miniatura|Enheduanna Enheduanna o Enkheduanna () (2285–2250 aC) va ser una poeta accàdia. És la primera persona dedicada a la literatura de la qual se'n coneix el nom.J.-J. Glassner, « La princesse Enheduana », Pour la Science, agost 2008 Va ocupar l'important càrrec de sacerdotessa de la dea Inanna i del déu lunar Nanna.
El seu nom s'ha transliterat com Enheduanna, En-hedu-ana o EnHeduAnna. En sumeri, En vol dir ‘gran o summa sacerdotessa’', hedu vol dir ‘adorn’, i an vol dir ‘cel’; el títol heduana (‘adorn del cel’) és un epítet poètic que assenyalava la bellesa de la Lluna en el cel, de manera que el seu nom es pot traduir literalment com ‘summa sacerdotessa de l'adorn del cel’ o, en directa referència a la Lluna, ‘summa sacerdotessa de la Lluna’.
Vida Enheduanna va ser una princesa, filla del rei Sargon d'Accad i de la reina Tashlultum i va viure a la ciutat-estat d'Ur, al sud de la regió sumèria, on va arribar a tenir molta autoritat. Enheduanna era tia del rei accadi Naram-Sin.
És la primera persona de la qual es coneix que ocupà el títol de «sacerdotessa En», un paper de gran importància política que molt sovint dugueren les filles de la família reialJ Renger 1967: "Untersuchungen zum Priestertum in der altbabylonischen Zeit", Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. Vol. 58. p. 118. que dominava a Mesopotàmia, com Enmenanna, filla de Naram-Sin d'Accad, fins a la filla de Nabonid, rei de Babilònia al .
Fou nomenada pel seu pare, el rei Sargon d'Accad, summa sacerdotessa de Nanna, la dea Lluna sumèria, una de les majors divinitats del panteó mesopotàmic, a la ciutat d'Ur, durant el mil·lenni III aC.
El nomenament de la seva filla com a summa sacerdotessa va ser estratègic i és considerat una gosadia política per part de Sargon, ja que buscava guanyar-se l'afecte del poble per tal d'ajudar a consolidar el poder d'Accad al sud de Sumer, on es trobava la ciutat d'Ur.Franke, Franke, S. Kings of Akkad: Sargon and Naram-Sin en Sasson, Jack, M. "Civilizations of the Ancient Near East". Scribener, Nueva York, 1995, p. 831
Com a sacerdotessa, Enheduanna era l'encarregada de vetllar per la correcta execució dels rituals de culte, però també d'organitzar la recollida de collites, el manteniment dels graners i la fabricació de la cervesa. Fomentà l'ús d'oli d'oliva. Així mateix, el temple era considerat un lloc d'aprenentatge i emmagatzemament d'informació, i entre les tasques d'Enheduanna també es trobava la confecció de llistes dels reis sumeris de la ciutat i l'estudi del firmament. Per tant, sent summa sacerdotessa, Enheduanna segurament va ser astròloga i astrònoma. Des d'aquest càrrec probablement va influir en la confecció de calendaris.
Després de la desaparició del seu pare, Sargon, Enheduanna va conservar el seu càrrec d'En durant el regnat dels seus germans Rimuix i Manixtuixu. Fou a la mort de Manixtuixu, quan va pujar al poder el seu nebot Naram-Sin, i Enheduanna va ser expulsada del seu temple pel traïdor Lugal-ane i, més tard, quan Naram-Sin va recuperar el poder, va ser reinstaurada com a summa sacerdotessa.
Obra literària S'han trobat cinc obres d'Enheduanna, conegudes per la paraula amb la qual comencen:
Nin-me-sa-ra (‘Reina dels poders incomptables') és la seva obra més coneguda, també anomenada L'exaltació d'Inanna. Detalla la seua expulsió d'Ur i la posterior eventual reinstauració (Franke, 1995: 835). Açò es relaciona amb La maledicció d'Accad,traducción ETCSL: t.2.1.5 en la qual Naram-Sin, a qui possiblement Enheduanna també va servir, és maleït i desterrat per Enlil. Aquesta obra va ser traduïda a l'anglès el 1968 per W. Hallo i van Dijk. In-nin-sa-gur-ra (‘Senyora del gran cor’) In-nin-me-hus-a (‘Inanna i Ebith’) E-u-nir (‘Els himnes dels temples') van ser publicats l'any 1989 per J. Westenholz i comprenen un total de 42 poemes dedicats als temples sagrats i als déus que els habitaven. E-u-gem e-a (‘Himne de lloança a Ekishnugal i Nanna en ser nomenada summa sacerdotessa’)
Les tauletes d'argila que recullen els poemes d'Enheduanna que han arribat fins als nostres dies no són les originals, sinó còpies fetes centenars d'anys després de la seva mort, cosa que fa pensar que Enheduanna va continuar sent recordada com una figura important, potser fins i tot obtingué un estatus semidiví.Hallo, William W. y Van Dijk, J.J.A. The Exaltation of Inanna, Yale University Press, 1968 p. 5
Referències
Enllaços externs The Ascent of Woman (BBC 2015) 1 Civilization (vídeo documental, en anglès).
Categoria:Escriptors asiàtics Categoria:Accadis Categoria:Astrònoms asiàtics Categoria:Escriptors de temàtica religiosa Categoria:Religiosos asiàtics Categoria:Biografies del segle XXIII aC