 1897, el tractament marí va començar en nombrosos hospitals parisencs. El 26 de març de 1907, Quinton obre a París el primer «dispensari marí». El seu èxit (300 injeccions per dia) condueix a la creació d'altres dispensaris, a París i aviat en nombroses ciutats de França i de l'estranger. La princesa Elena, germana del rei Eduard VII del Regne Unit, va a visitar i observar el treball efectuat al dispensari per tal de dirigir en persona el dispensari que ella vol crear a Londres.André Mahé, Le Secret de nos origines, p. 108.
René Quinton és llavors cèlebre i popular a tot França, i fora de les seves fronteres. Els seus treballs es mostren i discuteixen en diversos camps, inclosa la política (l'esquerra i la dreta per trobar una justificació ideològica) i en filosofia (en el camp de l'evolucionisme les teories del científic ofereixen una nova perspectiva que troba l'hostilitat dels darwinistes).
Paral·lelament als seus treballs en biologia, l'investigador es va apassionar per l'aeronàutica, un camp en el qual també va ser pioner. Va fundar i va presidir la Lliga nacional aèria, que reunia a personalitats com Henri Deutsch de la Meurthe, Paul Painlevé o fins i tot Ernest Archdeacon. La seva passió el va conduir a sensibilitzar l'opinió pública i convertir industrials i polítics al somni de l'aviació. La lliga va crear la primera escola de vol en el món a Juvisy-sur-Orge, dirigida per Ferdinand Ferber.
El 1914, René Quinton té 48 anys. Encara que està lliure de qualsevol obligació militar, el seu patriotisme el porta a allistar-se a l'artilleria en el mes d'agost. Durant quatre anys, deixa de banda la seva obra. Ferit diverses vegades, les seves gestes li valen els elogis del Mariscal Ferdinand Foch: René Quinton mor el 9 de juliol de 1925 a Grasse, a l'edat de 58 anys, d'una parada cardíaca. Al seu funeral acudeixen nombrosos desconeguts que es barregen amb personalitats del món científic, polític i literari.
L'obra de René Quinton, amb un èxit enlluernador en vida, ràpidament ha caigut en una relativa foscor. El seu mètode terapèutic continua sent una pràctica generalitzada a França i l'estranger,Jean-Claude Rodet y Layet Maxence, Quinton: Le Sérum de la vie en el context de medicaments denominats «no convencionals».
Obra René Quinton va esbossar la primera de les seves teories de la constància en despertar a la serp de la seva letargia a la sala d'estar de casa seva. La serp ràpidament va recuperar la seva activitat a conseqüència de la calor ambiental. El científic va tenir la idea que ha d'haver-hi una temperatura òptima a la qual l'activitat de les cèl·lules vitals pot expressar-se al màxim. Desenvolupant aquesta idea a través de la investigació, s'adona que els rèptils han aparegut en un moment en què la temperatura global va ser alta i constant. Planteja llavors la hipòtesi que amb el refredament progressiu de la Terra des dels seus pols, nous animals han desenvolupat un poder calorífic que pot augmentar i regular la temperatura del cos a aquestes noves condicions ambientals més hostils.
Els seus experiments mostren que per a qualsevol tipus de cèl·lula animal, la vida no és possible a temperatures superiors a 44 ° o 45 °. Per tant, ha sostingut que la vida animal no va aparèixer en els mars fins que la seva temperatura va baixar a aquell nivell. Va assenyalar a més que aquesta temperatura és on qualsevol tipus de cèl·lula animal veu arribar la seva activitat òptima (incloent aquest organismes animals la temperatura és més baixa). Finalment, va assenyalar la correlació entre la temperatura i la filogènia dels organismes animals: els més recents són les que tenen temperatures properes a 44 ° de l'òptima. A través dels anys, noves espècies es creen a partir de les antigues, capaços, per combustió, d'augmentar significativament la seva temperatura per lluitar contra el refredament del medi ambient.
«L'observació de temperatures específiques mostrarà que les espècies escalonen seu ordre d'aparició, les més antigues apareixen (Monotremata, marsupials, desdentats, etc.), A temperatures molt baixes [exemple: Ornitorrinc (Monotremata), 25 °; Echidna (Monotremata), 30,7 °; Didelfimorf (marsupial), 33 °; Ai (desdentat), 31 °; Tatou (desdentat), 34 °, etc.], - Les espècies més recents, a temperatura específica i més elevada [mamífers de gairebé tot tipus, però amb un hàbitat limitat a les regions càlides de la Terra, temperatura específica 33 ° a 37 °; exemples: Hipopòtam, 35,3 °; Ratpenat, 35,5 °; Elefant, 35,9 °, etc. - Primers ocells, rates, 37 °; - Primats: Home, 37,2 °], - els últims apareguts a les temperatures específiques més altes, i alhora l'hàbitat més fred, mamífers carnívors i remugants, 39 a 41 °; ocells carinatas, 40 a 44 °]. »
El 1897, al laboratori de fisiologia patològica d'Etienne-Jules Marey, a l'Acadèmia de França, Quinton busca confirmar experimentalment la seva teoria. Volent substituir el medi intern d'un gos per aigua de mar isotònica (concentració de sal dels suposats orígens). Al gos de 10 kg se li extreuen 485 g de sang (tota) sense precaucions d'asèpsia. El reflex corneal va desaparèixer immediatament. Es reemplaça per una injecció de 532 cc d'aigua de mar isotònica a 23 °C, es fa en 11 minuts. L'animal presenta un abatiment considerable. La taxa de glòbuls vermells cau més de la meitat i la d'hemoglobina de més d'un terç. Tres dies després del sagnat, l'animal té una tristesa i un abatiment extrem, l'estat sembla greu, amb febre. Al quart dia, la taxa de glòbuls vermells, de glòbuls blancs i d'hemoglobina remunten considerablement, l'animal comença a menjar. La recuperació és ràpida. El vuitè dia, l'animal està pletòric. Aquest excés de vivacitat s'accentua encara més en els dies següents. El gos, batejat Sodium, va viure encara cinc anys després de l'experiència abans de morir per accident.
André Mahé subratlla que la «sobre vitalitat», sempre manifestada en les experiències del mateix tipus, fa pensar que l'organisme troba en l'aigua de mar una aportació vital superior al medi interior que s'ha pres.
Una altra experiència de Quinton va consistir a injectar directament aigua de mar en l'organisme i veure com aquest generava una aportació excessiva. El biòleg injecta també al llarg de 12 hores 6,6 kg d'aigua de mar a un gos de 10 kg. Els ronyons han filtrat sense cap problema un volum d'aigua 60 vegades superior a l'habitual (10 kg d'orina en 12 hores). Aquesta experiència va ser repetida pel doctor Hallion, membre de l'Acadèmia de medicina, qui administra en 11 h 40, 10,4 kg d'aigua de mar a un gos de 10 kg (és a dir 104% de seu pes). L'experiment es duu a terme sense cap problema i el gos exhibeix l'endemà un comportament «notablement viu i alegre». Quinton busca a continuació injectar brutalment (en 90 minuts) 3,5 kg d'aigua de mar a un gos de 5 kg. L'animal presenta llavors trastorns funcionals, alentiment cardíaca, abolició del reflex corneal. Però, a l'onzè dia, l'animal restableix per si mateix i presenta la mateixa alegria i exuberància constatades en les experiències precedents.
Per acabar de provar experimentalment la seva teoria marina, René Quinton busca comprovar la supervivència d'un glòbul blanc en el medi marí. Aquesta cèl·lula, considerada fràgil, no sobreviu en cap mitjà artificial: els líquids de l'organisme són els únics capaços de mantenir-la amb vida. Ell va constatar que diluint els glòbuls blancs de nombrosos organismes animals en l'aigua del mar, el conjunt d'aquestes cèl·lules presenta tots els signes de vida normal en el líquid marí.
Quinton ha demostrat que les espècies més recents en l'escala de l'evolució i les que presentaven una activitat cel·lular més intensa eren aquelles que la constitució i condicions tèrmiques del medi interior eren més properes a les de l'aigua del mar. Hi ha però una diferència important: l'aigua de mar; El medi interior de l'ocell presenta una concentració de 7,2 g de clorur de sodi per 1000, mentre que l'aigua del mar actual presenta una concentració de 33 g per 1000. Quinton creia que la vida animal va aparèixer quan el mar presentava una concentració de 7 a 8 g per 1000. Avui dia, ningú es permet afirmar científicament que la concentració salina del mar hagi augmentat durant aquests 600 últims milions d'anys.
Llei general de la constància La Llei General de la constància, que és una síntesi de les tres lleis que la precedeixen (les lleis de la constància tèrmica, marina i osmòtica) s'enuncia així per René Quinton:
Importància filosòfica L'essencial de l'impacte filosòfic que van tenir les teories de René Quinton està sintetitzat en la llei de constància general. La publicació, el 1904, de L'aigua de mar, medi orgànic va ser molt comentada en la premsa del món sencer, molts periodistes van veure en René Quinton un «Darwin francès».André Mahé, Le Secret de nos origines, p. 76-77.