miniatura|Vista del Castell de Rappolstein i el poble de Rappolstein (Ribeauvillé) des de la roca de la Pau d'Udine sobre el massís del Taennchel El Rappoltstein o Rappolstein en francès Ribeaupierre foren un llinatge alemany d'Alsàcia que va durar uns quants segles. El seu nom deriva del castell Rappoltstein o Ribeaupierre.
Aquesta poderosa senyoria comprendrà una trentena de municipis a l'Alt Rin, de les quals Guémar, Illhaeusern, Bennwihr, Ribeauvillé, Zellenberg, Thannenkirch, Aubure i una part de Sainte-Marie-aux-Mines. La seva potència va culminar amb Maximí I i Guillem II. Aquest últim va ser molt proper de l'emperador Maximilià I. Egenolf.Egenolf és ortografiat indiferentment també com Egelolf o Eguenolf va fer reconstruir el castell de Guémar i en va fer la seva residència. L'últim membre d'aquesta il·lustre descendència va ser Joan-Jaume, que no va tenir més que dues filles. Un dels seus gendres, el comte palatí Cristian de Birkenfeld va recollir la seva successió.
Història Els primers de la descendència miniatura|Vista parcial de les muralles de l'Alt-Rappolstein envoltat per la vegetació La llegenda fa descendir els Ribeaupierre o Rappolstein dels cèlebres Ursini de Spoleto d'Itàlia. El 1030 es troba tres germans d'aquesta descendència forçats a anar-se del país. Es refugiaren a Alemanya. Un dels tres germans, Rochus, es va instal·lar llavors prop del poble de Sigolsheim per construir-hi un castell que anomenarà «Roche Spoletine». A l'època de Frederic Barba-roja, duc d'Alsàcia i de Suàbia, la regió d'Alsàcia va veure arribar nombrosos cavallers. Un d'ells, Egenolf d'Urslingen que es casarà amb Emma una rica hereva alsaciana el 1022, i serà el fundador de la família dels Rappolstein. El domini serà llavors integrat al de la família imperial del Sacre Imperi Romanogermànic.
Llavors el castell de Rappoltstein fou construït sota el nom de Castrum Rapolsdestein que és probablement el conegut avui sota el títol de castell de Saint-Ulrich. Fou Enric IV el Sali qui el 1084 va cedir aquest castell al bisbat de Basilea. El castell fou llavors reprès cap a 1114 per l'emperador Enric V. Frederic Barba-roja el va tornar cap a 1162 al bisbat de Basilea, quan era bisbe Ortlieb de Froburg, que el va infeudar a Egelolf I d'Urselingen.,en alemany «Urslingen» que va venir establir-se a Alsàcia vers el 1160 i que va ser així el primer hereu dels Rappolstein. Va morir vers 1186. Després el castell de Rappolstein va ser el feu dels descendents que van prendre el nom de senyors de Rappoltstein o Ribeaupierre i el van posseir constantment amb aquest títol com depenent del bisbat de Basilea. Va prendre el sobrenom de «Spoleto», perquè va obtenir el govern d'aquesta ciutat de l'emperador Frederic I, quan el va acompanyar en les expedicions d'Itàlia.
Llista de senyors de Rappolstein Premers senyors ANN de Rappoltstein∞ Bilitruda † vers 10221 fill: Reginbold I BReinbold o Reginbold I de Rappoltstein, vers 1022–1038∞ NNNo se sap si va tenir fillsC Adalbert I (?) de Rappoltstein ∞ NNFill: (1) Adalbert IIDAdalbert II de Rappoltstein † vers 1147 ∞ AdelheidFilla: Emma EEmma (o Hemma) de Rappoltstein † 1156∞ Egelolf I d'UrselingenFill: Ulric I (Ulric d'Urselingen).
Dinastia d'Urselingen 1.1 1156–1188 Egenolf I d'Urslingen1.2 1188-1193 Ulric I d'Urslingen1.3 1193–1221 Egenolf II de Rappolstein1.4 1193–1236 Anselm I de Rappoltstein1.5 1221–1242 (Fill de nom desconegut) 1.6 1221–1262 Ulric II de Rappolstein el Vell1.7 1236–1242 Enric I de Rappolstein1.8 1262–1283 Ulric III de Rappolstein el Jove1.9 1262–1279 Enric III de Rappolstein1.10 1279–1283 Ulric IV de Rappolstein1.11 1279–1293 Anselm II de Rappolstein
Primera divisió 1293 i 1298 Senyors d'Hohen-Rappoltstein Senyors de Groß-Rappoltstein i Hohenack 2.1a 1293–1313 Enric IV 2.1b 1293–1351 Enric V. 2.2a 1313–1318 Enric VII. 2.2b 1298–1311 Anselm II. 2.3a 1313–1335 Joan III. 2.3b 1311–1351 Joan II. 2.4a 1335–1338 Joan V. 2.5a 1335–1338 Anselm IV.
Unificació (1338/1351 a 1368) Senyors de Rappoltstein 3.1 1338–1377 Ulric VI. 3.2 1338–1368 Joan IV. 3.3 1338–? Ulric VII. 3.4 1338–1368 Brunó I. 3.5 1341–1342 Ulric V. 3.6 1351–1362 Joan II.
Segona divisió 1368 Senyor de Hohen-Rappoltstein 1368–1398 Brunó I. 1398–1431 Ulric VIII. 1398–1436 Maximí I Smassmann
Senyors de Groß-Rappoltstein i Hohenack 1368–1377 Ulric VII. 1377–1397 Herzlauda de Groß-Rappoltstein (casada amb Enric de Sarwerden, 1376) 1397–1419 Joan comte de Lupfen 1419–1436 Joan (II) de Lupfen senyor de Hohenack
Reunificació 1436 Senyors de Rappoltstein i Hohenack 1436–1451 Maximí I Smassmann 1451–1457 Gaspar 1451–1484 Guillem I 1456–1484 Maximí II Smassmann 1469–1484 Brunó II. Senyors de Rappoltstein, Hohenack i Geroldseck del Wasichen 1484–1507 Guillem I 1484–1517 Maximí II Smassmann 1484–1513 Bruno II 1507–1547 Guillem II 1547–1585 Egenolf III 1585–1637 Eberard 1637–1651 Jordi Frederic 1651-1673 Joan Jaume o Joan Jacob
miniatura|Fita fronterera del pont Bonduron a Sainte-Marie-aux-Mines datada de 1722 delimitant la frontera entre els Ribeaupierre i el Ducat de Lorena
Cristià II de Zweibrucken (1673-1699) A la desaparició dels Ribeaupierre/Rappolstein el 1673, els seus hereus directes van ser una branca dels comtes palatins que es van col·locar sota la bandera del rei de França. Les terres de l'elector dels Zweibrucken (Deux-Ponts) van estar sota sobirania francesa de 1680 a 1697, després sueca de 1697 a 1719 i van tornar a ser franceses amb la Pau de Campio Formio el 1797 fins al Congrés de Viena que les va fer bavareses el 1816.
Dinastia de Zweibrucken Des de 1673 el príncep Cristià II de Zweibrücken va assolir el tron del ducat. Fou seguit per llavors per:
1699-1735 Cristià III 1735-1746 Cristià IV 1746-1767 Frederic Miquel 1775-1776 Carles August 1799-1806 Maximilià de Baviera, elector palatí, rei de Baviera 1806-1825
Maximilià de Zweibrucken o Deux-Ponts En l'època de la Revolució francesa, el duc de Zweibrücken era Maximilià cosí de Guillem i Cristià, antic coronel de l'exèrcit reial del regiment d'Alsàcia. Hereu de Baviera, en fou el primer rei per la voluntat de Napoleó el 1806. Els comtes palatins van conservar la senyoria dels Ribeaupierre fins a 1801. El Congrés de Viena li va tornar les seves terres palatines que van restar a mans del regne fins al final de la Primera Guerra Mundial. Actualment són part d'Alemanya a l'estat de Renània-Palatinat.
Els tres castells dels Ribeaupierre miniatura|Els tres castells: castell de Saint-Ulrich (a la dreta), l'Haut-Ribeaupierre o Alt-Rappolstein (cap a dalt) i Girsberg (a l'esquerra) vist des de la sortida oest de Ribeauvillé en direcció a Dusenbach Existeix actualment tres castells en ruïnes que van pertànyer als Ribeaupierre que es troben a la sortida oest de Ribeauvillé, no lluny del cèlebre santuari de Dusenbach:
El castell de Saint-Ulrich El castell de Girsberg El castell de l'Haut-Ribeaupierre (Hohen-Rappolstein)
Fonts Aquest article comprèn extractes bastant amples del diccionari de biografia dels homes cèlebres d'Alsàcia, d'Édouard Sitzmann publicat el 1910. Fiefs des Ribeaupierre en Alsace (1221-1741) Archives de Meurthe-et-Moselle, cote : B. 492 à 493
Notes i referències
Vegeu també Castell de Saint-Ulrich Castell de Rappolstein Castell de Girsberg Ribeauvillé Sainte-Marie-aux-Mines
Bibliografia
Albrecht, Karl : Rappolsteinisches Urkundenbuch 759-1500, Eglinsdörfer & Waldmeyer, Colmar, 1888-1892 - 7 volumes Bernhard Henri 1 Kleindient Jean-Louis : Les descendants des Ribeaupierre - Revue historique de Ribeauvillé et environs. Bulletin du cercle de recherches historiques de Ribeauvillé et environs, année 2000 Bischof, Georges : Les Ribeaupierre, seigneurs des Vosges, de vignoble et des vallées - Cahier de la société d'histoire du Val de Lièpvre, nº 11, 1986 Bischof, Georges, Gouvernés et gouvernants en Haute Alsace à l'époque autrichienne, Strasbourg, 1996 Boesch, Maurice, Le vignoble seigneurial de Heiteren. Annuaire de la Société d'histoire de la Hardt et du Ried, 1994 Bouvier, David, Les Sires de Ribeaupierre, seigneurs du Val de Lièpvre des origines à la guerre de Trente Ans, Cahier d'histoire de la Société d'histoire du val de Lièpvre, 2000 Bouvier, David, La guerre des mines (2e partie) : la mainmise des Habsbourg et les mines de Ribeaupierre, Cahier d'histoire de la société d'histoire du Val de Lièpvre, annuaire 2003 Bouvier, David, Les Sires de Ribeaupierre, seigneurs du Val de Lièpvre, des origines jusqu’au début de la guerre de Trente Ans, mémoire de maîtrise dirigé par Georges Bischoff, UFR des sciences historiques, université de Marc-Bloch, année 1998-1999. Faller, Robert, Le Château de Ribeauvillé, bulletin de la Société d'histoire et d'archéologie de Ribeauvillé, 1937, pàg. 33-63. Gravier, N.F. : Histoire de Saint-Dié, Imprimerie de Gérard, Epinal, 1836. Réédité par les Éditions de la Tour Gile, 1993) Jordan, Benoît : La noblesse d'Alsace entre gloire et la vertu : les Sires de Ribeaupierre (1451-1585), Strasbourg - Publication de la société savante d'Alsace et des régions de l'Est, 1991, collection Recherches et documents, nº 44 Michel, Daniel : Ulrich der XI - Herr von Rappolstein, Zu Hohenack und Geroldseck im Wasgau, wom Baurem-Aufruhr in the Monaten April und mai 1525, nach originalhanschrift der Kolmarer Stadtbibliotehek - J.P. Rissler Verlag, 1854, pàg. 135-169 Jean-Daniel Schoepflin: L'Alsace illustrée - Traduction de M. Ravenez, Mulhouse, 1849-1851, tome 4 Schoepflin, Jean Daniel : Alsatia Diplomatica', Strasbourg, 1772 Guy Trendel & Christophe Carmona: Le Haut-Koenigsbourg et sa région, Éditions Pierron, Sarreguemine, 1998 Sittler, Lucien : Un seigneur alsacien de la fin du Moyen Âge : Maximilien de Ribeaupierre, Col. Études sur l'histoire du droit en Alsace, Vol. 9 - Strasbourg, 1933 Sitzmann, Édouard : Dictionnaire de biographie des hommes célèbres de l'Alsace'', Rixheim, Imprimerie F. Sutter & Cie, 1910, 2 volumes