L'Amour en fuite és una pel·lícula francesa de 1979 dirigida pel cineasta François Truffaut. És la cinquena i darrera part de la sèrie de Truffaut sobre el personatge Antoine Doinel, formada per les prèvies pel·lícules Les Quatre Cents Coups (1959), Antoine et Colette (1962), Baisers volés (1968) i Domicile conjugal (1970).

L'Amour en fuite va ser presentada a la 29a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Argument Antoine i Christine estan casats des de fa vuit anys. Christine dona cursos de violí al Conservatori, Antoine ha escrit una novel·la. Liliane esdevé la nova alumna i amiga de Christine. Liliane escriu llibres per nens i Christine esdevé il·lustradora dels llibres. A Antoine li agrada llegir novel·les de Colette. Llavors veu lesbianes per tot arreu: « Al teu lloc vigilaria », li diu a Christine. Finalment l'enganyarà amb Liliane. Antoine dona una explicació que s'assembla el cent per cent. Havia ofert un llibre a Liliane i l'endemà veu que per protegir aquest llibre, l'havia recobert amb paper de diari. Queda tan emocionat que de seguida se'n va al llit amb ella. « Necessita una dona, una mestra, una germana petita o d'una dida, una infermera i jo em sento incapaç de fer tots els papers a la vegada », declara Liliane a Christine explicant la seva ruptura amb Antoine.

Repartiment Jean-Pierre Léaud: Antoine Doinel Claude Jade: Christine Doinel Marie-France Pisier: Colette Dorothée: Sabine Barnerias Daniel Mesguich: Xavier Barnerias Julien Bertheau: Monsieur Lucien Jean-Pierre Ducos: Advocat de Christine Marie Henriau: el jutge Rosy Varte: mare de Colette Julien Dubois: Alphonse Doinel Pierre Dios: M. Renard Alain Ollivier: el jutge a Aix Monique Dury: Sra. Ida Emmanuel Clot: l'amic a la impremtaAllen, Don. Finally Truffaut. New York: Beaufort Books. 1985. . . p. 237-238.

Al voltant de la pel·lícula L'Amor en fugida conclou la sèrie de les pel·lícules de François Truffaut posant en escena el personatge d'Antoine Doinel : Els Quatre-cents Cops (1959), Antoine i Colette (1962), Baisers volés (1968) i Domicile conjugal (1970). En el seu llibre, La Delicadesa, David Foenkinos evoca la primera part de la pel·lícula i la cançó homònima d'Alain Souchon (capítol 66).David Foenkinos, La Délicatesse, Gallimard, 20 août 2009, 200 p.

Premis i nominacions Premis 1980. César a la millor música per Georges Delerue Nominacions 1979. Os d'Or

Notes i referències

Enllaços externs Ressenya a Criterion Collection per Chris Fujiwara

Categoria:Pel·lícules de França del 1979 Categoria:Pel·lícules de comèdia romàntica de França Categoria:Pel·lícules de comèdia dramàtica del 1979 Categoria:Pel·lícules dirigides per François Truffaut Categoria:Pel·lícules ambientades a París