El castell de Querol és una fortalesa del poble homònim (Alt Camp), les restes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional. Es troba sobre una gran roca a 565 m prop del fons de la vall del riu Gaià.
Història El castell de Querol degué ésser ocupat i repoblat per Ansulf de Gurb a la segona meitat del . El 990, el seu fill Sendred va donar al monestir de Sant Cugat tots els alous que tenia dins del terme dels castells de Querol, Montagut i Pinyana. El 993, els marmessors d’Ansulf de Gurb també llegaren al monestir l'alou Querol. El 996, Sendred i la seva muller Matresinda] vengueren els castells esmentats a Hug, germà de l'esmentat Sendred. El 1018, Hug de Cervelló deixà el castell de Querol al seu fill Bonfill. Durant els segles i , els Cervelló eren feudataris dels comtes de Barcelona. Així, el 1023, la comtessa Ermessenda donà els castells de Querol, Montagut i Pinyana com a garantia de pau al seu fill, el comte Berenguer Ramon I. El 1062, Guerau Alemany (I) de Cervelló, fill d'Alemany Hug, que fins aquell moment ha fet costat a la comtessa Ermessenda en les disputes amb el seu net el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, jura fidelitat al comte pels castells de Querol, Montagut, Pinyana i Pontils. El 1112, Ramon Berenguer III i la seva muller Dolça de Provença donaren a Guerau Alemany III de Cervelló la dominicatura de Querol i Pinyana.
En el seu testament del 1193, Guerau Alemany V llegà el castell de Querol al seu fill Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, que morí el 1229 durant la conquesta de Mallorca. En el seu testament disposà la construcció d'hospitals per als pobres: un al monestir de Santes Creus i un altre al costat de la capella de Sant Joan Baptista del castell de Querol. Les donacions al monestir d'estensos territoris dins de la baronia de Querol, comportaria al segle següent importants enfrontaments entre aquest i els Querol. Les desavinences no s'acabaren fins a finals del , quan Guerau Alemany de Cervelló i el seu fill Martí es veieren obligats a confirmar de forma definitiva els drets sobre aquestes terres.
El 1528, Guialmar de Cervelló es va casar amb Joan de Barberà, castlà de Vilafranca del Penedès. El 1597, la seva neta Rafaela de Barberà i de Merlès es va casar amb Lluís de Sayol i de Montoliu i la senyoria passà a mans d'aquest llinatge.
El 1835, durant la primera Guerra Carlina, els facciosos es van fer forts al castell de Querol, on acumularen una important quantitat de queviures i municions. Després d'una sagnant batalla a camp obert, foren pels miquelets procedents de Santa Coloma, i el castell fou abatut amb 8 barrils de pólvora, després de treure'n 28 matxos carregats de mobles.
Descripció El que queda del castell consisteix en les restes d'una torre, a l'extrem nord-est del pla superior i a uns 5,5 m de distància d'una roca gran, i un recinte que s'estén a migdia. La torre, de la que s'ha conservat un fragment de mur d'uns 80 cm de gruix a l'extrem nord-oest i 1,20 m a l'extrem nord-est i uns 4 m d'alçada, era de planta arrodonida, però no circular, i és feta amb pedres petites poc treballades, formant una espècie d'opus spicatum. Al sud de la torre s'estén un recinte de forma bàsicament rectangular, amb uns 35 m de llard i uns 20 m d'amplada amb un gruix de 1,30 m a l'est i 0,70 m a l'oest; al sud-oest sembla que hi havia un cos sortint. A l'extrem sud-est d'aquest recinte, hi ha dues sales contigües en un nivell inferior, amb una longitud interna de 10,35 m i una amplada de prop de 4 m cadascuna, separades per un arc apuntat, i les cobertes són resoltes amb sengles voltes apuntades. L'alçada és de 3,4 m fins a l'inici de la volta; el mur sud fa 1,70 m de gruix i el transversal 0,80 m. Encara hi ha una altra sala a l'extrem nord-est del castell.
A les parets del recinte es poden distingir, a la banda oriental, uns 2 o 3 m de basament fet amb carreus d'uns 40 x 60 cm, col·locats una mica desordenadament. Per sobre hi ha una banda d'uns 3 m, feta amb un aparell d'època romànica on s'obren petites espitlleres, i per sobre encara hi ha uns 2 m més amb un aparell una mica més irregular i amb diverses espitlleres de mida més gran. Al capdamunt, hi ha una franja d'uns 3 m amb algunes finestres, coronada per matacans seguits de finals de l'edat mitjana. Tot plegat, fa una alçada d'uns 10 m.
Referències
Vegeu també
Castell de Puigverd
Enllaços externs
Querol Querol Categoria:Edificis de Querol Querol Categoria:Patrimoni monumental de Querol Categoria:Edificis gòtics de l'Alt Camp