Azerbaidjan està dividit en: 59 districtes (rayonlar; sing.– rayon), 11 ciutats (şəhərlər; sing.– şəhər), 1 república autònoma (muxtar respublika), que conté: 7 districtes 1 ciutat
Els districtes es divideixen en municipis (Bələdiyyə).
A més, l'Azerbaidjan se subdivideix en 9 regions (econòmiques) (İqtisadi Rayonlar; sing.– İqtisadi Rayon)."Azerbaijan Regions" , Centre de desenvolupament regional de l'Azerbaidjan. No és una divisió administrativa. Cada regió conté diversos districtes. La República Autònoma de Nakhtxivan forma la desena regió econòmica, separada de la resta.
Regions i República Autònoma miniatura|Les actuals regions econòmiques d'Azerbaidjan, després de la reforma del 2021 Regió econòmica Àrea (km²) Població (2021)Abşeron-Xızı3,730578,800Bakú2,1402,300,500Aran Central6,690740,000Zəngəzur Oriental7,470343,500Gəncə-Daşkəsən5,270611,300Qazax-Tovuz7,030687,600Quba-Xaçmaz6,960558,700Karabakh8,990904,500Lənkəran-Astara6,070953,600Mil-Mughan5,670522,600Şirvan Muntanyós6,130324,800Nakhtxivan5,500461,500Şəki-Zaqatala8,840630,400Şirvan-Salyan6,080501,300TOTAL86,57010,119,100
Organització territorial Azerbaidjan contigu miniatura|Lorganització territorial de l'Azerbaidjan. Les divisions de l'exclavament de Nakhchivan no estan incloses en el següent llistat. 1. Districte d'Abşeron 2. Districte d'Ağcabədi 3. Districte d'Ağdam 4. Districte d'Ağdaş 5. Districte d'Ağstafa 6. Districte d'Ağsu 7. Şirvan (ciutat) 8. Districte d'Astara 9. Bakú (city) 10. Districte de Balakan 11. Districte de Barda 12. Districte de Baylakan 13. Districte de Biləsuvar 14. Districte de Cəbrayıl 15. Districte de Cəlilabad 16. Districte de Daşkəsən 17. Districte de Şabran 18. Districte de Füzuli 19. Districte de Gadabay 20. Gandja (ciutat) 21. Districte de Goranboy 22. Districte de Göyçay 23. Districte de Hacıqabul 24. Districte d'İmişli 25. Districte d'İsmayıllı 26. Districte de Kəlbəcər 27. Districte de Kurdamir 28. Districte de Laçın 29. Districte de Lenkoran 30. Lenkoran (ciutat) 31. Districte de Lerik 32. Districte de Masallı 33. Mingatxevir (ciutat) 34. Naftalan (ciutat) 35. Districte de Neftçala36. Districte d'Oğuz 37. Districte de Kabala 38. Districte de Qax 39. Districte de Qazax 40. Districte de Qobustan 41. Districte de Quba 42. Districte de Qubadli 43. Districte de Qusar 44. Districte de Saatlı 45. Districte de Sabirabad 46. Districte de Shaki 47. Shaki (ciutat) 48. Districte de Salyan 49. Districte de Şamaxı 50. Districte de Şəmkir 51. Districte de Samux 52. Districte de Siyəzən 53. Sumqayit (ciutat) 54. Districte de Şuşa 55. Şuşa (ciutat) 56. Districte de Tartar 57. Districte de Tovuz 58. Districte d'Ucar 59. Districte de Xaçmaz 60. Xankəndi (ciutat) 61. Districte de Goygol 62. Districte de Xızı 63. Districte de Xocalı 64. Districte de Xocavənd 65. Districte de Yardımlı 66. Districte de Ievlakh 67. Ievlakh (ciutat) 68. Districte de Zangilan 69. Districte de Zaqatala 70. Districte de Zardab El territori de l'Alt Karabakh avui dia forma part dels raions de l'Azerbaidjan de Xocavənd, Şuşa, Xocalı, la part est de Kəlbəcər i la part oest de Tartar. Durant el període soviètic la regió era coneguda com a Província Autònoma d'Alt Karabakh; no obstant, el 26 de novembre de 1991 el Parlament de l'RSS de l'Azerbaidjan va abolir l'estatut autònom de la PAAK. Des de llavors el territori de la província autònoma s'ha dividit administrativament entre els districtes esmentats anteriorment.
Com a resultat de la guerra de l'Alt Karabakh, la major part del seu territori va estar fins al 2024 sota el control de les forces ètnicament armènies de l'Alt Karabakh i d'Armènia. L'autopoclamada república d'Artsakh també controlava una gran part del sud-oest de l'Azerbaidjan fora del territori de l'Alt Karabakh. Els districtes de l'Azerbaidjan situats completament o parcialment a la república d'Artsakh estan anotats en la llista. La república d'Artsakh no reconeixia aquests districtes i tenia el seu propi sistema d'administració territorial.
La llista següent inclou a la part principal de l'Azerbaidjan, excloent els districtes de la República Autònoma de Nakhxivan.
Ref. mapa Divisió administrativa Nom àzeri Capital Àrea"Territoris, nombre, densitat de població i unitats territorials per regions econòmiques i administratives de la República de l'Azerbaidjan" , Comitè d'Estadística Estatal de la República de l'Azerbaidjan.(km²) Població(2011 est.) Regió Notes1Districte d'AbşeronAbşeronXırdalan1,360192,900AbşeronInclou un exclavament a Bakú2Districte d'AğcabədiAğcabədiAğcabədi1,760124,000Aran3Districte d'AğdamAğdamAlıbəyli1,150180,600Yuxarı QarabağPart oest es troba de facto a la república d'Artsakh4Districte d'AğdaşAğdaşAğdaş1,050100,600Aran5Districte d'AğstafaAğstafaAğstafa1,50081,400Gandja-Qazax6Districte d'AğsuAğsuAğsu1,02072,100Xirvan muntanyós7Şirvan (ciutat)Şirvan3078,700AranAnomenada Ali Bayramli (Əli Bayramlı) fins al 24 d'abril de 20088Districte d'AstaraAstaraAstara62098,300Lenkoran9Bakú (city)Bakı2,1302,092,400AbşeronConsta de 12 rayonlar és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan10Districte de BalakanBalakənBalakan92091,100Shaki-Zaqatala11Districte de BardaBərdəBarda960143,900Aran12Districte de BaylakanBeyləqanBaylakan1,13087,900Aran13Districte de BiləsuvarBiləsuvarBiləsuvar1,40090,300Aran14Districte de CəbrayılCəbrayılCəbrayil1,05072,700Yuxarı QarabağDe facto a la república d'Artsakh15Districte de CəlilabadCəlilabadCəlilabad1,440196,500Lenkoran16Districte de DaşkəsənDaşkəsənDaşkəsən1,05033,200Gandja-Qazax17Districte de ŞabranŞabranŞabran1,09053,000Quba-XaçmazAnomenat Davatxi (Dəvəçi) fins al 201018Districte de FüzuliFüzuliFüzuli1,390118,900Yuxarı QarabağPart oest de facto a la república d'Artsakh19Districte de GadabayGədəbəyGadabay1,29095,000Gandja-QazaxFa frontera a un exclavament d'Armènia20Gandja (ciutat)Gəncə110316,300Gandja-QazaxLa segona ciutat més gran de l'Azerbaidjan21Districte de GoranboyGoranboyGoranboy1,76096,200Gandja-Qazax22Districte de GöyçayGöyçayGöyçay740111,100Aran23Districte de HacıqabulHacıqabulHacıqabul1,64067,300Aran24Districte d'İmişliİmişliİmişli1,820116,600Aran25Districte d'İsmayıllıİsmayıllıİsmayıllı2,06080,900Xirvan muntanyós26Districte de KəlbəcərKəlbəcərKəlbəcər3,05083,200Kəlbəcər-LaçınDe facto a la república d'Artsakh27Districte de KurdamirKürdəmirKurdamir1,630105,700Aran28Districte de LaçınLaçınLaçın1,84070,900Kəlbəcər-LaçınDe facto a la república d'Artsakh29Districte de LenkoranLənkəranLenkoran1,540209,900Lenkoran30Lenkoran (ciutat)Lənkəran7083,300Lenkoran31Districte de LerikLerikLerik1,08076,400Lenkoran32Districte de MasallıMasallıMasallı720202,500Lenkoran33Mingatxevir (ciutat)Mingəçevir13097,800Aran34Naftalan (ciutat)Naftalan309,100Gandja-Qazax35Districte de NeftçalaNeftçalaNeftçala1,45081,300Aran36Districte d'OğuzOğuzOğuz1,22040,900Shaki-Zaqatala37Districte de KabalaQəbələKabala1,55095,600Shaki-Zaqatala38Districte de QaxQaxQax1,49053,900Shaki-Zaqatala39Districte de QazaxQazaxQazax70090,800Gandja-QazaxInclou dos exclavaments a Armènia40Districte de QobustanQobustanQobustan1,37041,100Xirvan muntanyós41Districte de QubaQubaQuba2,580155,600Quba-Xaçmaz42Districte de QubadliQubadlıQubadli80036,700Kəlbəcər-LaçınDe facto a la república d'Artsakh43Districte de QusarQusarQusar1,54089,300Quba-Xaçmaz44Districte de SaatlıSaatlıSaatlı1,18095,100Aran45Districte de SabirabadSabirabadSabirabad1,470155,400Aran46Districte de ShakiŞəkiShaki2,430173,500Shaki-Zaqatala47Shaki (ciutat)Şəki963,700Shaki-Zaqatala48Districte de SalyanSalyanSalyan1,790124,900Aran49Districte de ŞamaxıŞamaxıŞamaxı1,61093,700Xirvan muntanyós50Districte de ŞəmkirŞəmkirŞəmkir1,660196,100Gandja-Qazax51Districte de SamuxSamuxSamux1,45054,600Gandja-Qazax52Districte de SiyəzənSiyəzənSiyəzən70038,400Quba-Xaçmaz53Sumqayit (ciutat)Sumqayıt80314,800Abşeron54Districte de ŞuşaŞuşaŞuşa29029,700Yuxarı QarabağDe facto a la república d'Artsakh55Şuşa (ciutat)Şuşa5.54,100Yuxarı QarabağDe facto a la república d'Artsakh56Districte de TartarTərtərTartar96098,400Yuxarı QarabağPart oest de facto a la república d'Artsakh57Districte de TovuzTovuzTovuz1,900160,700Gandja-QazaxFa frontera amb un exclavament d'Armènia58Districte d'UcarUcarUcar85079,800Aran59Districte de XaçmazXaçmazXaçmaz1,050162,100Quba-Xaçmaz60Xankəndi (ciutat)Xankəndi855,200Yuxarı QarabağCapital de facto de la república d'Artsakh anomenada Stepanakert61Districte de GoygolGöygölGoygol1,03058,300Gandja-QazaxAnteriorment Khanlar62Districte de XızıXızıXızı1,85014,700Abşeron63Districte de XocalıXocalıXocalı94026,500Yuxarı QarabağDe facto a la república d'Artsakh64Districte de XocavəndXocavəndXocavənd1,46042,100Yuxarı QarabağDe facto a la república d'Artsakh65Districte de YardımlıYardımlıYardımlı67059,600Lenkoran66Districte de YevlakhYevlaxYevlakh1,540119,600Aran67Yevlakh (ciutat)Yevlax9559,036Aran68Districte de ZangilanZəngilanZangilan71040,500Kəlbəcər-LaçınDe facto a la república d'Artsakh69Districte de ZaqatalaZaqatalaZaqatala1,350120,300Shaki-Zaqatala70Districte de ZardabZərdabZardab86054,000AranTotal81,1008,700,600
República Autònoma de Nakhtxivan miniatura|Les subdivisions de Nakhtxivan. 1. Districte de Babek 2. Districte de Culfa 3. Districte de Kangarli 4. Naxçıvan (ciutat)5. Districte d'Ordubad 6. Districte de Sadarak 7. Districte de Şahbuz 8. Districte de Şərur
Els set districtes i un municipi de la República Autònoma de Nakhtxivan estan enumerats a sota.
Ref. mapa Divisió administrativa Nom àzeri Capital Àrea(km²) Població(2011 est.) Notes1Districte de BabekBabəkBabek90065,100Anteriorment era coneguda com Nakhtxivan; rebatejada en homenatge a Babak Khorramdin en 19912Districte de CulfaCulfaCulfa1,00042,600Escrita també com a Julfa, Djulfa, Jugha o Dzhulfa.3Districte de KangarliKəngərliQıvraq68028,600Es va separar de Babek el març de 20044Naxçıvan (ciutat)Naxçıvan13084,700Es va separar de Naxçıvan (districte de Babek) en 19915Districte d'OrdubadOrdubadOrdubad97046,100Es va separar de Culfa durant la sovietització6Districte de SadarakSədərəkSadarak15014,400Es va separar de Şərur en 1990; inclou l'exclavament de Karki a Armènia7Districte de ŞahbuzŞahbuzŞahbuz92023,200Es va separar de Naxçıvan (Babek) durant la sovietització8Districte de ŞərurŞərurŞərur810105,400Anteriorment era coneguda com Bash-Norashen durant la seva incorporació a la Unió Soviètica i Ilitx (en homenatge a Vladímir Ilitx Lenin) des del període de post-sovietització i fins al 1990Total5,560410,100
Vegeu també ISO 3166-2:AZ
Referències
Categoria:Subdivisions de l'Azerbaidjan Azerbaidjan