Newry (An Iúraigh en gaèlic irlandès, Newrie en escocès de l'Ulster2010 annual report in Ulster-Scots North/South Ministerial Council.2002 annual report in Ulster-Scots North/South Ministerial Council.Guide to Inch Abbey in Ulster-Scots Department of the Environment.) és una ciutat d'Irlanda del Nord. Està situada al riu Clanrye, a 55 km de Belfast. Al voltant de la meitat de la ciutat (a l'oest) es troba a Comtat d'Armagh i l'altra meitat (a l'est) a Comtat de Down. El riu Clanrye, que travessa la ciutat, forma la frontera històrica entre el comtat d'Armagh i del comtat de Down. Té una població de 27.433 habitants segons el cens del 2001. Newry fou fundada el 1144 al costat d'un monestir i és una de les ciutats més antigues d'Irlanda del Nord. En març de 2002, com a part de les celebracions del jubileu d'or de l'reina Elisabet Newry va rebre l'estatut de "city" amb Lisburn.BBC report
La ciutat es troba en una vall, entre les muntanyes de Mourne a l'est i l'Anell de Gullion al sud-oest, tots dos dels quals són designats Àrees de Destacada Bellesa Natural. Les muntanyes de Cooley es troben al sud-est. El riu Clanrye passa pel centre de la ciutat, paral·lel al canal de Newry. La ciutat també es troba a l'extrem nord de Carlingford Lough, on el canal desemboca al mar a les Rescloses Victoria.
Etimologia esquerra|miniatura|Ajuntament de Newry El nom Newry deriva de l'anglicització dAn Iúraigh, una forma obliqua d'An Iúrach, que vol dir "l'arbreda de teix".
El nom en irlandès modern per a Newry és An tIúr (ən̠ʲ tʲuːɾˠ), que vol dir "l'arbre de teix". An tIúr és una abreviatura dIúr Cinn Trá, que significa "arbre de teix al cap del bri". Fa referència una història apòcrifa que afirma que Patrici d'Irlanda hi plantà un arbre de teix en el .
El nom irlandès Cathair an Iúir (ciutat de Newry) apareix en alguns senyals de benvinguda bilingües.Welcome sign in Newry, Northern Ireland, in English and Irish
Demografia Encara que oficialment és una city, és classificada com a large town pel Northern Ireland Statistics and Research Agency (NISRA) http://www.nisra.gov.uk (població entre 18.000 i 75.000). Segons el cens de 2001 hi havia 27.433 persones vivint a Newry. Dels quals: 26,2% tenien menys de 16 anys i el 16,0% tenen més de 60 48,5% són homes i el 51,6% són dones; 89,6% són catòlics irlandesos i el 9,4% són protestants.Dada aportada per la Northern Ireland Statistics and Research Agency 5,5% de les persones entre 16–74 estaven a l'atur.NI Neighbourhood Information Service 99% són europeus.
Townlands Newry es troba entre les parròquies de Newry i Middle Killeavy. Les parròquies han estat dividides en townlands, els noms de les quals procedeixen del gaèlic irlandès. Aquesta és una llista de townlands a l'àrea urbana de Newry,Ordnance Survey Ireland: Online map viewer (clicar "historic" per veure les fronteres dels townlands) amb les seves etimologies:The Northern Ireland Place-Name Project
+ Comtat d'Armagh (oest del riu Clanrye)TownlandOrigen (irlandès si no es diu)TraduccióAltnaveighAghnaveigh (nom local alternatiu)Alt na bhFiachAchadh na bhFiachcanyada dels corbscamp dels corbsBallinlareBaile na Ladhairetownland de la forca CarnagatCarn na gCatcairn dels gatsCarnbaneCarn Bán cairn blancDerry BegDoire Beagpetita rouredaDrumalaneAn Droim Leathancresta amplaLisdrumgullionLios Droim gCuilinnfort del turó de grèvolLisdrumliskaLios Druim Loiscthefort del turó cremat
+ Comtat de Down (est del riu Clanrye)TownlandOrigen (irlandès si no s'indica)TraduccióBallynacraigBaile na gCreagtownland del cragsBallinaireBaile an Iubhairsettlement of the yew treeCarneyhoughorigen incertCloghanramerClochán Ramharestructura de pedra gruixuda/calçadaCommonsnom anglès aparegut en 1810CreeveCraobharbre/arbustDamollyprobablement Damh Maoilecasa del turó rodóDrumcashelloneDroim Caisil Eoghainla cresta del cashel d'Eoghan GreenanGrianánlloc eminent Història miniatura|Vista del sud-oest de Newry, amb la catedral de Newry al centre Hi ha proves que Newry estava poblada durant l'edat de bronze, les proves del qual es poden veure al Museu de l'Ulster.H.E Kilbride-Jones Craftmanship In Bronze, lectura lliure al Google books Cap al 820 els danesos van fer una de les seves primeres irrupcions a Newryabbey, d'on partiren cap a Armagh, assaltant, saquejant i desolant el país.Anthony Mamions Ancient and Modern History of the Maritime Ports of Ireland (1855) Cap al 835 hi tornaren i saquejaren Newry altre cop, segons O'Halloarn.
La primera menció a la carta per a Newry fou el 1061. La petita ciutat medieval fou aixamplada en 1144 per Sant Malaquies amb la reconstrucció de la vella fundació de Sant Patrici. La ciutat va rebre la seva primera carta entre 1153 i 1160 pel Gran Rei Muirchertach Mac Lochlainn.Flanagan, M.: Irish Royal Charters - Texts and Contexts (2005) Oxford University Press: London.
En 1162 el monestir va ser atacat i cremat per clans irlandesos. No hi ha indicis de com gran part de l'abadia va ser cremada en aquest atac, però no va ser destruït completament. John de Courcy garantí la seguretat de l'abadia després de construir diversos castells a la rodalia de Newry. L'embarcador es trobava al carrer Killmorey. L'abadia, descrita com una de les més riques d'Irlanda, es va convertir en una col·legiata en 1543, abans de ser lliurada a la corona en 1548.
En 1550 el mercenari anglès Nicholas Bagenal, va fugir a Irlanda després d'assassinar un home a Leek (Yorkshire), segons sembla amb l'ajuda dels seus dos germans. Després de servir als O'Neill algun temps va aconseguir un alt estatus, se li va concedir l'indult, i es va convertir en Mariscal de camp de l'exèrcit. Va obtenir un contracte d'arrendament de 21 anys en la propietat que va ser confiscada als cistercencs, durant la reforma. Bagenal restaurà el castell de Newry construït per de Courcy en 1198.
Durant la Guerra Guillemita a Irlanda les forces de Jaume II d'Anglaterra van calar foc a la ciutat en 1689 i va malmetre la vella abadia, que fou derruïda finalment en 1965. El 1881 la població de Newry arribà a 15.590 habitants. Newry destacà entre els anys 1920 i els anys 1960 per ser un dels pocs ajuntaments amb majoria de regidors nacionalista catòlica a Irlanda del Nord (els altres eren Strabane i alguns consells de districte rurals). Segons l'activista Michael Farrell la raó fou que com que el 80% de la població de la ciutat eren catòlics irlandesos fou impossible la pràctica del gerrymandering. També era una raresa que alhora fos controlat pel Partit Laborista Irlandès, i després per l'escissió esquerrana del Partit Laborista d'Irlanda del Nord.Michael Farrell, Northern Ireland: The Orange State
Newry patí nombrosos incidents violents durant el conflicte d'Irlanda del Nord, amb bombes i cotxes bomba durant la dècada de 1990 i fins i tot en el 2000, sobretot a la zona fronterera de Killeen. En 2003 les torres de vigilància del turó foren abandonades, però l'Exèrcit Britànic no abandonà definitivament la zona fins al 25 de juny de 2007, quan tancà la seva última base a Bessbrook. Des d'aleshores no hi ha guarnicions miliars a la zona i l'exèrcit no hi té presència oficial des de la de l'Operació Banner.
Administració La seu del consell del Districte de Newry i Mourne és a Newry. La zona compta amb una majoria de la població nacionalista i el consell és dominat pel Sinn Féin i el SDLP, però hi ha tres regidors del Partit Unionista de l'Ulster i 1 del Partit Unionista Democràtic (DUP). L'ex membre de l'UUP Henry Reilly va ser reelegit en 2011 com a candidat de l'UKIP. Newry i Mourne havia de fusionar-se amb el Districte de Down en 2011 com a part de la reorganització del govern local a Irlanda del Nord, però aquests plans van ser arraconats.
A les eleccions locals d'Irlanda del Nord de 2011 els components del consell foren:
NomDistricte Electoral PartitJohn FeehanNewry TownSocial Democratic and Labour PartyJohn McArdleNewry TownSocial Democratic and Labour PartyCharlie CaseyNewry TownSinn FéinBrendan CurranNewry TownSinn FéinValerie HarteNewry TownSinn FéinDavy HylandNewry TownIndependentJack PattersonNewry TownIndependentMickey RuaneCrotlieveSinn FéinMick MurphyCrotlieveSinn FéinPeter KearneyCrotlieveSinn FéinConnaire McGreevyCrotlieveSocial Democratic and Labour PartyMichael CarrCrotlieveSocial Democratic and Labour PartySean O’HareCrotlieveSocial Democratic and Labour PartyDeclan McAtteerCrotlieveSocial Democratic and Labour PartyJohn FeehanThe FewsSocial Democratic and Labour PartyJimmy McCreeshThe FewsSinn FéinPat McGinnThe FewsSinn FéinTurlough MurphyThe FewsSinn FéinAndy MoffettThe FewsPartit Unionista de l'UlsterDavid TaylorThe FewsPartit Unionista de l'UlsterColman BurnsSlieve GullionSinn FéinAnthony FlynnSlieve GullionSinn FéinPackie McDonaldSlieve GullionSinn FéinTerry HeartySlieve GullionSinn FéinGeraldine DonnellySlieve GullionSocial Democratic and Labour PartySean DoranThe MournesSinn FéinSean RodgersThe MournesSocial Democratic and Labour PartyJames William BurnsThe MournesPartit Unionista DemocràticHarold McKeeThe MournesPartit Unionista de l'UlsterHenry RielyThe MournesUKIP
Persones il·lustres Pat Jennings, futbolista
Referències
Enllaços externs
https://www.newrymournedown.org
Categoria:Ciutats d'Irlanda del Nord Categoria:Geografia del comtat d'Armagh Categoria:Geografia del comtat de Down