miniatura|Logotip del moviment Sare Sare ("xarxa" en eusquera) és un moviment basc divers per protegir els presos polítics. El 15 de juny de 2014 es va fer públic.
Març del 2014: Declaració de San Telmo El 15 de març de 2014 diversos personatges coneguts de la societat basca van publicar el següent manifest: http://www.naiz.info/actualidad/noticia/20140315/invitan-a-la-ciudadania-vasca-a-crear-una-red-en-defensa-de-los-derechos-de-los-presos Naiz.info, 2014-03-15 https://web.archive.org/web/20140714113207/http://www.herritarrentopaketa.net/adibide-orrialdea/ Herritarren Topaketa
Des d'aleshores s'han fet diverses trobades per donar l'oportunitat a la ciutadania de participar en la creació de la xarxa. Hi col·laboraren unes 2.800 persones. "Les trobades han estat riques, diverses en participació i enriquidores en el brou d'idees", va dir Toda. http://www.berria.info/albisteak/92391/cafek_125_milioiko_kontratu_bat_lor_dezake_eskozian.htm Berria En els debats fins a aquest punt, es van destacar quatre conclusions principals:
Si es volia construir un escenari de pau, calia resoldre el tema dels presos i fugitius. S'hauria d'acabar amb la dispersió i la "legislació que permet la presó perpètua", s'haurien de repatriar els presos amb malalties greus i s'han de respectar els drets bàsics de tots els ciutadans a l'exili o deportació. S'ha de donar protagonisme a aquella societat, "allò que cadascú podria fer". Que calia una eina per organitzar aquesta activitat: "xarxa ciutadana, eficient i imaginativa".
Abril 2014: reunió a Eskoriatza El 12 d'abril de 2014 "Drets humans. La solució sota la bandera de la pau", es van celebrar reunions a Eskoriatza per formar una xarxa destinada a la defensa dels drets dels presos i fugitius bascos. http://www.naiz.info/actualidad/noticia/20140412/sakabanaketarekin-amaitzeko-sare-herritarra-ehuntzen-hasi-dira Naiz.info, 2014-04-12
Unes 170 persones s'incorporaren a la universitat HUHEZI d'Eskoriatza. El passat 15 de març, arran del comunicat presentat al museu Telmo Deuna, moltes cares conegudes de l'àmbit cultural i polític, feren trobades per formar una xarxa cívica en defensa dels drets dels presos bascos.
Tal com explicaren Teresa Toda i Joseba Azkarraga, impulsors de la iniciativa, aquestes trobades tenien com a objectiu iniciar un debat per a vincular "l'activació social" en defensa dels drets dels presos bascos. Paral·lelament, conclogueren que calia crear una “eina” per a aconseguir aquest objectiu i que el primer pas hauria de ser acabar amb la dispersió.
Conclogueren que un dels principals reptes de la xarxa emergent era traslladar el tema a la societat i alhora influir en els governs de Madrid i París. Segons explicaren, durant les reunions es tractaren uns mínims acordats amb l'objectiu de traçar-ne un camí comú. Amb aquesta finalitat tots els participants es repartiren en 10 grups de treball diferents, per a treballar la caracterització de la xarxa ciutadana que s'havia de completar.
Juny del 2014: presentació a la plaça Zuloaga El 15 de juny de 2014, després del procés de KonpONbidea que va durar tres mesos, es presentà la xarxa ciutadana a Donostia. http://www.berria.info/albisteak/92930/sare_izena_izango_du_preso_eta_iheslarien_eskubideen_aldeko_herritarren_sareak.htm Berria, 2014-06-15 Els promotors feren una crida a la ciutadania a formar part de la solució. Els amics que es van reunir a la plaça Zuloaga van imaginar la xarxa.
L'objectiu de Sare era "teixir una xarxa comunitària que permeti la repatriació de presos i fugitius bascos". Amb aquesta finalitat, la xarxa ciutadana tenia oberta la "porta de l'esperança".
Tal com digueren en la presentació, asseguraren que s'havien fet passos per a una solució, entre els quals la Declaració d'Aiete del 17 d'octubre de 2011, tres dies després que ETA anunciés cessar l'activitat, el Pla de Pau i Convivència impulsat pel Govern Basc, el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos i el Col·lectiu de Refugiats Polítics Bascos o la comunitat internacional referint-se a les "aportacions".
Destacaren que la ciutadania també va expressar la seva voluntat de tirar endavant, els Drets Humans el passat mes de gener. La solució la pau fent servir com a exemple el lema de la manifestació de Bilbao.
Activitat Tal com es va publicar el 3 de setembre de 2014, Urkijo volia prohibir l'acte organitzat per Sare per al 20 de setembre.Jon Olano, «Sarek irailaren 20rako antolatutako ekitaldia debekatu nahi du Urkijok», Berria, 2014-09-04 El 6 de setembre, Sare va demanar la demolició del «mur» de dispersió el 20 de setembre. La plataforma va anunciar que disposava del permís per celebrar un acte pels drets dels presos bascos al pavelló de la Miribilla.«Irailaren 20an sakabanaketaren "harresia" eraistera deitu du Sarek», Berria, 2014-09-06
Aquell 10 de setembre, l'alcalde de Bilbao Ibon Areso, va dir a Carlos Urkijo, representant del Govern espanyol al País Basc, que l'Ajuntament de Bilbao tenia l'obligació de cedir Miribilla a la xarxa de ciutadans a favor dels drets dels presos i presos.«'Sare'ri Miribilla uztera behartuta dagoela esan dio Aresok Urkijori», EiTB, 2014-09-10 L'11 de setembre l'Associació de Víctimes del Terrorisme va demanar a l'Audiència Nacional que prohibís l'acte preparat pel projecte Sare contra la dispersió dels presos bascos. Segons l'associació l'objectiu de la mobilització era elogiar els castigats per ser membres d'ETA. Per això digué que "s'exaltaria el terrorisme" i "les víctimes serien humiliades".«Sare hilaren 20an Bilbon egitekoa den ekitaldia debekatzeko eskatu du AVTk», Berria, 2014-09-12
El 12 de setembre Sare va planificar un gran i divers esdeveniment contra la dispersió. Els organitzadors ni tan sols van pensar en la possibilitat de prohibir la mobilització el dia 20 d'aquell mes, perquè “seria increïble”.Aitziber Laskibar Lizarribar, «Sarek ekitaldi jendetsua eta askotarikoa aurreikusten du sakabanaketaren aurka», Berria, 2014-09-12
El 29 de setembre Sare es va queixar que l'aïllament i la dispersió "exacerbaven" malalties greus i incurables. El moviment va condemnar la negació d'Ibon Iparragirre de complir la seva condemna a casa seva
L'1 de novembre Sare tenia a punt 500.000 exemplars del 'quadern de la dispersió', per informar sobre la dispersió.Jon Rejado, «Eskubideen aldarria, mundura», Berria, 2014-11-02
El 28 de novembre va dir que organitzaria una manifestació contra la dispersió a Bilbao i volia que la mobilització fos molt nombrosa i amb molta participació.«Sarek sakabanaketaren kontrako manifestazioa antolatu du Bilbon», EiTB, 2014-11-28
L'1 de desembre, Sare va aprovar la proposta de 'Zuzen Bidean' (en el camí correcte).«Sarek begi onez hartu du 'Zuzen Bidean' proposamena», Berria, 2014-12-02
Com es va saber el 12 de desembre la mobilització del 10 de gener seria silenciosa i sense pancartes. Sare volia reunir a tots els ciutadans partidaris dels drets humans, més enllà de sigles i ideologies, i cada participant tindria un llum, i l'encendrien tots plegats.Aitziber Laskibar Lizarribar, «Urtarrilaren 10eko mobilizazioa isila izango da, eta pankartarik gabea», Berria, 2014-12-13
El 13 de desembre s'aplegaren centenars de persones a Vitòria per participar en el "lurrikaran" (terratrèmol) convocat per Sare.«Sakabanaketaren aurka, ehunka lagunen «lurrikara»», Berria, 2014-12-14
El 18 de desembre Sare considerava "preocupant" que el Partit Nacionalista Basc no anés a la marxa pels drets dels presos. Segons aquest molts militants del partit governant participarien en la mobilització.«Sarek "kezkagarritzat" jo du EAJ presoen eskubideen aldeko martxara ez joatea», Berria, 2014-12-18
Tal com se sabia el 19 de desembre, Xabier Arzalluz donaria suport a l'acte de Sare a Azkoitia el 20 de desembre.Enekoitz Esnaola, «Arzalluzek babesa emango dio Azkoitiko Sareri, bihar», Berria, 2014-12-19 Aquell mateix dia Sare i Now Euskal Herrira! van presentar un vídeo convocant la manifestació amb el lema es va estendre la crida a participar en la protesta que tindria lloc a Bilbao.«Urtarrilaren 10eko manifestaziora deitzeko bideoa aurkeztu du Sarek», Berria, 2014-12-19
El 20 de desembre Sare va presentar la marxa a favor de l'acostament dels presos a Azkoitia. L'acte va comptar amb el patrocini d'Anari, Xabier Arzalluz i Joseba Azkarraga.«Sarek presoen hurbilketaren aldeko martxa aurkeztu du Azkoitian», EiTB, 2014-12-20
El 23 de desembre Sare va obtenir 101 suports per a la mobilització del 10 de gener. Entre ells Jagoba Arrasate, Josep Lluís Carod Rovira, qui fou vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Toti Martínez de Lezea, l'escriptor, Joane Somarriba, ciclista, o Iñaki Zarraoa, antic alcalde de Getxo.«101 atxikimendu urtarrilaren 10eko mobilizazioari», Berria, 2014-12-23 El 30 de desembre Garbiñe Biurrun i Gemma Zabaleta es van sumar a la marxa a favor dels presos .«Biurrunek eta Zabaletak bat egin dute presoen aldeko martxarekin», EiTB, 2014-12-30 Al juliol de 2021 va convocar una marxa en suport de l'etarra Henri Parot que s'havia de celebrar a Mondragón el dia 18 de setembre (31 quilòmetres de marxa, els mateixos anys que Parot duia empresonat) però que va acabar desconvocant el dia anterior davant la pressió de les associacions de víctimes del terrorisme i de les institucions basques i espanyoles (aquell mateix dia 17 els governs basc i espanyol havien organitzat a Vitòria un homenatge als 39 assassinats per Parot). La va substituir per concentracions en desenes de municipis bascos en contra de la llei del 2003 que va augmentar els anys màxims de presó per a determinats delictes, com el de terrorisme, de 30 a 40 anys i que Sare considerava que era una forma «cadena perpètua encoberta».
Notes
Enllaços externs Trobada Ciutadana
Categoria:Grups i moviments socials Categoria:Esquerra abertzale