Demófilo de Buen Lozano (Madrid, 22 de juliol de 1890 - Mèxic DF, 23 de juny de 1946) va ser un prestigiós jurista espanyol que va ocupar les càtedres de dret civil a les universitats de Sevilla i Salamanca. Va publicar diversos llibres sobre dret civil i va presidir la sala V del Tribunal Suprem d'Espanya (social) durant la Segona República Espanyola.
Biografia Va ser el més gran de sis germans. Fill de Rafaela Lozano Rey i d'Odón de Buen y del Cos, prestigiós científic oceanògraf, catedràtic de biologia a Barcelona, d'ideologia republicana i maçó. Un dels seus germans va ser Sadí de Buen Lozano, reconegut microbiòleg, mort en tràgiques circumstàncies a Còrdova (Espanya) el setembre de 1936.
Va estudiar igual que la resta dels germans a l'Escola Moderna de Barcelona, institució laica dirigida per Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser acusat de participar en la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909 i afusellat per aquest motiu.
Va estudiar brillantment la carrera de Dret com a alumne lliure, sense assistir a les classes magistrals i va obtenir diferents premis extraordinaris. Es va llicenciar el 1914. Gràcies a una beca que li va concedir la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, va fer estudis de postgrau a Alemanya, sota l'adreça de Rudolf Stammler i altres juristes alemanys.
El 1918 es va casar civilment amb la seva tia, germana de la seva mare i tres anys més gran que el, malgrat la rotunda oposició de la mare, oposada a l'enllaç. Es va traslladar a Salamanca on va ensenyar Dret Civil a la universitat.
Més endavant va ocupar la Càtedra de Dret Civil de la Universitat de Sevilla. D'aquesta època data la seva afiliació a la maçoneria i al partit Acció Republicana, així com la seva amistat amb el qual més tard va ser cap de govern de la Segona República, Diego Martínez Barrio, tot això compaginant la seva faceta docent amb l'exercici pràctic del dret i una intensa activitat intel·lectual que el va portar a publicar el 1922 diverses monografies sobre Dret civil.
El 1932 es va traslladar a Madrid on es va vincular al nou govern republicà i va ser nomenat Vocal de la Comissió Jurídica Assessora del Ministeri de Justícia. Més tard va rebre el nomenament de president de la Sala V del Tribunal Suprem (social).
El 1939, després de la victòria de les tropes franquistes en la Guerra civil espanyola, va haver d'abandonar Espanya i es va exiliar a Mèxic i Panamà. Va morir a Mèxic el 23 de juny de 1946.
La depuració com a catedràtic pel bàndol franquista, sense donar lloc a cap procés contradictori, es va produir mitjançant Ordre Ministerial de febrer de 1939, al costat d'altres catedràtics:
Obres principals De la usucapión (amb Leopoldo Alas i Enrique Ramos Ramos). Centro de Estudios Históricos, Madrid, 1916. Las normas jurídicas y la función judicial; problemas de los artículos 5 y 6 del Código civil, Reus, Madrid, 1916 (revisión de su tesis doctoral). De la prescripción extintiva, Centro de Estudios Históricos, Madrid, 1918. (també en col·laboració amb Leopoldo Alas i Enrique Ramos). “Notas sobre el Derecho civil español”, en COLIN, Ambrosio y CAPITANT, Henri, Curso elemental de Derecho civil, 8 volúmenes, Instituto Editorial Reus, Madrid, 1922 a 1928. Derecho civil común y foral Reus, Madrid, 1922. “La estipulación en provecho de tercero”, en Revista General de Legislación y Jurisprudencia, Tomo CXLII (1923). Servidumbres rurales según la legislación común, Madrid, Calpe, 1923. Introducción al estudio del Derecho civil, prólogo de Felipe Sánchez-Román y Gallifa, Editorial Revista de Derecho Privado, Madrid, 1932. «Ensayo sobre el concepto del contrato», a Boletín del Instituto de Legislación Comparada, Universidad Interamericana, Panamá, juliol-setembre 1944.
Referències
Categoria:Juristes madrilenys Categoria:Exiliats del franquisme madrilenys Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX