Els braquícers (Brachycera, gr. brachýs, "curt" i kéras, "banya", "antena")Diccionario Etimológico - Braquícero són un dels subordres clàssics de dípters. Les espècies pertanyents a aquest tàxon reben sovint el nom genèric de mosca, però alguns reben noms particulars, com els tàvecs (Tabanidae). La seva característica més destacable és la reducció de la segmentació de les antenes.
El subordre dels braquícers sembla clarament monofilètic, a diferència de l'altre subordre en què es subdivideixen els dípters, el nematòcers que és parafilètic.
Característiques Tenen les antenes reduïdes, amb vuit o menys segments o flagelòmers. No s'observa premandíbula en la superfície inferior del labre. Els palps maxil·lars amb només dos segments o menys. Les ales mostren una configuració particular de les venes CuA2 i A1. Els mascles mostren els genitals amb l'epandri i l'hipandri separats. La larva presenta la part posterior del cap o càpsula cefàlica estesa cap al protòrax. Les mandíbules de la larva estan compostes per dos elements.
Taxonomia
La filogènia i la taxonomia dels braquícers (i els dípters en general) és motiu de controvèrsia i no està encara resolta. Dos són els mètodes de classificació dels braquícers.
Classificació basada en infraordres La tendència a les darreres dècades ha estat l'ús d'un taxonomia basada en 5 infrarodres, de vegades 6, Vermileonmorpha que contindria només la família Vermileonidae:ITIS - Brachycera
Infraordre Asilomorpha Infraordre Muscomorpha Infraordre Stratiomyomorpha Infraordre Tabanomorpha (incloent-hi Vermileonidae) Infraordre Xylophagomorpha
Classificació basada en la dicotomia Orthorrhapha - Cyclorrhapha La clàssica ordenació dels braquícers en ortorrafs i ciclorrafs semblava completament oblidada, fins que Pape et al. (2011)Pape, T., Blagoderov, V., & Mostovski, M. B. (2011). Order Diptera Linnaeus, 1758. Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148(237), 222-229. la van reutilitzar, amb certes variacions, en la seva classificació dels dípters:
Clade ORTHORRHAPHA Brauer, 1863 (podria ser parafilètic) Superfamília Asiloidea Latreille, 1802 Superfamília Rhagionoidea Latreille, 1802 Superfamília Stratiomyoidea Latreille, 1802 Superfamília Tabanoidea Latreille, 1802 Superfamília Xylophagoidea Fallén, 1810 Clade EREMONEURA Lameere, 1906 Superfamília Empidoidea Latreille, 1804 Superfamília Apystomyioidea Nagatomi & Liu, 1994 Clade CYCLORRHAPHA Brauer, 1863 Infraordre ASCHIZA Becher, 1882 (parafilètic) Superfamília Phoroidea Curtis, 1833 Superfamília Syrphoidea Latreille, 1802 Infraordre SCHIZOPHORA Becher, 1882 Clade Archischiza Enderlein, 1936 Clade Muscaria Enderlein, 1936 Parvorder ACALYPTRATAE Macquart, 1835 (parafilètic) Superfamília Carnoidea Newman, 1834 (pot ser parafilètic) Superfamília Ephydroidea Zetterstedt, 1837 Superfamília Lauxanioidea Macquart, 1835 Superfamília Nerioidea Westwood, 1840 Superfamília Opomyzoidea Fallén, 1820 (pot ser parafilètic) Superfamília Sciomyzoidea Fallén, 1820 Superfamília Sphaeroceroidea Macquart, 1835 (pot ser parafilètic) Superfamília Tanypezoidea Róndani, 1856 Superfamília Tephritoidea Newman, 1834 Parvorder CALYPTRATAE Robineau-Desvoidy, 1830 Superfamília Hippoboscoidea Samouelle, 1819 Superfamília Muscoidea Latreille, 1802 (parafilètic) Superfamília Oestroidea Leach, 1815
Galeria
Referències