Can Rigalt és una antiga casa senyorial situada a la carretera de Collblanc, a l'actual barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet de Llobregat, catalogada com a bé cultural d'interès local. Des del 1997 pertany al FC Barcelona i actualment roman tancada i en estat d'abandonament.
Història Antigament era anomenada Torre Barrera, i el 1654 fou venuda per Jacint Bonells, canonge de la catedral de Barcelona, al notari Josep Soldevila, juntament amb la Torre Melina. El 1692, el seu fill Josep de Soldevila i Masdeu vengué la Torre Barrera al també notari i ciutadà honrat de Barcelona Joan Ribas. El 1728 fou adquirida per l'argenter de Barcelona Miquel Rigalt,AHPB, notari Gaspar Grases, 08-03-1728. que el 1741 va fer reconstruir la casa. La seva pubilla Francesca Rigalt i Clavera es va casar amb el també argenter Joan de Girona i Comas i van ser pares de Miquel de Girona i Rigalt.
El 1764, el rei Carles III va impulsar la construcció de la nova carretera de Madrid (actual N-340), i el 1765, Francesca Rigalt va tenir un litigi amb el comte de Darnius, propietari de la Torre de Picalquers, per la propietat i l'ús de les aigües del torrent Gornal.
Al llarg dels segles i , la propietat es va anar reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les del cementiri de Sants o l'estació transformadora de la Canadenca (actual Endesa), o la urbanització del carrer de Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt.
Descripció La casa, de forma quadrangular gairebé cúbica, podria haver estat construïda aprofitant parets medievals, i està envoltada de petites construccions de caràcter popular mig enrunades (corrals, graners, etc.) Consta de planta baixa, un pis, golfes i terrat. A la façana, se segueixen tres eixos verticals molt marcats que, a més a més, estan separats per unes motllures verticals. Al centre de la planta baixa hi ha la porta d'arc rebaixat, resseguida per una motllura i amb un escut; a banda i banda hi ha una finestra amb la llinda i els brancals de carreus de pedra vista. Al primer pis hi ha tres obertures molt allargades, d'arc rebaixat i resseguides per una motllura llisa; la primera dona pas a un balcó. Una cornisa amb poc voladís separa el primer pis de les golfes, on s'obren tres ulls de bou.
Remata la façana una gran cornisa, per sobre de la qual hi ha el mur de tancament del terrat, decorat amb quatre boles de pedra. A banda i banda hi ha un cos annex d'un pis que fa de terrassa de la primera planta. La resta de façanes tenen característiques similars a la principal.
miniatura|esquerra|Escut d'armes dels Girona
Sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa hi ha l'escut d'armes dels Girona, esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior, i coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
El conjunt està envoltat per una tanca. La porta té dos robustos muntants fets de carreus de pedra i coronats per florons. La reixa és de ferro forjat, de dos batents que s'obren sota una llinda ornada amb entrellaçats de ferro. Abans de l'ampliació de la carretera, hi havia un rellotge de sol del tipus equatorial davant la façana de migdia, que es conserva en part al Museu de l'Hospitalet.
Referències
Vegeu també
Can Rigalt (Sant Adrià de Besòs) Casa Bassols-Pignatelli Asil Bressol del Nen Jesús Casa dels Cortinatges Torre de Santa Llúcia
Categoria:Monuments històrics de l'Hospitalet de Llobregat Categoria:Masies de l'Hospitalet de Llobregat Categoria:Masies barroques de Catalunya Categoria:Edificis barrocs del Barcelonès Categoria:Patrimoni en perill del Baix Llobregat