La gavina de Buller (Chroicocephalus bulleri) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) que habita rius i llacs de Nova Zelanda, sobretot a l'illa del Sud, però també localment a l'illa del Nord. Coneguda com (maori) és una espècie de gavina gairebé amenaçada. Els seus avantpassats van arribar d'Austràlia fa uns 250.000 anys.
Descripció La gavina de Buller és una gavina de bec negre que els exemplars adults solen fer entre 35 i 38 cm de llarg, amb una envergadura de 81 a 96 cm i un pes d'uns 230 g. El cap, el cos i parts de les ales són blancs, amb gris platejat a la sella i les ales, així com vores negres a les ales. La gavina també experimenta alguns canvis de color estacionals. Tot i que normalment és negre de febrer a juny, l'anell orbital és de color vermell ataronjat, vermell o vermell fosc la resta de l'any. Les potes també canvien de negre a vermell fosc i fins i tot vermell brillant a mesura que avança la temporada de cria, "possiblement estimulades per la presència de pollets i juvenils captaires". Les observacions suggereixen que la gavina presenta dimosfirme sexual, però no hi ha prou dades publicades que ho avalin. així com pel que fa a la variació geogràfica.
Fàcilment confosa amb la gavina australiana (Chroicocephalus novaehollandiae scopulinus), la gavina de Buller es distingeix pel bec negre i es descriu com a posseïdora d'un "aspecte més delicat", un vol "més flotant i elegant", i "generalment menys sorollosa", tot i tenir un crit similar. S'ha observat híbrids F1 i F2 entre les dues gavines, ambdós híbrids presenten el bec de color vermell fosc.
Comportament Les colònies es formen al voltant de la primera parella que comença a niar. Quant més d'una parella forma el niu inicial, l'agrupació al voltant d'aquests llocs té lloc dins de la colònia. Les colònies sovint estan agrupades, amb "gavines a poc més d'una distància d'un pam entre si i els nius sovint es toquen, deixant poc espai per enlairar-se i aterrar". Els mascles poden mostrar un comportament agressiu envers altres en una "zona mal definida" durant uns minuts abans d'abandonar la zona i oblidar-se'n. No obstant això, no tota l'agressió masculina està relacionada amb la defensa d'una zona en particular, i algunes parelles sense pollets mostraran agressió envers les que tenen pollets. Les lluites rarament són prolongades, generalment consisteixen en un sol atac de l'agressor, utilitzant el bec per picotejar, les ales per batre i les potes per gratar. L'agredit normalment es retira immediatament. Els adults es posen a la colònia de cria o als llocs d'alimentació, tot i que aquest últim és més comú.
La gavina de Buller pot entrar en conflicte amb els humans. L'any 2024, les gavines que niaven al "Christchurch Seagull Pit" prop de New Regent Street van ser considerats una "amenaça" pels locals. Havien estat niant als fonaments inundats d'un bloc d'oficines enderrocat proper i havien estès la niada a les teulades properes. Les gavines causaven molèsties robant menjar de les taules i embrutant la zona. El propietari d'un cafè local va dir: "Caguen per tot arreu. Ja no tenen por de la gent. Es llancen en picat i et prenen el menjar del plat. Et poden arribar a picar. Els nens petits no tenen cap possibilitat". A causa de l'estatus de protecció, no es va poder fer res per treure els ocells.
Distribució i hàbitat La gavina de Buller és endèmica de Nova Zelanda. S'estima que fins a un 78% de la població total viu a la regió de Southland, a l'extrem sud de l'illa del Sud. Durant la temporada de cria, la gavina es troba als rius principals, especialment en rius trenats, llacs i terres de conreu. Generalment, fora de la temporada de cria prefereix els estuaris i les zones costaneres, tot i que alguns es poden trobar als llocs de cria durant tot l'any. la gavina també se sent atreta per les zones urbanes i "a qualsevol lloc on hi hagi deixalles disponibles", com ara abocadors i escorxadors. El 2019, algunes gavines van establir una colònia d'uns 300 ocells a la ciutat central de Christchurch. L'espècie s'ha albirat ocasionalment a l'illa Stewart i The Snares, així com a altituds de fins a 1700 msnm al continent. Diverses colònies també viuen a l'illa del Nord, tot i que abans només era un "visitant", l'any 1932 es va registrar la primera cria al llac Rotorua. Alguns ocells de l'illa del Sud travessen l'estret de Cook després de la temporada de cria per hivernar a l'illa del Nord.
Zones importants per a les gavines Els llocs identificats per BirdLife International com a importants per a la conservació del gavina de Buller són:
Regió de Canterbury Riu Ashburton / Hakatere Riu Ōpihi Pres d'Opuha Riu Orari Riu Rakaia
Regió de Southland Riu Aparima Riu Eyre Creek Riu Mararoa Riu Mataura Riu Ōreti Riu Whitestone
Estat de conservació Pel que fa a les colònies de Southland, Rachel McClellan assenyala que "els estudis de la dècada de 1970 indicaven una població d'uns 140.000 ocells reproductors, mentre que els recomptes recents van donar estimacions de només 15.000 a 40.000 ocells reproductors". Això suggereix una disminució del 6% de la població cada any durant trenta anys, equivalent a fins a un 83,6% durant tot el període, o un 50% si les dades es prenen de manera conservadora. Les mides de població més elevades a les dècades de 1950 i 1960 van ser potencialment el resultat d'un augment de l'activitat agrícola, però la correlació és feble. Les poblacions en aquest moment eren de proporcions enormes, amb anècdotes que expliquen que els agricultors "es van veure obligats a portar impermeables per no quedar coberts d'excrements".
A causa d'un "declivi molt ràpid durant tres generacions", la UICN ha classificat l'espècie com a gairebé amençada. L'any 1994, la gavina havia rebut anteriorment una qualificació de en risc mínim i una qualificació de vulnerable el 2000. El Departament de Conservació de Nova Zelanda va classificar la gavina com a "Crítica Nacionalment" el 2016. En altres publicacions s'ha esmentat que és "en perill crític", i James Westrip va proposar l'agost de 2018 que l'estatus de la gavina s'elevés a "En Perill Crític" en el següent informe de la Llista Vermella de BirdLife International, tot i que finalment va ser rebaixada el 2020. Bill Morris anomena l'ocell "la gavina més rara del món".
Amenaces En l'estudi de les colònies de gavines de Buller de Southland, Rachel McClellan va descobrir que el 80 % de les morts de pollets eren resultat de la depredació. Els mamífers introduïts, és a dir, fures, erminis, gats i eriçons, constitueixen el "factor principal que influeix en la productivitat", és a dir, l'èxit del niu, a les colònies. La depredació de pollets per part de la gavià de Lichtenstein (Larus dominicanus) també amenaça la població de gavines de Buller.
Tot i que "l'espècie és relativament tolerant a les pertorbacions humanes", havent-se beneficiat potencialment de l'augment de la conversió de terres per a ús agrícola des de l'arribada dels europeus, l'activitat humana també ha tingut un impacte negatiu en la mida de la població. Els trets a gran escala de gavines de Buller, com ara la "massacre" del 2009 d'uns 200 ocells a Canterbury, són particularment perjudicials per al futur de l'espècie. Un esdeveniment similar es va donar a conèixer el desembre de 2018, mentre que un altre article explica que es va descobrir una gavina amb una fletxa clavada. Els ocells també han estat objectius de persones en vehicles que "de tant en tant llauren les colònies". Morris suggereix que aquestes accions en part resulten de la confusió amb la gavina australiana (Chroicocephalus novaehollandiae scopulinus), més comú i desagradable, que, tanmateix, també està en perill d'extinció a Nova Zelanda., 94–94 Tot i que no s'ha dut a terme estudis en aquesta àrea, l'ús previ de DDT a les granges pot afectar l'èxit reproductor de les gavines de Buller i els herbicides que encara s'utilitzen podrien tenir conseqüències que encara es desconeixen.
McClellan suggereix que el canvi climàtic podria tenir un impacte positiu en les poblacions de gavines de Buller, com ara fomentar temporades de reproducció més primerenques o allargades, però també un impacte negatiu en l'augment de la disponibilitat d'aliments, cosa que ocasionaria una "mala sincronia". Niant a les illes fluvials, els pollets també són vulnerables a les inundacions. En una inundació del gener de 2018, una sola colònia va perdre fins a 2500 pollets. Es creu que una altra colònia va perdre uns 2200 ous en una inundació al novembre del mateix any.
L'octubre de 2019, Mike Turner va reaccionar a una proposta per al ràfting comercial al llarg del riu Mataura, al·legant preocupacions pel benestar de les gavines de Buller.
Esforços de conservació L'octubre de 2018, el Departament de Conservació va iniciar una prova eliminant gavines de Lichtenstein al llarg del riu Hurunui per controlar la depredació dels pollets de gavina de Buller i altres espècies amenaçades d'ocells. L'agost de 2019, després d'una prova reeixida, el departament va anunciar un programa de cinc anys que s'estén al riu Waiau Uwha que té com a objectiu reduir en almenys un 80 % la població de gavines de Lichtenstein a les zones.
La gavina de Buller va quedar en 30a posició, amb 441 vots, al concurs Ocell de l'Any 2018 de Forest & Bird.
Taxonomia Originalment anomenada Gavia pomare el 1855 per Carl Friedrich Bruch, el nom va ser rebutjat per l'ornitòleg neozelandès Sir Walter Lawry Buller perquè ja s'utilitzava per a una altra espècie. Aleshores va adoptar el nom de gènere del príncep Napoleó Bonaparte BruchigaviaBruchigavia és el resultat de la unió de "bruch" (un joc de paraules entre brunch, esmorzar, i lunch,dinar) i gavia, "gavina". com a nom provisional per a les gavines neozelandeses. Però com que el nom d'espècie proposat per Buller melanoryncha (literalment, "de bec negre") ja s'havia donat a una altra espècie de gavina, l'any 1871 Frederick Hutton va suggerir el nom bulleri, en honor de Buller. Buller va acceptar l'oferta i va seguir altres en adoptar el "gènere més gran i millor definit" de Larus. El nom comú gavina de Buller també conserva la connexió amb Buller.
Les espècies que ara formen part d'aquest gènere van ser assignades anteriorment al gènere Larus. Un estudi filogenètic molecular publicat el 2005 va trobar que Larus, tal com es constituïa aleshores, era parafilètic. En la reorganització resultant per crear gèneres monofilètics, es va ressuscitar el gènere Chroicocephalus per contenir un clade d'espècies, totes amb el cap negre. El gènere Chroicocephalus havia estat introduït l'any 1836 pel naturalista anglès Thomas Campbell Eyton.
L'holotip es troba a la col·lecció del Museu de Nova Zelanda Te Papa Tongarewa.
Galeria
Referències
Bibliografia
Nota
Categoria:Chroicocephalus Categoria:Ocells d'Oceania