miniatura|Primera galletera de la Bisbal Les xemeneies de la Bisbal d'Empordà són una de les empremtes en el paisatge urbà més significatives de la Bisbal d'Empordà. En total es preserven en l'actualitat 20 xemeneies industrials que feien funcionar els forns de ceràmica de flama invertida. Aquestes peces tenen un valor emblemàtic i patrimonial perquè recorden el passat industrial del municipi.

Les xemeneies eren considerades com una edificació complementària a dins de l'empresa, i per aquest motiu no s'havia de disposar de permís d'obres específic per poder-les edificar. Els encarregats de construir-les eren els mestres d'obres: tenien l'habilitat de crear una estructura que permetés dur a terme un bon tiratge de fums procedents dels forns ceramistes. En l'època modernista alguns arquitectes es van implicar també en el disseny de xemeneies industrials.

Una estructura que no es veu perquè està soterrada –i que és de molta importància per la correcta succió dels fums– és el túnel de tiratge, que té unes proporcions basades en l'estructura del forn i la xemeneia.

El primer article publicat referent a les diverses xemeneies de la Bisbal va ser a la revista el Drac, núm. 42 (en format paper) on consta la descripció de cada peça i la seva ubicació sobre el mapa de la ciutat. Posteriorment s'han fet d'altres articles que es poden trobar a la revista Daba (núm. 5) i Totbisbal.

Llista Nom Foto Descripció Coordenades Coromina I i II 150px|Coromina I i II150px|Coromina I i II La fàbrica de Cerámica Coromina inicialment estava situada al actual carrer 6 d'octubre on des de l'any 1991 hi ha el Terracotta Museu, museu de terrissa i ceràmica industrial de la Bisbal d'Empordà. Segons informació de Joan Coromina l'empresa va ser fundada pel seu oncle Alfons Coromina Figueres i se sap que l'any 1911 estava en funcionament. L'any 1918, l'empresa va ser traslladada al carrer de l'Aigüeta núm. 216, on es van edificar dues xemeneies industrials. Segons Joan Turbau, la primera xemeneia Coromina situada a la part de més al nord de la nau industrial, va ser dissenyada pel professor de dibuix Joan Baptista Coromina i construïda pel mestre d'obres Joan Rasós Casas (La Bisbal d'Empordà, 1888 – 1970) amb l'oficial paleta expert en el maneig taulaplom David Pujol i Domingo Pacheco

Pel que fa l'estructura, la xemeneia Coromina I i Coromina II estan ambdues construïdes amb maons de terra cuita aplantillats que en aquella època es feien manualment, peces que tenien forma trapezoïdal i havien de tenir diferent mida segons el tram que s'estava edificant, així com el percentatge de talús que s'havia previst donar-li al con.

El fust de la xemeneies està reforçat per anelles metàl·liques i la sortida de fums o coronació presenten les dues estructures un sardinell de maons a estil collaret creat per donar solidesa a la zona molt afectades per les diferències de temperatura entre l'interior i l'exterior. No estant correctament alineades en referència al pla horitzontal del terra, però aparentment, el fust d'ambdues, s'observa lliure de patologies importants. Terracota I i II 150px|Terracota I i II150px|Terracota I i II La zona on actualment hi ha el museu de la ceràmica Terracotta Museu primerament hi va haver una petita empresa de ceràmica que per coure el material utilitzaven un forn morú. Més endavant en aquesta mateixa fàbrica s'hi va instal·lar l'empresa també ceramista d'Alfons Coromina i posteriorment l'any 1928 va passar en mans de Salvador Fuster amb el nom de societat Terracota-Fuster i l'any 1929 iniciava la seva activitat com a empresa d'aquest ram. D'acord amb una fotografia del fons Terracotta Museu (1971) s'observa que el recinte fabril de 5.467 m² disposava de tres xemeneies, una d'elles va ser enderrocada l'any 1982 i estava feta segons un sistema de remolinat. A la contraportada de la revista de DABA núm. 05 es pot observar aquesta xemeneia abans de ser enderrocada.

Pel que fa l'estructura, les xemeneies Terracotta I i II estan ambdues fetes de maons de terra cuita vermella i tenen el fust tron cònic. La que està situada més a l'oest de la nau industrial, pròxima a la carretera Palamós – Girona o entrada al museu, és de base quadrada i la segona, construïda posteriorment, situada a la part est o més interna de l'antiga fàbrica —la seva base es circular. Les dues peces estan previstes de coronació a la sortida de fums i també d'anelles metàl·liques que reforcen el fust.

Van ser edificades pel mestre d'obres Joan Saballs Plaja (La Bisbal d'Empordà, 1878 – ?) entre els anys 1926 i el 1934. El mes d'octubre de l'any 2009 es van iniciar les obres de rehabilitació de les dues xemeneies, perquè presentaven patologies importants, com fissures verticals al fust patologies de les xemeneies industrials amb risc que es pogués desprendre d'algun fragment de maçoneria del tram superior de l'estructura. El projecte de restauració de les xemeneies el va estendre l'arquitecte Pau Roig Avilés. http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/XAC/01_Continguts_Arxius_Comarcals/AC%20Baix%20Emporda/static%20file/DABA6.pdf http://www.labisbal.cat/documents/contingut/contingut350.pdf Sirvent 150px| Sirvent La fàbrica de ceràmica Sirvent, situada al carrer de la Indústria núm. 7, consta que l'any 1897, funcionava com a empresa de ceràmica segons el registre d'inscripció a la Matricula Industrial dipositat al Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà. Per fonts verbals, sabem que la xemeneia va ser construïda pel mestre d'obres Eulogi Saballs Barris (la Bisbal 1912-1969), desconeixen l'any de l'edificació i l'any 2000 encara fumejava.

Estructura:

La xemeneia es de forma tron cònica i està feta amb maons aplantillats de terra cuita vermella, presenta una base circular i està proveïda de 12 anelles metàl·liques que reforcen el fust. No disposa de coronació a la sortida de fums i si bé el període de funcionament ha sigut llarg, no s'observen esquerdes importants en aquesta zona. En conjunt esta força preservada. Diaz Costa 150px| Diaz Costa La fabrica de Cerámica Diaz Costa, està situada al carrer 6 d'octubre al llindar amb el poble de Vulpellac i va ser construïda l'any 1943 aproximadament, per Joan Rasós Cases. Presenta una estructura ben diferenciada en dos trams de l'edificació, l'inferior es de forma circulat que puja fins a més d'un terç del total dels metres de la xemeneia acabant formant un rapís que ha permès recolzar-hi diverses peces de ceràmica, decoració molt adient pel tipus de funció que va acomplir la xemeneia. Aquest tram està protegit per dues anelles metàl·liques, no així el superior que esta lliure de cèrcols. Finalitza amb un senzill sardinell de maons tocant gairebé al broc de la xemeneia. Actualment el recinte s'utilitza per a la venda d'antiguitats. Bosch I i II 150px| Bosch I i II La fàbrica Industrial Ceràmiques Bosch.S.A coneguda popularment per la Catalana està situada al carrer Jaume II, xamfrà amb el carrer Canigó. Disposa de dues xemeneies industrials fetes de maons aplantillats de terra cuita i el fust protegits per cèrcols metàl·lics. La xemeneia I, va ser construïda l'any 1942 pel mestre d'obres Joan Vinyals i els paletes Eduard Esteve Puignau i Vicens Planella de mot en Santos. I la II va ser edificada l'any 1949 pel mestre d'obres Eulogi Saballs Barris. Actualment la fabrica no funciona i en estar el recinte tancat de moment no poden fer més descripcions de la seva morfologia. L'any 1994 degut al mal estat del tram distal d'una de les xemeneies, va haver de ser escapçada amb l'ajut d'una grua de grans dimensions, un parell d'anys més tard, també es la haver de tallar una part de la secció superior del fust de l'altre xemeneia. Salvà Simon 150px| Salvà Simon L'antiga fàbrica Salvà Simón, també anomenada can Blanch, està situada al carrer de l'Aigüeta núm. 176. Després del tancament de l'empresa el recinte va ser utilitzat per un antiquari i actualment hi ha una botiga de productes agropecuaris. La xemeneia la va edificar el mestre d'obres Joan Vinyals (la Bisbal 1897-1973) i el seu equip de paletes, aproximadament l'any 1950. Segons havia comentat el senyor Ll. Salvà aquesta xemeneia era una de les més altes de la Vila, tot i que desconeixem el nombre de metres que feia inicialment. Està construïda amb maons de terra cuita vermella, o de material de fàbrica, terme actualment emprat en alguns informes tècnics. Presenta un fust tron –cònic poc accentuat i està protegit per anelles metàl·liques. La base de la xemeneia està ubicada a l'interior de l'antiga nau fabril, situació que li atorga vulnerabilitat davant la possibilitat de futurs treballs de remodelació del recinte. La peça ha estat escapçada dues vegades, la darrera l'any 2010, obres que va dirigir el mestre d'obres bisbalenc Joan Rasós. El rebaix fet a la xemeneia per evitar possibles despreniments, no està fet a tall sec, si no que la van proveir de l'estètica clàssica pròpia de les xemeneies industrials, amb coronació reforçada per sardinells de maons. La Estrella 150px| La Estrella L'antiga fàbrica l'Estrella està situada al carrer de l'Aigüeta núm. 110,on actualment hi ha la botiga de ceràmica Terra i Foc. Va ser construïda l'any 1952 pel mestre d'obres Joan Vinyals, el paleta Narcís Muní (1906-1982) i d'altres treballadors que en desconeixen el nom. Amb Joan Vinyals al capdavant i un grup de paletes van crear, una cooperativa anomenada Col·lectivitat del Ram de la Construcció i per aquesta causa o per altres, van rebre el sobrenom dels “bolxevics”. La xemeneia té una morfologia cilíndrica de diàmetre ample i no és tron - cònica com son la majoria de xemeneies. El seu estil concorda bastant amb la xemeneia Salvà que em vist anteriorment i que presentava només una lleugera conicitat del fust, fet que ens demostra l'estil emprat pel constructor Joan Vinyals. També està prevista de cèrcols de reforç i feta amb maons de fàbrica. Aquesta peça l'any 1970 va ser escapçada fins gairebé la meitat del seu fust, perquè té la base a dins el recinte del que abans era la fàbrica i hi havia el risc de caure algun fragment al teulat. Actualment veiem que te diverses fissures al fust. Brancós 150px| Brancós L'empresa Industries Ceràmiques Brancòs S.A. actualment en activitat, està situada al carrer de la Indústria xamfrà amb el carrer Garbí. Va ser construïda pel mestre d'obres Eulogi Saballs Barris (La Bisbal 1912-1969) l'any 1955 aproximadament. Està feta d'obra de fàbrica i presenta una estructura tron – cònica. S'observa força conservada i alineada, però amb una lleugera excentricitat. Es diu que la xemeneia disposa de escales de gat metàl·liques adossades a la paret interna del conducte. Era freqüent equipar-les amb aquests elements per si s'havia de treure l'accés de sutge o fer alguna reparació a la sortida de fums i de les zones vulnerables de la xemeneia. David Pujol, fill del paleta David Pujol (Vulpellac, 1907 - la Bisbal, 1991) va publicar que una de les causes de les deformacions que patien les xemeneies industrials, eren degudes que els esglaons de l'escala de gat interior s'havien unit tots al mateix costat de la paret interna de la xemeneia, produint-s'hi una sobrecàrrega no simètrica. Es va trobar la solució distribuint les els esglaons en forma d'espiral en el decurs de tot el fust. (4) Quan la xemeneia va deixar d'acomplir la funció de tiratge dels fums procedents del forn, li van donar una altra utilitat, potenciar la combustió d'una barbacoa que van instal·lar a la base de l'estructura, la fotografia adjunta ens permet observar-ho.

Maruny 150px|Maruny La terrissera Antòni Maruny era una empresa ceramista que estava especialitzada amb la creació complements per la construcció com teules, canonades i també feia tota mena de peces decoratives. Va mantenir la seva activitat fabril fins a l'any 2011. La xemeneia va ser construïda pels voltants de l'any 1955 a càrrec de l'oficial paleta Josep Viader i està situada al carrer del Pedró núm. 122.