Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Prehistòria S'han trobat restes de neandertals a Shanidar. Homo sapiens, però, es va acabar imposant després de successives migracions. Després del Paleolític va tenir lloc la revolució neolítica, amb la domesticació d'animals, els primers conreus i els poblats estables.
Antiga Mesopotàmia
III mil·lenni aC
II mil·lenni aC
I mil·lenni aC
Conegut antigament com a Mesopotàmia, l'Iraq és el lloc on les civilitzacions antigues van prosperar.
Després del col·lapse de la civilització sumèria, Hammurabi va vèncer els prínceps rivals i va fundar un regne al voltant del 1700 aC. Durant el seu govern, Babilònia es va convertir en el principal centre de comerç del Pròxim Orient. Va estendre el seu imperi cap al nord a través de les valls dels rius Tigris i Eufrates.
Entre els anys 1813 i 1780 aC, Assíria va assolir la categoria d'imperi. Va ser el primer Imperi assiri, de la mà del rei Xamxi-Adad I fins que l'any 1760 aC., Hammurabi de Babilonia va derrotar i va conquerir els assiris.
El segle XVI aC va ser un període d'invasions i gran confusió per tot Mesopotàmia. Assíria es va veure sota el control d'uns i altres invasors (els mitani i els hitites sobretot), fins al en què el rei assiri Aixuruballit I es va alliberar dels seus opressors i fins i tot va arribar a engrandir els límits de les seves terres. Els successors d'aquest rei van ampliar més les fronteres i van saber enfrontar-se als pobles del voltant.
Nabucodonosor II miniatura|Una pintura del dels Jardins penjants de Babilònia. Al fons pot distingir-se la Torre de Babel.
Nabucodonosor II (fill de Nabopolassar) va heretar l'Imperi de Babilònia, al qual va afegir territoris, i va reconstruir la ciutat de Babilònia.
El segle VI aC, Nabucodonosor II va conquerir Jerusalem. El Temple de Jerusalem va ser saquejat, el rei Joaquim i part de la població van ser deportats a Babilònia. A Nabucodonosor II s'acredita la construcció dels llegendaris Jardins penjants de Babilònia, una de les Set Meravelles del Món.
Antiguitat clàssica Domini aquemènida i Imperi Selèucida
Diversos invasors van conquerir el territori després de la mort de Nabucodonosor II, incloent-hi Cir II el Gran al 539 aC i Alexandre el Gran al 331 aC, que va morir el 323 aC. Al passà a formar part de l'Imperi Aquemènida, quan fou conquerit per Alexandre el Gran i romangué sota domini grec sota la dinastia selèucida durant prop de dos segles. Babilònia declinà després de la fundació de Selèucia del Tigris, la nova capital de l'Imperi Selèucida.
Domini romà i part
Els selèucides van ser succeïts pels parts al segle tercer. Al començament del segle segon, els romans, dirigida per l'emperador Trajà, van envair Pàrtia, va conquistar Mesopotàmia, i la van convertir en una província imperial. Va ser retornada als parts breument pel successor de Trajà, Hadrià.
Conquesta àrab i Califat Abbàssida miniatura|Aquesta cassola de fang es va fer el a l'Iraq.
Al , els parts van ser, al seu torn, succeïts per l'Imperi Sassànida, que va governar Mesopotàmia fins al , quan es va produir la conquesta musulmana de l'Iraq. Aquesta conquesta es va iniciar en el califat d'Úmar ibn Abd-al-Aziz el 633 i es va acabar el 642.
Un cap dels bakrites de la regió, al-Muthanna ibn Hàritha, que s'havia convertit a l'islam, va convidar a l'Iraq Khàlid ibn al-Walid i a la primavera o estiu del 633 Khàlid va aparèixer davant al-Hira amb una tropa. La ciutat va capitular ràpidament; però el 634 Khàlid fou enviat a Síria i les operacions gairebé es van suspendre. Al-Muthanna va tenir diversos xocs amb els làkhmides i sassànides i fou derrotat en la batalla del Pont; el 635 va vèncer a la Bawayh, però va morir poc després (636). Un nou cap va agafar el comandament: Sad ibn Abi-Waqqàs, un antic company de Mahoma, i el 637 va fer front a un atac persa dirigit pel general Rustam i es va lliurar la famosa batalla d'al-Qadisiyya (a 30 km al sud-oest d'al-Hira) que va durar tres dies i tres nits, en la que els perses foren derrotats per forces dues o tres vegades inferiors en nombre.Saddam Hussein en la primera guerra del golf, va anomenar l'enfrontament com la «Nova Kadisiyya» Aquesta victòria obria als musulmans a la conquesta de l'Iraq. Es van acostar fins a Ctesifont que van saquejar i es van establir a la resta de la regió on no foren mal acollits per la població nativa d'origen arameu i, per tant, semites com els àrabs.
El 638 es va establir el campament fortificat de Bàssora, a la regió del Xatt al-Arab (la unió dels rius Tigris i Eufrates) i a l'any següent el campament de Kufa, al sud de la moderna Bagdad, però a la riba dreta de l'Eufrates, destinat a esdevenir la capital de la província en el lloc de Ctesifont, destruïda i progressivament despoblada. La victòria sobre els perses a Nihawand el 642 va garantir el domini de la província i va obrir el camí de Pèrsia als musulmans. Els campaments de Kufa i Bàssora, van esdevenir viles i després grans ciutats, amb governadors separats.
El 4 de desembre del 656 es va lliurar a la rodalia de Bàssora l'anomenada batalla del Camell en què Alí ibn Abi Tàlib va derrotar els seus rivals dirigits pe Àixa bint Abi-Bakr, Talha ibn Ubayd-Al·lah al-Taymí i az-Zubayr ibn al-Awwam. A Kufa Alí va tenir el seu quarter general durant el conflicte que el va oposar a Muàwiya I i després de la batalla de Siffín (26 a 28 de juliol del 657) al kharigites oposats a l'arbitratge, i que foren derrotats a al-Nahrawan el 658. A Kufa fou assassinat Alí per Ibn Múljam el 25 de gener del 661 (Alí va morir dos dies després).
Amb el triomf de Muàwiya I el centre del califat musulmà es va desplaçar a Síria. Iraq va esdevenir el 670 una província del califat formada per les governacions de Bàssora i Kufa.
Iraq sota els abbàssides (750-945) Iraq va estar sota govern dels abbàssides del 750 al 1258, però el govern efectiu es va interrompre el 945 per la dominació buwàyhida i després seljúcida.
Els abbàssides es van establir inicialment (750) a Kufa que no fou de la seva satisfacció. Després d'algunes vacil·lacions la capital es va establir finalment a Bagdad. Kufa es va buidar mentre Bagdad creixia de manera important fins que el 836 la cort es va traslladar a Samarra (836-872).
Es van produir dos aixecaments alides importants: el primer a Bàssora el 762 que va culminar en la batalla de Bakhamra en la qual Isa ibn Musa, cap de les forces del califa a l'Iraq, van derrotar les forces rebels d'Ibrahim ibn Abd Allah que va morir a causa d'una fletxa quan anava guanyant la batalla.
La segona revolta alida es va produir a Kufa el 814 o 815 amb Abu-s-Saraya aix-Xaybaní al servei de Muhàmmad ibn Ibrahim (Ibn Tabataba); Abu-s-Saraya es va presentar a Kufa on unit a les forces d'Ibn Tabataba va fer la khutba en nom d'Ibn Tabataba com a imam (27 de desembre del 814, segons altres fonts el 26 de gener del 815). Per combatre la revolta de Kufa, el visir al-Hàssan ibn Sahl va enviar un exèrcit que fou derrotat per Abu-s-Saraya el 14 de febrer del 815. Ibn Tabataba es va posar malalt i va designar com a nou imam transitori Alí ibn Ubayd-Al·lah amb l'encàrrec de designar un nou imam i va renunciar el dia 14 i va morir el dia 15 de febrer. Alí ibn Ubayd-Al·lah va designar Muhàmmad ibn Zayd, que amb l'aprovació d'Abu-s-Saraya fou elegit. Destacaments militars foren enviats per ocupar Wasit, Bàssora, La Meca i altres ciutats. Es coneixen dírhams emesos a Kufa durant el domini d'Abu-s-Saraya, segons els quals va iniciar preparatius per atacar Bagdad. Hasan ben Sahl va cridar llavors el general Hàrthama, que estava de camí cap al Khurasan. Hàrthama va retornar i es va enfrontar a Abu-s-Saraya a Kasr Ibn Hubayra (maig/juny del 815) i el va derrotar. Les forces alides van quedar assetjades a Kufa, on una part de la població no els era pas favorable. El 26 d'agost del 815 Abu l-Saraya va fugir de la ciutat amb 800 cavallers i fou capturat i executat el 18 d'octubre del 815.
A Bagdad es va viure la guerra civil entre al-Amín i al-Mamun amb el setge de la ciutat (812-813). El 865 la rebel·lió dels soldats turcs de Samarra va portar a un segon setge de Bagdad (865/866).
Al baix Iraq es va viure la revolta dels Zandj, els esclaus negres, que va durar del 869 al 883, i després del 900 les incursions de bandes de càrmates del Bahrain (Aràbia oriental) especialment a Bàssora, a les portes de la qual es va presentar el cap càrmata Abu-Saïd al-Jannabí el 901 si bé es va retirar, després van tornar del 905 en endavant quan Abu-Saïd va enviar freqüents incursions a la regió de Bàssora on va fer captius; l'expedició càrmata a l'estiu del 912 va aconseguir assolar la rodalia de la ciutat.
En aquest temps s'anomenava Sawad a les terres centrals de l'Iraq. Era considerada la part més fèrtil del califat i hi aportava una part important dels ingressos.
El 936, caigut el visir Ibn Muqla, el califa ar-Radi va nomenar per primera vegada un amir al-umara o gran amir (i per tant cap de l'exèrcit), en la persona d'Ibn Ràiq, oficial turc governador de Bàssora, la qual cosa va obrir una etapa que va durar fins a l'establiment del sultanat buwàyhida. Durant el període que Ibn Raik va governar (936-938) va eliminar tot mitjà de defensa del califa i va fer massacrar la guàrdia Hudjariyya fidel al califa. També va combatre els governadors autònoms d'Ahwaz, els Banu l-Baridi o barídides, als que va tractar d'arrabassar la seva província.
El 938 fou enderrocat pel seu lloctinent el turc Bàjkam que va entrar a Bagdad, va assolir el poder, i va enviar el seu antic cap com a governador al Diyar Mudar. Mort Bàjkam (940) el va substituir Kurankidj o Kurankidji (940-941), però el barídida Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi va entrar a Bagdad i va prendre el poder que va perdre ràpidament per un motí de les seves tropes; Ibn Raik va poder ocupar el seu lloc el setembre del 941; va governar uns mesos fins que el 942 Abu-Abd-Al·lah Àhmad ibn al-Baridí va enviar un exèrcit dirigit pel seu germà Abu-l-Hussayn al-Baridí que va ocupar Bagdad i va obligar el califa i al seu visir Ibn Raik a refugiar-se en territori dels hamdànides a Mossul. Els hamdànides van contraatacar i fou expulsat de Bagdad i Wasit, però els barídides van conservar el govern de Bàssora (que havien adquirit anteriorment) i van sostenir una guerra contra l'emir d'Oman que havia desembarcat i s'havia apoderat d'al-Ubulla.
La lluita es va acabar el 945 quan Muizz al-Dawla que havia acabat la conquesta del Khuzistan als barídides va ocupar Bagdad (i Bàssora el 947)¡ i va imposar la seva tutela al califa. Els buwàyhides foren xiïtes.
Domini buwàyhida
El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia. Des del 981 les ciutats de Bàssora i Ahwaz, que corresponien a l'Iraq, van gaudir d'autonomia i sovint es van posar sota dependència de Fars. La dinastia fou eliminada pels seljúcides entre el 1055 i el 1056.
Sultans buwàyhides d'Iraq Muïzz-ad-Dawla 932-967 Izz-ad-Dawla Bakhtiyar 967-977 Àdud-ad-Dawla 977-983 Samsam-ad-Dawla 983-987 Xàraf-ad-Dawla 987-989 Bahà-ad-Dawla 989-1012 Sultan-ad-Dawla 1012-1022 Muixàrrif-ad-Dawla 1022-1025 Jalal-ad-Dawla 1025-1044 Abu-Kalijar 1044-1048 Al-Màlik ar-Rahim 1048-1055 captura de Bagdad per Toghril Beg I (seljúcida) 1055 i empresonament d'Al-Màlik ar-Rahim
Fatimites i seljúcides a l'Iraq