Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.
Tractat de Fontainebleau i motí d'Aranjuez miniatura|Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran durant el motí d'Aranjuez. Desitjós l'emperador francès Napoleó d'aïllar Anglaterra, va procedir a estendre el bloqueig continental al seu aliat Portugal. Davant les reticències del príncep regent Joan, l'exèrcit francès va entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807 en direcció a Portugal, després de la qual cosa, el 27 d'octubre, Eugenio Izquierdo i el general Duroc com a plenipotenciaris van pactar en el Tractat de Fontainebleau (1807) el repartiment de Portugal i el trànsit de 25.000 homes d'infanteria i 3.000 de cavalleria. El 17 de novembre van entrar les tropes franco-espanyoles al comandament de Jean-Andoche Junot i sense resistència es van dirigir a Lisboa. Entretant la família reial portuguesa havia decidit embarcar el 29 de novembre. El 22 de desembre va entrar un altre exèrcit liderat per Dupont amb 22.000 efectius d'infanteria i 3.500 de cavalleria sense tenir l'anuència de la Cort espanyola; i el 9 de gener, un altre exèrcit al comandament de Moncey amb 25.000 efectius d'infanteria i 2.700 de cavalleria va travessar la frontera el 9 de gener. El 1r de febrer, contravenint els pactes en Fontainlebleau, Junot va deposar formalment a la dinastia Bragança i al consell de regència designat pel príncep regent, i va proclamar el govern de Napoleó sobre la totalitat del territori.
miniatura|Ferran VII per Goya. A mitjan febrer, els francesos es van presentar a Pamplona i davant la reticència de cedir-los la ciutadella, la van prendre per sorpresa el 16 de febrer. D'altra banda va entrar un exèrcit dirigit per Duhesme d'11.000 homes d'infanteria i 1.700 de cavalleria en direcció a València, i sota amenaça i tement l'enemistat francesa, van entrar el dia 13 a Barcelona i el 28 de febrer en la ciutadella. I amb l'autorització de Godoy el 5 de març es va lliurar Sant Sebastià i el 18 de març es va rendir la ciutadella de Figueres. A més al març es va formar un nou exèrcit de 19.000 homes a les ordres de Bessières. No obstant això, es veia Napoleó com a protector d'Espanya. D'altra banda, el general Murat, lloctinent de Napoleó para tots els seus exèrcits a Espanya, va entrar a Espanya el 9 de març, va arribar a Burgos el 13 i va emprendre camí cap a Madrid el dia 15.
En definitiva, temorós Godoy que ja hi hagués 100.000 efectius francesos en territori espanyol sense autorització i sense saber el seu objecte, va decidir traslladar a la Família reial cap a Amèrica, viatge que va iniciar el 13 de març encaminant-se cap a Aranjuez.
Els rumors que prosseguiria la partida dels Reis el 17 o 18 de març i la instigació del Príncep d'Astúries Ferran en la guàrdia de corps va posar els ànims alerta, i davant la revolada provocada per la sortida de Pepita Tudó, es va saquejar la casa de Godoy. Nous aldarulls produïts per la captura del valgut van portar Carles IV a abdicar en el seu fill Ferran el 19 de març,Gazeta de Madrid de 25 de març pàgines 297 i 298 per a salvar al favorit.
Primer regnat de Ferran VII Quan Murat s'assabentà dels fets d'Aranjuez, va accelerar el seu pas i va entrar a Madrid el 23 de març. L'endemà ho va fer el nou rei Ferran VII.
Havent rebut les noves el 26 de març, Napoleó es va disposar a fer el canvi de monarca. L'endemà va proposar al seu germà Lluís la corona i el 2 d'abril sortia de París en direcció a Baiona, encara que Murat va estendre el rumor que aniria a Madrid.
A Espanya, els reis pares van romandre a Aranjuez i veient com havia canviat el seu estatus, van ser influenciats pels francesos per protestar assegurant que aquesta abdicació havia estat forçada,Gazeta de Madrid de 13 de maig pàgines 453, 454 i 455. decisió que va donar suport al mateix Murat, ja que d'aquesta manera fomentava la desunió de la família reial i deslegitimitzava al nou rei, aquesta proclama va ser datada el dia 21. No obstant això, en la correspondència del dia 22 per demanar l'excarceració de Godoy, no s'aprecien signes, segons el comte de Toreno, d'haver protestat contra la seva abdicació. A instàncies de Murat, els reis pares es van traslladar a El Escorial el 9 d'abril, aproximant-los així al camí de França.
En canvi, el tracte que Murat reservava al rei Ferran VII era de total indiferència, negant-se a reconèixer-lo; i per contra, el nou monarca, necessitat de suports i reconeixement internacional, va prosseguir la política d'estrènyer llaços d'amistat i aliança amb França. Així, el 5 d'abril va manar al seu germà Carles a la trobada de l'emperador. Entretant, va arribar el general Savary amb l'encàrrec de portar al Rei a la trobada de Napoleó, qui suposadament anava de camí a Madrid, per trobar-se amb ell en Burgos.
El 10 d'abril, el rei, desitjós de comptar amb el beneplàcit de Napoleó, va partir de Madrid amb la seva comitiva, i va disposar que en la seva absència regís el govern una Junta Suprema de Govern presidida pel seu oncle l'infant Antoni. A la seva arribada a Burgos el 12 d'abril, no va tenir notícies de Napoleó, i el general Savary va convèncer el Rei per prosseguir viatge a Vitòria, on va arribar el dia 13, allotjant-se a la Casa Consistorial.
Mentre, Napoleó entrava a Baiona el 15, i tenint notícies l'infant Carles, detingut a Tolosa, va fer el propi. El general Savary va assegurar que si el Rei anava a Baiona a la trobada de Napoleó, aquest no tindria inconvenient en reconèixer-lo com a Rei d'Espanya, i afegit al suport que va trobar en el seu conseller Escóiquiz, el Rei va partir de Vitòria el 19 precedit de la cavalleria francesa doncs una immensa gentada omplia el carrer per impedir aquell viatge. Finalment va arribar a Baiona el 20, on ningú va sortir a rebre'l.
Entretant Murat, després d'haver sortit Ferran VII de Madrid, va pressionar a la Junta de Govern per alliberar Godoy, portar-lo a França i influir així en l'ànim dels reis pares. L'excarceració es va dur a terme el 20 d'abril, donat el temor de la Junta a la reacció de Murat, com del convenciment que amb això beneficiaria la causa del rei Ferran amb Napoleó. Godoy va ser lliurat als francesos i va arribar a Baiona el 26 d'abril. Així mateix Murat, el dia 16, va declarar a la Junta que l'emperador Napoleó no reconeixia a un altre rei que Carles IV i que anava a publicar una proclama de Carles IV en la qual indicava que la seva abdicació havia estat forçosa. No obstant això, la Junta va respondre que no es donaria per assabentada fins que el mateix Carles l'hi comuniqués i va demanar el secret d'aquesta resolució. De seguida, Murat es va posar d'acord amb Carles IV, qui des de El Escorial va escriure a Napoleó posant-se a les seves mans, i al seu germà Antoni, president de la Junta, amb la retractació de la seva abdicació i la confirmació dels membres de la junta suprema tal com l'havia constituït el seu fill el rei Ferran VII. El 25 d'abril, Carles IV i la seua esposa van emprendre viatge a Baiona on van arribar el 30 d'abril, sent rebuts i complimentats per Napoleó com els veritables reis.
D'aquesta manera, tant pare com a fill requerien el suport i l'ajuda de Napoleó i no qüestionaven la seva amistat, el primer per recuperar el seu tron i el segon per legitimar la seva possessió, i així van emprendre camí de Baiona.
Abdicacions de Baiona Després d'un menjar amb Napoleó el 20 d'abril, el rei Ferran va ser informat per Savary que l'emperador havia resolt substituir als Borbó per la família Bonaparte, i Napoleó va convèncer Escóiquiz que li cediria el regne d'Etrúria i el casaria amb una princesa imperial a canvi de la corona espanyola. No obstant això, les negociacions es van dilatar pel desig de Napoleó de no emprar la violència i d'esperar als reis pares, qui van arribar el dia 30.
Mentre, a Madrid, Toledo i Burgos creixia el descontentament contra els francesos, davant els rumors que anava a restaurar-se en el tron Carles IV. A Madrid, Murat feia ostentació de les seves forces, la qual cosa causava animadversió al poble madrileny. L'1 de maig, la comitiva del gran duc de Berg va ser xiulada pel poble. El següent succés va ser provocat a instàncies d'una missiva que Murat va lliurar a la Junta el 30 d'abril, en la qual Carles IV demanava la partida dels seus fills: la reina d'Etrúria i l'infant Francesc de Paula. A la primera es va disposar que obrés segons la seva voluntat, però per a l'infant -després de negar-se d'antuvi- es va autoritzar la partida pel 2 de maig. Va córrer el rumor de la partida i es va congregar davant del palau una multitud i davant la presència de l'ajudant de Murat, August Lagrange, es va deslligar la fúria popular, a la qual Murat va respondre traient un batalló per dispersar-los, cosa que va provocar l'aixecament de tot Madrid. Contingut l'aixecament, va prosseguir la partida de la família reial, el dia 3 la de l'infant Francesc i el 4 la del president de la Junta, l'infant Antoni.
A Baiona, l'1 de maig, Napoleó després de menjar amb els reis pares i Godoy, va citar Ferran VII, i els seus pares recolzats per Napoleó el van amenaçar perquè abdiqués a favor de Carles IV l'endemà. D'aquesta manera li va ser arrencada una abdicació datada l'1 de maig i condicionada a la reunió de les Corts a Espanya i sense presència de Godoy; per contra, Carles IV va rebutjar aquesta idea.
El 4 de maig va arribar a Baiona un comissionat de la Junta suprema, Evaristo Pérez de Castro, comunicant al rei Ferran les proposicions d'actuació de la Junta, de resultes de les quals el Rei va expedir dos decrets en els quals afirmava que es trobava sense llibertat, autoritzava a la Junta a exercir en lloc segur la plena sobirania en el seu nom i autoritzava la convocatòria de Corts. Aquest mateix dia 5 de maig, el mariscal Duroc i Godoy com a plenipotenciaris van concloure un tractat pel qual Carles IV cedia la corona d'Espanya a Napoleó;Gazeta de Madrid de 14 d'octubre pàgines 1293 i 1294. d'altra banda, aquest mateix dia es van rebre les notícies de l'2 de maig a Madrid, i de nou Napoleó i els reis pares li van atribuir la culpa de l'aixecament i el van amenaçar perquè abdiqués, cosa que va fer el 6 de maig. Fetes ja les renúncies reials, faltaven les dels successors, que es van dur a terme, sota la gestió de Duroc i Escóiquiz, el 12 de maig a Bordeus, subscrites per Ferran, Carles i Antoni. L'infant Francesc de Paula no va signar per la seva minoria d'edat.Gazeta de Madrid de 20 de maig pàgines 483 i 484. La reina d'Etrúria va seguir la sort dels seus pares i germans. Fetes, doncs, les renúncies i establertes les pensions que rebrien, la família reial espanyola va ser internada a França.
L'interregne