El Castell de Vilardida o Cal Tudó és un edifici del nucli homònim (Alt Camp), catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Història Arran de l'expansió de la Marca del comtat de Barcelona entre finals del i principis del , Vilardida va quedar adscrit al terme del castell del Montmell, quedant sota la jurisdicció del bisbat de Barcelona, que el subinfendauren, essent-ne els principals feudataris els Banyeres. El 1152, Ponç Pere de Banyeres reconegué a Ramon Llorenç i als seus descendents la potestat del lloc, establint l'obligació de construir-hi una casa forta. A partir de finals del els Llorenç substituïren el seu cognom pel de Vilardida, i així, el 1194, s'esmenta Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, depenent del bisbe de Barcelona.
Al , Elionor de Vilardida, filla de Pere de Vilardida, es va casar amb Gilabert de Tamarit, i el 1363, reteren homenatge al bisbe. L'hereu fou Romeu de Tamarit, primogènit del matrimoni. A finals del , el senyor Onofre Francesc de Tamarit morí sense descendència i la successió recaigué en Engràcia de Tamarit, casada amb Lluís de Montoliu, de la família dels senyors de Renau. En el seu testament, aquest va establir uns crèdits de 500 lliures sobre el lloc i terme de Vilardida a cada un dels seus tres fills Rafael, Onofre i Lluís, a la vegada que instituïa en fideïcomissari el prior del convent de Santa Anna dels Agustins de Tarragona. A causa de la mort prematura dels seus dos germans, Rafael de Montoliu va quedar com a únic beneficiari del llegat del seu pare, però en no fer-se efectiva la liquidació dels esmentats crèdits en vida d'aquest, l'herència va passar a Joan de Tamarit-Lladernosa i de Tafurer, senyor de Rodonyà.
Després de la seva mort, es va produir un litigi per l'herència, que es va resoldre el 1665 amb una concòrdia entre la vídua Maria de Càrcer i el seu fill Hug de Tamarit-Lladernosa i de Càncer, i el prior del convent dels agustins de Barcelona, com a procurador dels seus homònims de Tarragona, pel qual els Tamarit es comprometien a cedir «la casa, quadra, castell y terme, terras, honors y pertinencies», un cop realitzada la liquidació dels crèdits que pesaven sobre aquests. Just un any després, els Agustins els revengueren a Joan Fans, del Mas Fans de Bràfim.
En el seu testament del 1707, Joan Fans disposà que els marmessors havien de vendre la senyoria de Vilardida a Jacint Tudó, un botiguer de teles originari de Montmaneu, la qual es va realitzar el 1710. El nou propietari mantingué un litigi amb el bisbat de Barcelona per la jurisdicció del lloc, que finalment es va resoldre a favor d'aquest darrer.
Descripció Es troba a un extrem del petit nucli i és la casa més gran i la més antiga de Vilardida. L'estructura original de la construcció és la d'una masia fortificada, amb una tanca exterior que aïllava l'habitatge i torre emmerletades. En l'interior, diverses estances s'obren a un pati. A la planta baixa són interessants els arcs de mig punt de pedra. El deteriorament progressiu és degut sobretot a la baixa qualitat dels materials emprats en la construcció. Una part del conjunt va modificar-se i es va obrir una façana al carrer principal del nucli, de planta baixa, pis amb balcons i cambra d'aire.
En l'actualitat, Cal Tudó manté la seva activitat econòmica, basada en el conreu de la vinya i en el procés d'elaboració del vi, amb una maquinària moderna a la planta baixa de la part nova de la casa. El nucli vell es troba deshabitat.
Referències
Vegeu també Casa Catà Can Ginestar
Bibliografia
Vilardida Categoria:Monuments històrics de l'Alt Camp Categoria:Patrimoni monumental de Vila-rodona Categoria:Edificis de Vila-rodona