Mahabhuta (mahābhūta, 'gran element' o 'gran natura'Davids & Stede (1921–25), p. 507, entrada "Bhūta.") designa en la cultura de l'antiga Índia els elements bàsics que constitueixen el món.
L'hinduisme n'inclou cinc: els bajamahabhuta ('cinc grans elements'):Sanskrit Dictionary" Monier-Williams (1899), p. 798, Terra - pritiví (pṛthvī) o bhumi (bhūmi) Aigua - apa (āpa) o jalas Foc - agní (agni) o tejas Aire - vayú (vāyu) o pàvana Èter - akaixà (ākāśa)
En el budisme primerenc eren quatre (txatu dhatu, 'quatre elements'):El mot dhātu té diversos significats en pali. Vegeu Bodhi (2000), p. 527–8 Terra - paṭhavī Aigua (o líquid) - āpo Foc - tejo Aire (o vent) - vāyo
Algunes escoles afegeixen un sisè element, la consciència (viññāṇa-dhātu).
Referències
Vegeu també Elements clàssics Samkhya
Categoria:Filosofia índia