Azerbaidjan (en àzeri ) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia. Limita a l'est amb la mar Càspia, al nord amb la regió russa del Daguestan, amb Geòrgia al nord-oest, amb Armènia i Turquia al sud-oest, i amb l'Iran al sud. Azerbaidjan és la llar de diversos grups ètnics, la majoria dels quals són àzeris, un grup ètnic turquès amb prop de 9 milions de persones que viuen al territori de la República de l'Azerbaidjan.
Durant la dominació meda i persa, molts albanesos del Caucas adoptaren el zoroastrisme i després el cristianisme abans de l'arribada dels àrabs musulmans i més destacadament, dels turcs musulmans. Es creu que les tribus turqueses van arribar com a bandes petites de ghazis les conquestes de les quals conduïren a la turquificació de la població, per la qual cosa bona part de les tribus nadiues caucàsiques i irànies adoptaren la llengua turquesa dels Oghuz i es convertiren a l'islam durant un període d'uns quants cents d'anys.Seyahatname per Evliya Çelebi (1611-1682).
Després de més de 80 anys de colonització sota l'Imperi Rus al Caucas, el 1918 s'establí la República Democràtica de l'Azerbaidjan. L'estat fou envaït per forces soviètiques el 1920 i romania sota govern soviètic fins a l'esfondrament de la Unió Soviètica el 1991.
Prehistòria Paleolític Es considera que la cova d'Azykh, al territori del districte de Fizuli en la República de l'Azerbaidjan és el lloc d'un dels assentaments protohumans més antics d'Euràsia. Uns romanents de la cultura pre-acheuliana foren trobats a les capes més baixes de la cova d'Azykh. Aquesta cultura és una de les més antigues, i en molts sentits similar a la cultura d'Olduvai a Tanzània, i a la cultura valona al sud-est de França.
El període paleolític (Homo Sapiens) en el que ara és l'Azerbaidjan es troba representat per descobriments a Aveidag, Taglar, Damjily, Yatagery, Das Salahli i alguns altres llocs. Els dibuixos gravats sobre roques a Qobustan, al sud de Bakú, ens mostren escenes de caça, pesca, feines i balls, i s'han datat del període del Mesolític.
Neolític El Neolític (circa 6è - 4t mil·lenni aC) fou el període de transició des de l'edat de pedra fins a l'edat del bronze. S'han descobert molts assentaments neolítics a l'Azerbaidjan, i la datació per carboni dels estris trobats ens mostra que, durant aquest període, la gent construïa cases, feia armes de coure i estava familiaritzada amb l'agricultura irrigada.
De l'edat del bronze a l'edat del ferro La influència de les antigues poblacions i civilitzacions, incloent-hi els sumeris i elamites, vingué a concórrer al territori de l'Azerbaidjan. Una varietat de pobles caucàsics semblen ser els primers habitants de la Transcaucàsia, junt amb els albanesos del Caucas, que són els seus representants més notablement coneguts.
Al , els cimmeris seminòmades i els escites s'instal·laren al territori del Regne de Manna. Els assiris també tingueren una civilització que florí a l'oest del llac Urmia durant uns segles abans de la creació de Mèdia i Albània. La majoria dels documents antics i inscripcions utilitzades per a l'anàlisi històrica de l'àrea provenen dels assiris i del Regne d'Urartu. Quan es tracta la història de l'Azerbaidjan, la majoria dels investigadors occidentals es refereixen a fonts gregues, àrabs, romanes i perses. miniatura|esquerra|Imperi mede
Es considera que els albanesos del Caucas són els primers habitants de l'Azerbaidjan.Diccionari històric. Entre els primers invasors es troben els escites al .Azerbaijan – US Library of Congress Country Studies (revisat el 7 de juny del 2006). El sud del Caucas, finalment, fou conquerit pels aquemènides al voltant del 550 aC. Durant aquest període, es difongué a l'Azerbaidjan el zoroastrisme. Els aquemènides, al seu torn, foren derrotats per Alexandre el Gran al 330 aC. Després de la decadència dels selèucides a Pèrsia el 247 aC, un Regne armeni va exercir el control sobre parts de l'Azerbaidjan modern entre el 190 aC al 428 de la nostra era."Armenia-Ancient Period" – US Library of Congress Country Studies (revisat el 23 de juny del 2006).Strabo, "Geography" – Perseus Digital Library, Tufts University (revisat el 24 de juny del 2006). Els albanesos del Caucas hi establiren un regne al , que en gran part romangué independent fins que els sassànides feren del regne una província l'any 252.Diccionari històric, p. 38.James Stuart Olson. An Ethnohistorical Dictionary of the Russian and Soviet Empires. Encyclopaedia Britannica:Encyclopaedia Britannica : La llista de províncies donades en la inscripció de Ka'be-ye Zardusht defineix l'abast de l'imperi sota Shapur; els territoris, geogràficament enumerats en el sentit de les agulles del rellotge, són: (1) Persis (Fars), (2) Pàrtia, (3) Susiana (Khuzestan), (4) Maixan (Mesene), (5) Asoristan (sud de Mesopotàmia), (6) Adiabene, (7) Arabistan (nord de Mesopotàmia), (8) Atropatene (Azerbaidjan), (9) Armènia, (10) Ibèria del Caucas (Geòrgia), (11) Maquelonia, (12) Albània del Caucas (Caucas oriental), (13) Balasagun fins a les muntanyes de Caucas i la Porta d'Albània (també coneguda com a Porta dels Alans), (14) Padishkhwargar(muntanyes Elburz), (15) Mèdia, (16) Hircània (Gorgan), (17) Margiana (Merv), (18) Ària, (19) Abarshahr, (20) Carmània (Kirman), (21) Sakastan (Sistan), (22) Turan, (23) Mokran (Makran), (24) Paratan (Paradene), (25) Índia (probablement restringida a l'àrea del delta de riu Indus), (26) Kushanshahr, fins a Peshawar i fins a Kashgar i (les fronteres de) Sogdiana i Taixkent, i (27) a la banda més allunyada del mar, Mazun Oman.
El rei Urnayr, governant caucàsic d'Albània, adoptà oficialment el cristianisme com a religió estatal al de la nostra era, i Albània romandria com a estat cristià fins al ."Albània" - Encyclopaedia Iranica, volum. I, pàg. 807 (revisat el 15 de juny de 2006)."Voices of the Ancients: Heyerdahl Intrigued by Rare Caucasus Albanian Text" by Dr. Zaza Alexidze – Azerbaijan International, estiu del 2002 (revisat el 7 de juny del 2006). El control sassànida acabà amb la seva derrota pels àrabs musulmans en l'any 642."Islamic Conquest".
La successiva migració i assentament de nòmades asiàtics a Euràsia i l'Àsia central continuà sent un patró familiar en la història del Caucas des de temps antics, des de l'era de l'Imperi Sassànida fins al sorgiment dels turcs àzeris pels volts del . Entre el nòmades iranians que feren incursions a l'Azerbaidjan hi trobem els escites, alans i cimmeris. Els nòmades altaics com els khàzars i els huns feren incursions durant l'era húnica i khàzar. Les muralles i fortificacions de Darband foren construïdes durant l'època sassànida per barrar el pas als nòmades provinents del pas del Caucas. Tanmateix, no feren assentaments permanents.
Antiguitat
Domini aquemènida i selèucida
miniatura|Imperi Aquemènida en la seva màxima extensió Després de l'enderrocament de l'Imperi mede, tot del que és avui l'Azerbaidjan fou envaït pel rei persa Cir II el Gran al . Aquest primer Imperi persa tingué un profund impacte en la població local, i la religió del zoroastrisme es convertí en una força ascendent, tal com ho feren diverses primerenques influències culturals perses. Moltes de les poblacions locals d'Albània del Caucas foren conegudes com a adoradores de focs, la qual cosa pot ser un senyal de la seva fe zoroastrista.
Aquest imperi fou també prou passatger i va ser conquerit a penes dos segles més tard per Alexandre el Gran, la qual cosa conduí a l'ascens de la cultura hel·lenística per tot l'antic Imperi persa. Els grecs selèucides heretaren el Caucas després de la mort d'Alexandre el 323 aC, però finalment foren aclaparats per les pressions de Roma, els grecs secessionistes de Bactriana, i més adversament els parts (Parni), una altra tribu iraniana nòmada provinent de l'Àsia central, que feu seriosos avenços en els dominis selèucides del nord i de l'est des de finals del segle IV aC fins al , la qual cosa permeté a les tribus caucàsiques locals d'establir un regne independent per primera vegada des de la invasió meda.
Albània del Caucas, rivalitat Roma-Pàrtia i conquesta sassànida miniatura|Inscripció romana a Qobustan
El Regne albanès s'uní al voltant d'una identitat caucàsica nadiua per forjar un estat únic en una regió de vasts estats imperi. Tanmateix, al o I aC, els armenis retallaren considerablement els territoris albanesos al sud i conqueriren els territoris de Karabakh i Utik, poblats per diverses tribus albaneses, com els utians, gargarians i caspians.Hewsen, Robert H., Ethno-History and the Armenian Influence upon the Caucasian Albanians, in: Samuelian, Thomas J. (Hg.), Classical Armenian Culture. Influences and Creativity, Chico: 1982, 27–40.Vladimir Minorsky. A History of Sharvān and Darband in the 10th–11th Centuries. Durant aquesta època, la frontera entre Albània i Armènia s'estenia al llarg del riu Kura.Vegeu: Estrabó, Geografia, 11.5 (edició en anglès de H. C. Hamilton, Esq., W. Falconer, M. A.); també: Pliny the Elder, The Natural History, (eds. John Bostock, Henry Thomas Riley).Hewsen, Robert H. Armenia: a Historical Atlas. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 2001.
Com la regió es convertí en un escenari de guerres quan els romans i parts començaren a expandir els seus dominis, la majoria d'Albània acabà sota la dominació de legions romanes comandades per Pompeu i el sud passà a ser controlat pels parts. Hi ha una roca excavada, en la que es creu que és la inscripció romana més oriental que ha arribat fins a nosaltres, just al sud-oest de Bakú, a Qobustan. Fou inscrita per la Legió XII Fulminata durant el govern de l'emperador Domicià.
Després de la divisió d'Armènia entre l'Imperi Romà d'Orient i Pèrsia el 387, els reis albanesos recobraren el control sobre les províncies d'Uti i Artsakh (sud del Kur), quan els reis sassànides recompensaren els governants albanesos arsàcides per la seva lleialtat a Pèrsia.M. Chaumont, "Albania, Ancient country in Caucasus" Encyclopaedia Iranica.
miniatura|Plat d'argent sassànida excavat al Districte de Şamaxı (Museu d'Història de l'Azerbaidjan) Els historiadors medievals, com ara Movses Khorenatsi i Movses Kaghankatvatsi, escriuen que els albanesos es convertiren al cristianisme al pels esforços de Gregori l'Il·luminador d'Armènia.Moses Khorenatsi. History of the Armenians, traduït a l'anglès de l'antic armeni per Robert W. Thomson. Harvard University Press, 1978.Movses Kalankatuatsi. History of the Land of Aluank traduït de l'antic armeni per X. V. Sembatian. Erevan: Matenadaran (Institut de Manuscrits Antics), 1984. Tanmateix, el cristianisme s'estengué a Albània només gradualment, i una part gran d'albanesos romangueren zoroastrians i pagans fins a la conquesta islàmica.
Edat mitjana Conquesta islàmica miniatura|esquerra|L'era dels califes Els àrabs musulmans derrotaren el sassànides i romans d'Orient mentre avançaven a la regió de Caucas. Els àrabs convertiren Albània del Caucas en un estat vassall després de la resistència cristiana, dirigida pel príncep Javanshir, que es rendí en l'any 667.Diccionari històric, p. 71. Entre els segles IX i X, els autors àrabs es començaren a referir a la regió entre els rius Kura i Aras com a Arran.Diccionari històric, p. 20. Durant aquest temps, els àrabs de Bàssora i Kufa vingueren a l'Azerbaidjan i s'apoderaren de les terres que les poblacions indígenes havien abandonat.
Seljúcides i estats successors
El període seljúcida de la història de l'Azerbaidjan fou possiblement fins i tot més fonamental que el de la conquesta àrab, atès que ajudà a formar la nacionalitat etnolingüística dels turcs àzeris moderns.