El castell de Neuschwanstein - Schloss Neuschwanstein en alemany (pronunciació: , traducció literal al català: «Nou cigne de pedra» - és un palau d'estil neoromànic del , situat en un turó sobre la vila de Schwangau, prop de Füssen, al sud-oest de l'estat federat alemany de Baviera. La construcció del palau va ser encarregada i costejada per Lluís II de Baviera el 1869. Originalment es va anomenar Nou castell de Hohenschwangau, en honor del castell on el rei va passar gran part de la infantesa; el nom es va canviar després de la mort de Lluís II el 1886, quan fou immediatament obert al públic. És l'edifici més fotografiat d'Alemanya i una de les destinacions turístiques més populars d'aquell estat, amb 1.400.000 visitants anuals, fins a un màxim de 6.000 visitants diaris a l'estiu.
El castell de Neuschwanstein es va construir en una època en què els castells i les fortaleses ja no eren necessaris des del punt de vista estratègic. Va néixer en la imaginació de Lluís II com una pura fantasia romàntica d'un castell medieval idealitzat. És una composició de torres i murs que pretenien harmonitzar amb les muntanyes i els llacs. Està situat sobre el congost de Pöllat als Alps Bavaresos i s'alça sobre el castell de Hohenschwangau i els llacs Alpsee i Schwan.
Combina eclècticament diversos estils arquitectònics i el seu interior alberga múltiples peces d'artesania no menys fantàstiques. El seu disseny no és funcional, sinó estètic, i és en bona part el producte de la ment d'un escenògraf teatral. Per dins, a més de contínues referències a llegendes i personatges medievals com Tristany i Isolda o Ferran el Catòlic, conté una completa xarxa de llum elèctrica, el primer telèfon mòbil de la història (amb una cobertura de sis metres), una cuina que aprofitava la calor seguint regles elaborades per Leonardo da Vinci i vista sobre els paisatges dels Alps Bavaresos, incloent una cascada que el monarca podia contemplar des de la seva habitació.
El palau té un lloc destacat en diverses pel·lícules i va ser la inspiració per al castell de La Bella Dorment de Disneyland i més tard, per a estructures similars.
El castell fou proposat com a candidat al concurs de Les set noves meravelles del món l'any 2007.
L'edifici miniatura|esquerra|Detall de la teulada del palau. El castell de Neuschwanstein consta de diversos edificis individuals amb uns 150 metres de longitud total, construïts sobre una gorja rocosa. La construcció té nombroses torres, torretes, gablets, merlets i escultures. Les finestres són d'estil romànic, majoritàriament en forma de bi i trifori. El conjunt d'edificis, amb el fons de la muntanya Tegelberg en un costat, el congost de Pöllat al sud i el paisatge de turons rics en llacs dels Alps Bavaresos, ofereix una imatge pintoresca des de qualsevol direcció. Va ser concebut com un ideal romàntic del castell per al cavaller medieval. A diferència dels castells «reals» que normalment són fruit de l'obra de diversos segles de construcció, Neuschwanstein va ser planejat i construït de principi a fi en un sol període de treball com un edifici asimètric construït en parts. El disseny fa referència als elements típics dels castells, però no té unes instal·lacions defensives reals, que haurien estat el més important en una residència de la noblesa medieval.
Les edificacions externes miniatura|esquerra|Detall de la barbacana.
L'entrada al complex del castell es realitza per una barbacana simètrica flanquejada per torres laterals. Aquest edifici, orientat cap a l'oest, és l'únic del castell els murs del qual estan decorats amb colors contrastants; els murs externs estan emmarcats en maó vermell, mentre que la façana interna que dona al pati d'armes és de pedra calcària groga. La cornisa està rematada amb merlets a tot el seu voltant. La façana de la barbacana està coronada per un gablet esglaonat que conté una cambra des de la qual Lluís II observava les tasques de construcció abans que el palau del castell fora acabat. En el primer nivell estava previst que hi hagués els estables.
Sobre la llinda de la porta d'accés hi ha un escut del regne de Baviera. El passatge condueix a un pati d'armes de dos nivells. El pati inferior està delimitat per la barbacana a l'oest, per la base de l'anomenada «torre quadrada» amb ala d'unió al nord, mentre que el costat sud està obert i té vistes del paisatge muntanyós. Al costat est del pati inferior hi ha un terraplè enrajolat; la protuberància poligonal marca el cor de la planejada capella. D'aquí, una escala condueix al pati superior.
L'edificació més cridanera del pati d'armes superior és l'anomenada «torre quadrada» de 45 metres d'altura. Aquesta torre, com la majoria dels edificis del pati d'armes, té més que res propòsit decoratiu dins el conjunt del castell. Des de la seva plataforma d'observació es gaudeix d'expansives vistes dels contraforts dels Alps cap al nord. El costat nord del pati d'armes superior està delimitat per l'anomenada «Casa dels cavallers» (Ritterhaus). Aquest edifici de tres plantes està connectat per una ala d'unió d'arcs cecs amb la «torre quadrada» i la barbacana. Segons la concepció romàntica d'un castell medieval, la «Casa dels cavallers» era el lloc on els homes de la fortalesa es reunien i residien, a Neuschwanstein estava prevista per a oficines i cambres de servei. A la banda sud del pati d'armes superior, com a contrapartida a la «Casa dels cavallers», hi ha la «Cambra de les Dames» també de tres plantes i que mai va ser usada com a tal. Aquestes dues estructures evoquen el castell d'Anvers del primer acte de l'òpera Lohengrin de Wagner. Al paviment del pati s'hi pot veure la forma de la planta de la capella del castell, la qual mai va ser construïda.
El costat est del pati superior està delimitat pel «palau», que constitueix el veritable edifici principal i residencial del castell. Aquest edifici conté les cambres d'estat i pompa del rei, així com les cambres dels servents. El palau és una colossal estructura de cinc plantes amb forma de dos ortoedres connectats en un angle pla i coberts amb un alt sostre a dues aigües. La forma de l'edifici segueix la forma de la cresta rocosa. En els seus angles hi ha adjuntes 2 torre-escales, de les quals la nord arriba 65 metres d'altura i sobrepassa el sostre de l'edifici per molts pisos. Les dues torres, amb els seus sostres cònics multiformes, recorden els sostres de les torres del castell de Pierrefonds en què es van inspirar. La façana principal del palau està orientada cap a l'oest i conté un balcó de dos nivells, mentre que al nord sobresurt una torre-escala inferior i un hivernacle. Aquesta façana està a més decorada amb frescos i el seu gablet està coronat per l'escultura d'un lleó, mentre que el gablet del costat oest ho està per una escultura d'un cavaller. Tot l'edifici del palau està decorat amb múltiples xemeneies i torretes.
Localització i primers dissenys miniatura|Un dels esborranys de Christian Jank. miniatura|El castell en construcció el 1886. Durant l'edat mitjana hi havia al congost de Pöllat dos petits castells. El primer consistia a un palauet romànic i una torrassa anomenat Vorderhohenschwangau ("Davant de Hohenschwangau"). El segon consistia a una torre fortificada amb recambres, anomenat Hinterhohenschwangau ("Darrere de Hohenschwangau"). El districte de Schwangau, on els dos castells estaven localitzats, era feu de la família Wittelsbach des del , i cap al tots dos estaven en ruïnes. Les restes del Hinterhohenschwangau havien estat convertides en un mirador.
Lluís II de Baviera va passar part de la seva infantesa i joventut a prop d'aquestes ruïnes, al Castell de Hohenschwangau, que el seu pare Maximilià II havia transformat d'un castell medieval a un castell residencial l'any 1837. El nom original de Hohenschwangau era Schwanstein ("Cigne de Pedra") i el nom no va canviar fins a la fi de la remodelació. El petit Lluís va visitar les ruïnes de tots dos castells medievals diverses vegades i el 1859 va dibuixar les ruïnes del Vorderhohenschwangau al seu diari.
El primer gran projecte de construcció del jove rei Lluís II en pujar al tron el 1864, va ser la reconstrucció de Vorderhohenschwangau, el futur castell de Neuschwanstein. Després de Neuschwanstein, que estava conceptualitzat com el castell ideal per al cavaller medieval, van seguir Linderhof, un palau de plaer en estil rococó i el palau de Herrenchiemsee, que representava un monument a l'absolutisme. El seu interès en construir Neuschwanstein va ser despertat per dos viatges: el maig de 1867 va visitar al seu germà Otto al castell de Wartburg a Eisenach i el juliol del mateix any va visitar el castell de Pierrefonds, que havia estat restaurat per Eugène Viollet-le-Duc respectant l'estil històric de l'edifici. En l'apreciació del rei ambdós castells representaven una visió romàntica de l'edat mitjana, igual com les sagues musicals de Richard Wagner, les òperes Tannhäuser i Lohengrin, que l'havien impressionat fortament.
El 15 maig de 1868 va escriure a Wagner dient-li que volia construir un castell «a l'estil autèntic dels antics castells alemanys» sobre el congost de Pöllat i que seria «més bell i acollidor que el castell de sota, el de Hohenschwangau».
A la mort el 1848 del seu avi, Lluís I de Baviera, el jove rei Lluís II va obtenir control dels béns de la seva herència, de manera que tenia a la seva disposició considerables recursos financers. Amb la planejada construcció del castell, Lluís II volia obtenir un refugi fora de la capital, Múnic, on pogués viure la seva fantasia medieval. El primer esborrany va ser creat per l'escenògraf teatral muniquès, Christian Jank i els plans arquitectònics van ser realitzats per l'arquitecte Eduard Riedel. Es va considerar integrar les ruïnes existents en el disseny, però a causa de dificultats tècniques, això no es va realitzar. Els primers plans es van orientar en l'estil del castell de Nuremberg, rebutjant plans més senzills basats en l'antic castell de Vorderhohenschwangau. L'abast i grandària dels plans es va anar incrementant, inspirant-se més i més en el castell de Wartburg. El rei seguia de prop el desenvolupament dels plans i havia d'aprovar cada esborrany abans de continuar. La seva influència va ser tal que es pot dir que el castell és més la seva pròpia creació que la dels arquitectes participants.
El castell sota Lluís II miniatura|esquerra|Retrat de Lluís II de Baviera a vint anys, per Ferdinand von Piloty. La construcció del castell va començar el 1869. Els capricis i les demandes del Lluís II van créixer amb l'edifici de la mateixa manera com ho van fer els pressupostos, els plans i les despeses reals. Aquesta va ser la raó per la qual una gran modesta sala de treball en el pla original va esdevenir la Sala del tron (Thronsaal) i per la qual una cambra de convidats es va transformar en una Sala àrab (Maurischen Saal) que finalment no es va poder realitzar per falta de diners. També és la raó per la qual la data d'acabament, originalment planejada per 1872, va haver de ser postergada repetidament.
El 1871 en compensació per l'anomenada «Carta del Kàiser» (Kaiserbrief), per la qual Lluís II va acceptar que Guillem I de Prússia pogués fer servir el títol de Kaiser o Emperador d'Alemanya, Luis II va rebre part dels fons confiscats al Casal de Welf. Tot i això, els seus recursos financers van seguir disminuint a causa dels seus altres projectes de construcció. El 1884 el rei va viatjar des de Múnic per residir per primera vegada al castell encara en plena construcció. El 1885 va rebre-hi la visita de la seva mare, la reina Maria de Prússia i cap al 1886 el palau i la barbacana del castell estaven en la seva major part complets. Fins a la seva mort aquest mateix any, en circumstàncies encara no completament aclarides, Lluís II va viure només un total de 172 dies al castell.