El burgondès (endònim burgondês, en francès burgondan) és un dialecte del francoprovençal/arpità que es parla al sud del Franc Comtat, a la meitat sud del Doubs o a l'Alt Doubs, una zona corresponent als altiplans i zones muntanyoses d'aquest departament. És el parlar arpità més septentrional, sent limítrof amb el franc-comtès (dialecte de la llengua d'oeil).
Pontarlier és la principal ciutat de la seva àrea de parla. El nom del dialecte prové dels burgundis, un poble germànic que va fundar un regne a la regió al segle V, i del qual s'han conservat localment rastres lingüístics en la llengua.
L'esborrany ISO 639-6 per a codis de noms de variants lingüístiques registra el burgondès amb el codi dialectal bgdn .
Estudis El burgondès, com les llengües veïnes, va ser objecte de nombrosos estudis al segles XIX i XX:
Joseph Tissot sobre el patois del districte de Fourgs Fourg de Pontarlier (1864) Léon Bourgeois Monk a la Capella-des-Bois (1894) F. Boillot sobre el patois La Grand'Combe Grand'Combe-Châteleu (1910) Michel Rousselet sobre el dialecte de Frasne (1921)
Toponímia Pobles i pobles en dialecte del Doubs
Les Alliés • Les Alemands - Lèz Alman - Les Alyês - Lè Ayiè Arc-sous-Cicon • En-Â Arc-sous-Montenot • En-A Arçon • Aichon - Aechon Bonnevaux • Bounneva Bugny • Bugni - Bunyii Chapelle-des-Bois • Tsapéla-dës-Bо́s Châtelblanc • Tsétiâ Blanc La Chaux (Doubs) • La Châl - La Tsâ Chaux-Neuve • Tsâ-Neuva Frasne • Fraînou Gilley • Jeliér - Dziyii Hauterive-la-Fresse • Hôtareva-la-Fràsse - Âtèrua-la-Frèssa Jougne • Dzougne Levier • L’Vi La Longeville • La Longevela - La Londjevla Maisons-du-Bois-Lièvremont • Mèzon-du-Bô-Liramon Montbenoît • L’Abayie - L'Abay - Abà-i Montflovin • Mont-Flloven - Monfyoven Mouthe • Meutiou Pontarlier • Pontalie La Rivière-Drugeon • La Revire Ville-du-Pont • La Vela-du-Pont - La Vla-du-Pon
Pobles amb toponímia local
Granges-Narboz • Granges
El dialecte de Soget El dialecte que es parla a Soget (Saugeais) es troba a la zona burgondesa. Soget, un territori autoproclamat independent, ha conservat el seu dialecte, sobretot a través de l'himne de Soget compost el 1910 pel canonge Joseph Bobillier de Montbenoît.
El dialecte és molt diferent d'altres parlars arpitans, ja siguin burgondesos o dialectes jurassians del Franc Comtat. Segons el lingüista Dominique Stich, això es deu a la influència de colons del Valais, els Grisons i la Savoia que van respondre a la crida d'Humbert de Scey, arquebisbe de Besançon, que el 1150 volia que la regió fos netejada.
Extracte de l'himne de Soget (ortografia local no estandarditzada) : Soget francoprovençal Traducció Els Sadjets formiguen en yeu gairgueuta. Deu ser que no saben com si fos amic, rdâtai. L'an pairki cmant na pteta rota que a toudj' loulzi d'et sacrôlai. La tsîra que minera, l'lra que rlut. El tsrâ, la creuille, lou daidjuron. Lou dzreu d'la dzrensse, lou, doncs, què és veritat? Hi ha un viver a Larmond. Els Soget tenen a la gola paraules que ningú sap rodar com ells. Hi tenen com un ratolí que sempre té el temps lliure de sacsejar-les. La cabra que mena, la lluna que brilla, La canaleta, la fila, el dinar, El genoll de la vedella, el cabrit que es té en braços, N'hi ha prou per espantar els "Larmond".
Referències
Categoria:Francoprovençal Categoria:Franc Comtat