El castell de Santa Coloma és un edifici de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat a l'extrem septentrional de la població, al costat de la muralla i prop del riu Gaià.
Història Sembla que el sector extrem del comtat i bisbat d'Osona ja fou ocupat pel comte Guifré el Pilós al final del , però fou organitzat una generació més tard. La primera referència documental del 1018, quan Hug de Cervelló, fill d'Ansulf de Gurb, va cedir diverses propietats als seus fills, entre els quals la meitat del castell de Santa Coloma al seu fill Alemany.
El 1033, Bernat Senfred de Gurb s'intitulava senyor dels castells de Santa Coloma i de Queralt. A la mort del seu fill Guillem Bernat de Queralt (1083-1084?), el domini eminent va passar a mans del primogènit Bernat de Queralt. El castell de Santa Coloma passà a un dels fills cabalers, Berenguer, que el posseí en franc alou. En aquest moment, doncs, aparegueren dues línies de la família Gurb-Queralt, els senyors de Gurb i Queralt i els senyors de Santa Coloma, que tenien el castell infeudat pels Gurb-Queralt.
El 1167, en el testament de Pere de Queralt (de Santa Coloma) quan es feu monjo de Poblet, llegà els castells al seu nebot Gombau d'Oluja i, si aquest moria tenia fills, a Guillem de Timor, fill d'un altre Guillem de Timor i d'una germana del testador. També disposà que Pere de Banyeres, castlà de Santa Coloma, tingués el castell per Gombau d'Oluja amb els cavallers corresponents.
El 1213, Arnau de Timor comprà a Berenguer III de Gurb-Queralt el domini eminent del castell de Queralt i a partir d'aquests moment, els seus descendents es cognomenaran també Queralt. En el seu testament del 1230, deixà al seu fill Pere de Queralt tots els seus béns, entre ells el castell de Santa Coloma, que es convertí en centre de la baronia de Queralt. Aquesta comprenia la vila de Santa Coloma, els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric i els descendents de Pere de Queralt hi romangueren al llarg dels segles.
El fogatjament dels anys 1365 a 1370 compta amb 145 famílies i esmenta a Dalmau de Queralt com a senyor. El 1599, Pere de Queralt i d'Icart va rebre el títol de comte de Santa Coloma de mans del rei Felip II. Els seus descendents convertiren el castell en el gran casal o palau actual, amb una gran façana barroca que engloba la torre mestra de la vella fortalesa medieval. En el transcurs de la Guerra dels Segadors, el castell serví d'hospital militar.
El 1689, Lluís Dalmau de Queralt morí sense descendència i fou succeït per Andreu de Reart i d'Icart, que adoptà el cognom Queralt. Els seus descendents ostentaren la senyoria de la vila fins a l'abolició dels drets jurisdiccionals a les Corts de Cadis (1811), tot i que al el castell ja havia estat venut als Requesens. Finalment, el 1987, la família Alió en féu donació a l'Ajuntament.
El 2009 s'inicià la restauració de la torre, i dos anys més tard començà la rehabilitació de la planta sotacoberta per tal d'habilitar-la per a diferents usos. Actualment, hi ha la biblioteca municipal, l'escola municipal de música i l'oficina d'informació turística, a més de l'Orfeó Santa Coloma. Al mateix temps, la sala noble ha estat habilitada com a sala de conferències i exposicions.
Arquitectura miniatura|Torre romànica de l'homenatge (març 2007)
L'actual torre de l'homenatge data de finals del o principis del , quan el castrum de Santa Coloma prengué entitat diferenciada del castell de Queralt (Bellprat). Es tracta d'una construcció de planta circular amb una alçada de 23,5 m i un diàmetre exterior de 12 m a la base i 9 m al pis superior, amb un excel·lent estat de conservació. Té quatre pisos rematats per un terrat exterior defensat per merlets. L'accés s'efectuava a través del primer pis mitjançant una escala exterior mentre que entre els pisos l'accés era tant per l'interior com per l'exterior. La planta baixa només servia com a magatzem.
Els murs d'aquesta construcció són molt gruixuts i fets amb carreus força grossos (els de la part inferior fan, per exemple, 30 cm d'alt per 40 cm de llarg). A la base hi ha dues banquetes de fonamentació, una a 1 m del sòl i l'altra 1,7 m més amunt.
Les muralles que, junt amb la torre, també conformaven el castell altmedieval van desaparèixer en ser aprofitades per a la construcció del castell baixmedieval. Aquest castell ja fou construït en planta rectangular i responent al patró dels castells-palau orientats totalment a residència noble. És un edifici amb quatre pisos i amb la façana nord integrada a la muralla. Els pisos eren coberts amb embigats de fusta sostinguts per arcs apuntats. L'element més ben conservat és la façana septentrional, que conserva l'alçat original de quatre plantes i coronament amb merlets rectangulars espitllerats. Hi ha poques obertures, donat el caràcter defensiu de l'edifici, però a la tercera planta s'obre un finestral geminat gòtic, mostra de la nova mentalitat residencial d'aquestes edificacions de la fi de l'edat mitjana.
A finals del , el castell prengué l'aspecte actual de palau renaixentista, el que hi comportà importants modificacions. Així, s'afegí un cos a l'est i un altre al sud, encerclant l'antiga torre de l'homenatge. La nova façana principal i l'entrada noble, encarades vers migdia, són els elements més destacats de la reforma. La façana, d'estil gòtic tardà, està dividida en quatre pisos. Al pis principal s'obren quatre finestrals amb guardapols flamígers que donaven llum al saló noble. La porta, d'arc de mig punt formada per grans dovelles, s'obre al costat esquerre de la façana. L'entrada noble és emmarcada per dos arcs carpanells, que donen accés a una escala de tres trams que puja a la sala noble del segon pis.
Les pintures de la volta de l'escala magna miniatura|Fresc renaixentista del castell de Santa Coloma de Queralt
Aquestes pintures, possiblement obra pel pintor Lluís Martínez entre 1576 i 1577, foren realitzades a l'intradós de la volta de mirall que cobreix l'escala magna, volta construïda amb una estructura de fusta que suporta un encanyissat enguixat. Segons els restauradors, foren realitzada probablement amb tremp de cola.
miniatura|Imatge del fresc atribuïda a Felip I d'Aragó La temàtica és de tipus civil i pagana executada en la segona meitat del segle XVI, durant el senyoriu de Gerau III de Queralt-Perellós, potser per celebrar la victòria de Lepant (1571). L'espai central de la volta és ocupat per una figura masculina del déu-riu Tíber d'iconografia ben bé igual a l'escultura romana (avui al Louvre), trobada el 1512, que tingué una gran difusió. Segons apunta Damià Amorós, la seva representació hauria pogut arribar al mercat català a través del gravat que en va fer el gravador renaixentista Nicola Béatrizet (o Beautrizet) realitzat el 1550.
Al costat de la figura central del déu-riu, acompanyat de Ròmul i Rem, s'hi pot veure com atribut el corn de l'abundància; i en els laterals els retrats de quatre personatges que van participar a la batalla de Lepant. Amorós planteja la hipòtesi que corresponguin a Lluís de Queralt i d'Icart, el cap de la tropa otomana Uluj Ali, l'almirall Joan d'Àustria i el monarca Felip I d'Aragó.
Notes
Referències
Vegeu també Castell de Besora (Osona) Castell de Montesquiu Castell de Torredembarra Casa Besora Casa Manuel Girona
Bibliografia
Enllaços externs
Santa Coloma De Queralt Categoria:Monuments històrics de la Conca de Barberà Categoria:Patrimoni monumental de Santa Coloma de Queralt Categoria:Edificis de Santa Coloma de Queralt Categoria:Edificis gòtics de la Conca de Barberà Categoria:Edificis renaixentistes de la Conca de Barberà Categoria:Castells gòtics de Catalunya