El kàkapoComissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo (Zoo de Barcelona); Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia (Strigops habroptilus, del maori kākāpō, que significa lloro nocturn), és una espècie d'ocell de la família dels lloros de Nova Zelanda (Strigopidae), nocturn i endèmic de Nova Zelanda. És famós per ser l'únic lloro del món no volador, el més pesat (±6 kg), i l'únic lloro que té un sistema de cria del tipus lek. És també un dels ocells més longeus. És l'única espècie del gènere Strigops i subfamília Strigopinae.
Els kàkapos són en perill crític d'extinció, el 1995 només en romanien cinquanta-un. El programa de preservació reeixia a controlar els grossos predadors, però el problema més gran eren les rates. L'any 2019 va ser un bon any, amb 76 pollets. A poc a poc es va anar recuperant i el 2021 eren gairebé dos-cents, tots classificats.
En la prehistòria, l'antic kàkapo va migrar a les illes de Nova Zelanda, i a causa de l'absència de depredadors, va perdre la capacitat de volar. Amb la colonització polinèsia i europea, i la introducció de predadors com gats, rates i erminis, gairebé tots els kàkapos van ser exterminats. Els esforços de protecció i conservació van començar el 1890, però van mancar d'èxit fins a la implantació del Pla de recuperació del kàkapo el 1980. Tots els supervivents viuen guardats en dues illes lliures de depredadors, l'Illa Chalky al sud-oest de Fiordland i a l'Illa Codfish, prop de l'Illa Steward, on són controlats de prop.
Referències
Enllaços externs Història d'uns kàkapos famosos:
Categoria:Estrigòpids