miniatura|450px|Estats laics el 2011. La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència. És una de les mesures per les quals es busca l'establiment d'un Estat laic o aconfessional, així com parteix del procés de secularització d'una societat. La separació Església-Estat està relacionada amb l'extensió de la llibertat de culte a tots els ciutadans; i, es condiciona a partir d'aquest dret la relació entre l'Estat i l'Església. Ocorre sobretot aquells estats amb religió d'Estat o oficial que afavoreixen legal i/o informalment una religió en detriment de les altres per mitjà del patronat reial o altres accions similars.

La idea de la separació entre Església (sigui aquesta anglicana, catòlica, luterana, presbiteriana) i Estat és un fenomen que sorgeix a partir de l'humanisme, durant el Renaixement. Es consolida amb la Il·lustració, per mitjà del corrent filosòfic racionalista, arribant a ser una política oficial durant la Revolució francesa, la Independència nord-americana i les revolucions burgeses que desfan la "aliança entre el tron i l'altar".

Actualment, la separació entre l'església i l'Estat es troba plasmada en la major part de les constitucions nacionals, mitjançant l'establiment d'un estat laic. De fet la tendència al món des de l'edat moderna és cap a una secularització de l'Estat.Secularization and Secularism - History and nature of secularization and secularism till 1914

Unió i separació entre l'estat i la religió al Japó Al Japó la unió entre el poder religiós i l'estatal es diu "saisei-itchi". No fou necessàriament un concepte equiparable a la teocràcia, sinó més aviat una justificació religiosa del poder estatal. Des dels temps antics la idea que la família governant descendisca de la deessa Amaterasu s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Aquesta característica del govern s'inicia probablement al regne de Yamatai, pel , baix el regnat de Pimiko, una reina xaman. El paper de xaman per al governant en el temps probablement va perdre el suport, fent que desapareguera la unió xaman-governant.

Des dels temps antics la idea que la família governant descendisca de la deessa Amaterasu s'ha mantingut fins a l'actualitat.

El budisme entrà des de Corea durant el segle VI dC i fou acceptat el 587 per la cort japonesa pels seus beneficis d'unificació cultural del país. Des d'aleshores tingué un paper polític que ha variat en força mantenint-se com a constant.

Amb la Restauració Meiji (1868) s'establí com a religió oficial el xintoisme estatal. Des de 1868 fins al 1945 l'emperador governà directament.

El 1945 s'inicià la separació entre la religió i la política (en japonès "Seikyō bunri").

Referències

Bibliografia

Vegeu també Laïcisme

Bibliografia addicional

Enllaços externs

Reflexions sobre la separació de l'Església i l'Estat a França (punt de vista laïcista).

Silvio Cajiao, Relaciones Iglesia-Estado, una historia tortuosa (punt de vista catòlic). Benet XVI: Separació Església-Estat, signe de progrés de la humanitat

Categoria:Política Categoria:Religió