fou un polític català de tendència liberal. Té un carrer dedicat a Sarrià (Barcelona).
Biografia Era fill del viguetà Miquel de Fontcuberta i d'Oriola i de Josepa de Perramon i de Caramany, de Besalú. El 1828 es va casar amb la seva cosina Dolors de Perramon i Comas del Brugar, hereva d'un important patrimoni.
Fou elegit diputat a les Corts Espanyoles per la província de Girona a les eleccions convocades després de l'aprovació de l'Estatut Reial de 1834 en substitució del seu oncle Francesc Xavier de Perramon i de Caramany, però hi va renunciar per motius de salut i el 4 d'abril del 1835 fou substituït per Ramon Basart.
Va col·laborar al diari El Propagador de la Libertad i durant un temps també fou director d'El Vapor, diari des d'on es va introduir als Països Catalans els principis del socialisme utòpic del comte de Saint-Simon. Es va interessar per la desfavorable condició dels treballadors en les relacions entre capital i treball, cosa que li va merèixer l'aparició del seu nom a l'article Los sansimonianos, publicat el 1837 a la Revista Europea, dirigida a Madrid per Andrés Borrego Moreno.
El 1844 va adquirir a Magí Demestre en subhasta pública una finca a Sarrià,AHPB, notari Josep Manuel Planas i Comte, 24-12-1844. que després va passar a mans de Francesc Xavier de Perramon.
Referències
Bibliografia
Categoria:Polítics gironins contemporanis Categoria:Socialistes catalans del sud Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics vigatans Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX