La Guerra contra el terrorisme Islamista (derivat de l'anglès War on Terror) o Guerres contra el terrorisme Islamista es refereix a les campanyes militars i guerres dirigides pels Estats Units i el Regne Unit, amb el suport de l’OTAN, contra les organitzacions al-Qaida i Estat Islàmic, així com tot grup islamista que se n'inspiri o reivindiqui. El propòsit d'eliminar al-Qaida sorgeix després que aquesta perpetrés l'atemptat de l'11 de setembre del 2001. L’ONU recolza l'operació mitjançant la resolució 1373 del 28 de setembre del 2001 que obliga a tots els membres a prendre mesures legislatives contra el terrorisme. Tenint com a perspectiva d'acabar amb el terrorisme islamista internacional, l'administració George W. Bush ha arribat a parlar d’Eix del mal per referir-se a països sospitosos de patrocinar el terrorisme.
Qüestió etimològica La noció de apareix just després del primer mes dels atemptats de l'11-S. El president nord-americà, George W. Bush, comença a parlar de “croada contra el terrorisme”; denominació que acabarà deixant després que els seus consellers li n’instiguessin perquè l'ús podria recordar a les croades de l'Edat Mitjana fent del conflicte una guerra de religió.
Al mes de juliol del 2005 els membres de l'administració americana intenten imposar l'expressió “global struggle against violent extremism” amb la finalitat de posar èmfasi en el caràcter ideològic i en la dimensió política del conflicte. Tanmateix, els neoconservadors prefereixen parlar de Quarta Guerra Mundial i fer de la Guerra Freda la tercera.
Per acabar, s'ha proposat l'expressió “guerra contra el terrorisme”, però el ministre francès, Dominique de Villepin, la va rebutjar al mes de setembre del 2004. Així, aquesta expressió també la contesten diferents sectors. L'any 2006 Terry Jones, director i historiador britànic, critica l'ús de la paraula guerra a La meva guerra contra el terrorisme. L'administració Obama també l'ha acabat rebutjant.
L'any 2021 el canal de televisió ARTE dedicat a la cultura proposa al seu programa dedicat a la gepolítica Le Dessous des Cartes de parlar de "Guerres", en plural, "contra el Terrorisme" perquè al capdavall la Guerra contra el Terrorisme Islamista fou, sobretot, una multitud de guerres que tingueren lloc arreu del planeta.11/09/2001 : 20 ans de guerre(s) contre le terrorisme - Le dessous des cartes | ARTE, 2021
Fets desencadenadors de la guerra Els atemptats de l'11 de setembre del 2001 són els generadors de la Guerra conta el Terrorisme Islamista.
L'enfonsament de les Torres Bessones L’11 de setembre del 2001, segons el diari El Periódico de Catalunya, de bon matí, 4 avions de la companyia American Airlines són segrestats per 19 comandos suïcides. Des de Los Àngeles i Sant Francisco els terroristes islamistes enlairen els avions transformant-los en armes.11 septembre 2001 : L'attaque du World Trade Center | Arxius de l'INA Va ser un fet insòlit que acabaria caracteritzant les Guerres contra el Terrorisme Islamista. En efecte, l'any 2017 uns joves islamistes repeteixen el modus operandi a les Rambles de Barcelona. Amb l'ajuda d'una furgoneta arroseguen per tot el passeig tothom qui es troba davant el pas. Mateixa operació és apreciable a l'atemptat a Niça l'any 2016 amb l'ajuda d'un camió. És un modus operandi que en diu molt sobre el terrorisme ja que fa servir eines de baix cost.Mathieu Guidère. Atlas du terrorisme islamiste. París: Editions Autrement, 2017.
Vora les 9 del matí la primera torre del Word Trade Center situada a l'illa de Manhatan a Nova York és col·lidida per l'avió pilotat per Mohammed Atta, coordinador dels avions segrestats. Les televisions de tot el planeta s'hi connecten. A Espanya és l'hora dels telenotícies. A França i als Països Catalans és la programació sencera la que s'atura. El directe fa que tothom assisteixi en l'espai de pocs minuts de distància a la col·lisió del segon vol contra la torre sud del complex financer. Inicialment molts informatius televisats evoquen un accident però amb la mirada posada directament sobre el segon impacte, queda força clar que allò estava dirigit. No era un accident casual, era un atac premeditat.
Ningú no sap ben bé què passa i qui ho fa possible, però l'Agència Federal d'Aviació Americana ordena el tancament dels tres aeroports de Nova York. Aviat es demana avacuar la Casa Blanca. No sense raó, el vol 77 d'American Airlines s'estabella contra el Pentàgon. el World Trade Center és visitat habitualment per 40.000 persones al dia. No és poca cosa, sobretot si considerem que aquell dia hi treballaven prop de 17.400 persones. Molts treballadors de l'edifici salten per la finestra degut a l'angoixa de veure córrer les flames. El món sencer caurà sota el xoc. L'auto-suïcidi d'alguns dels seus treballadors serà motiu de novel·la amb Don DeLilo l'any 2007 (The Falling Man). El president del país, George W. Bush, es troba llavors fora de Nova York. Havia anat a visitar una escola a Florida. En directe per a les càmeres de televisió rep la notícia per part d'un membre de l'equip sota xiuxiueig d'orella i justament la torre sud és a punt d'enfonsar-se.
S'ensorra i deixa Manhatan sota una capa immensa de pols negra. El pànic és terrorífic. L'endemà els diaris estatunidencs es neguen a publicar les imatges. I, malgrat aquest terror, en tota l'operació no tot va anar com s'esperava. El vol 93 s'estavella en el no-res a Pensilvània. Probablement els passatgers de l'interior presentaren resistència i si el vol havia de col·lidir contra algun edifici més, tot quedarà avortat. Això sí, l'impacte dels 2 avions sobre el World Trade Center deixa la ciutat sota el caos. A les 5 de la tarda una tercera torre, la número 7, s'enfosa degut als projectils que van deixar les dues torres centrals.
La conspiració de la tercera torre Pocs dies després de l'11-S s'erigeixen veus als Estats Units d'Amèrica (EUA) amb relació a la tercera torre situada a poca distància de les Torres Bessones i que també es va ensorrar, tot i que més tard de les Torres Bessones. Aquestes veus emeteren dubtes relatius a l'atemptat acusant el govern dels Estats Units d'Amèrica (EUA) d'haver ensorrat la tercera torres premeditadament per a amagar documents sobre l'atemptat.Mike Rudin, Guy Smith. La conspiració de l'11-S: la tercera torre. BBC, 2009. Traduït per TV3. Així segons aquestes veus l'atemptat de l'11-S no va ser comès per Ossama bin Laden, però pel govern dels EUA i es tractaria d'una conxorxa per anar a fer la guerra a països aliens. El principal argument d'aquesta teoria és que la torre número 7 es va enfonsar horitzontalment com si fos una demolició controlada.
Les investigacions dutes a terme sobre el complex demostren que no va ser una demolició controlada. No hi hauria cap conspiració al darrere. Simplement la torre va caure degut l'incendi que es va generar al seu interior per l'impacte de la caiguda de les Torres Bessones. Però 8 anys després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 quatre de cada vuit estatunidencs encara creia que hi havia hagut una conspiració. En tot cas la facilitat amb què es va escampar la creença d'una possible conxorxa entre la població va deixar al descobert la poca credibilitat que va adquirir el govern dels Estats Units d'Amèrica (EUA) arran de la invasió a l'Iraq.
La declaració de guerra Al vespre el president estatunidenc es dirigeix al poble. Les Torres Bessones eren el símbol mundial del capitalisme. El Pentàgon és l'armada dels Estats Units d'Amèrica (EUA). Per tant, l'atac no ha sigut poca cosa. Els terroristes buscaven la diana que fes més morts i es trobaren amb dues dianes carregades de significat. Acabaren enderrocant les bases del poder fort i tou dels EUA.Le Courrier International. Col. fora de sèrie. Comment le monde a basculé ?. Octubre-novembre 2021.
És el primer atac en territori nacional comès a la història. L’Imperi americà havia estat fuetat directament amb un balanç final que feia de l'operació terrorista el xoc més mortífer des de Pearl Harbor. Dit altrament, es tractava d'un acte de guerra, d'una declaració de guerra. Això mateix transmet George W. Bush al poble.
Per al president del país “aquests actes mortífers” havien estat dirigits per tal “d'espantar la nostra nació”. El “poble s'aixeca per a defensar”, en conseqüència, la “nació”. I, anota, “els atemptats terroristes poden sacsejar les fundacions dels nostres edifici més alts però no poden pas esberlar les fundacions d'Amèrica”. Els dies que segueixen als atemptats de l'11-S aniran en aquesta dinàmica.
El president parla de “croada” contra “els enemics de la llibertat”, d’”eix del mal” a qui cal abatre, etc. En realitat George W. Bush recicla el discurs del bé contra el mal, de la guerra justa, tot nodrint-la de pinzellades evangelistes. D'ençà “Amèrica, els seus amics i aliats s'uneixen als qui volen la pau i la seguretat al món” per a “guanyar la guerra contra el terrorisme”. El terme és genèric, però queda inaugurada la guerra.
Els bel·ligerants miniatura|Ossama Bin Laden, cap d'al-QaidaAviat es va identificar els autors dels atemptats. Occident aprèn el nom d'Ossama bin Laden, cap pensant de tota l'operació. Havia estat acompanyat per "Ayman al-Zawahirí, líder de la gihad egípcia, segon de Bin Laden, el mul·là Omar, cap suprem dels talibans, i Muhammad Atif, cap militar d'al-Qaida" segons l'Enciclopèdia Catalana. De seguit el Federal Bureau of Investigation (FBI) deté prop d'un miler de sospitosos i l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) posa en cerca i captura a Bin Laden.
Es tracta d'un milionari saudita que va fer fortuna gràcies al negoci de la construcció del seu pare Mohammed Bin Laden. Munta una milícia que fa anomenar al-Qaida durant la invasió de la Unió Soviètica a l'Afganistan amb la idea de tenir un exèrcit internacional que pugui fer la guerra allà on calgui anar a salvar poblacions musulmanes.La face cachée de Ben Laden. M6. Número Spécial.
La guerra tindrà lloc entre, d'una part, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i l'Aliança del nord de l'Afganistan, i, d'altra part, al-Qaida i tota organització terrorista islamista que doni suport ideològic, operatiu o financer a al-Qaeda. El bàndol islamista inclou doncs Hezb-e-Islami, els talibans, Al-Qaida, el Moviment Islàmic de l'Uzbekistan i el Partit Islàmic del Turquestan. A mesura que avança la guerra s'hi inclou Estat Islàmic i tot grup islamista que se'n reivindiqui.
El món, però, el coneixerà sobretot el principal mentor dels atemptats, Ossama bin Laden, pels vídeos que enregistra després de l'11-S a les muntanyes del Pakistan. Hi amenaça els Estats Units d'Amèrica (EUA), vacil·la l'Imperi americà amagat entre muntanyes i deixant-se filmar per una càmera de vídeo casolana.Yannick Adam de Villiers. Col., Un jour une histoire. De Ben Laden à Daech. France Télévisions. És un retorn a l'Edat mitjana. Un home barbut i folclòric es dedica a atemorir Occident. Dins, els EUA són el “gran satanàs” [trd.] que ha de pagar pel milers de morts ocasionades a tot el Orient Pròxim per les seves polítiques imperialistes. Es queixa per la sang vessada a l'Aràbia Saudita, l'Afganistan, l'Iraq, Bòsnia i Hercegovina, Txetxènia i Palestina.La face cachée de Ben Laden. M6. Número Spécial. Per aquest darrer cas crida a la lluita contra l'estat d'Israel, còmplice de les polítiques petrolieres dels Estats Units d'Amèrica (EUA).
Antecedents de la guerra La creació de l'estat d'Israel La declaració d'independència d'Israel l'any 1948 constitueix el punt de partença de les Guerres contra el Terrorisme Islamista de forma més general. És a dir, la creació d'un estat jueu amb el suport dels Estats Units d'Amèrica (EUA) i Occident constitueix la base sobre la qual Ossama bin Laden i la resta d'islamistes batallen.