LHermione Jean Granger és un dels personatges principals de la sèrie de llibres de Harry Potter creats per l'autora britànica J. K. Rowling.
L'Hermione és la noia més intel·ligent del seu curs a Hogwarts. Igual que en Harry i en Ron Weasley, pertany a la residència de Gryffindor a causa de la seva valentia encara que va estar a punt de ser residida en Ravenclaw a causa de la seva intel·ligència. És d'origen muggle: els seus pares són dentistes i no tenen cap relació amb el món dels mags. Li encanta llegir, no li agrada trencar les regles i no és especialment entusiasta amb el quidditch. Tendeix a creure que tot allò que val la pena saber es pot aprendre en un llibre, menyspreant per tant, assignatures com Futurologia.
Descripció física i personatge L'Hermione té els cabells castanys i llargs, els ulls marrons, i les dents bastant grosses (fins al seu quart any). Tot i que mai va destacar pel seu aspecte físic (de fet, són diversos els personatges que s'han rigut d'ella per això, destacant en Draco Malfoy, la Pansy Parkinson i en Severus Snape), durant el seu quart any va sofrir una gran transformació de cara.
Una d'aquestes transformacions va ser la de les seves dents davanteres, més grans del normal. Va ser abans del ball de Nadal quan, després d'una baralla amb en Draco Malfoy en la qual les seves dents van créixer descomunalment, va visitar la infermeria perquè la Madame Pomfrey les retornés a la seva grandària natural. No obstant això, quan la infermera li va dir que li indiqués quan havien recuperat la seva grandària original, l'Hermione deixà que els disminuís fins a deixar-se-les molt millor del que estaven, com bé van apreciar els seus amics.
Un altre dels canvis va ser en el cabell, quan, després d'aplicar-se una poció allisadora, apareix amb el cabell laci i brillant al Ball de Nadal. De fet, la seva aparició al ball va deixar a en Harry, en Ron, les bessones Patil, molts altres companys, professors i el director de Howgarts sorpresos i amb la boca oberta.
La seva reputació, la qual treballa àrduament per mantenir, com l'estudiant més intel·ligents del seu any és causa de freqüents burles, encara que en Harry i en Ron depenen d'ella per a la seva ajuda acadèmica, i el seu coneixement i sentit comú ha demostrat ser valuós per a poder vèncer els desafiaments dels tres amics.
L'Hermione és valenta i lleial, té una consciència política brava i no té problemes a mantenir una ment clara en moments de crisis. Per exemple, la mentida que li diu a la Professora Umbridge per a salvar a en Harry a Harry Potter i l'orde del Fènix (ella diu que hi ha una arma amagada en el bosc que va ser creada sota les ordres del professor Dumbledore).
Sense dubte, l'intelecte de l'Hermione és fort en memòria i anàlisi d'objectius. Encara que compassiva, l'Hermione pot ser ingènua i fins a insensible amb les persones, malgrat la seva posició com "la sensible" dels tres amics. L'Hermione pot molestar-se bastant amb persones que no coneguin (el que per a ella són) fets senzills, o no segueixin (el que per a ella són) idees assenyades. Mentre ella era partidària totalment d'obeir les regles, la influència d'en Harry i en Ron fa que es plantegi trencar-les, sempre que sigui necessari per a obtenir una bona fi. És l'alumna més intel·ligent, potser de tota l'escola Hogwarts.
Personalitat L'Hermione Granger destaca per la seva increïble intel·ligència i caràcter perfeccionista. A més de ser la primera del seu curs i haver estat a punt d'entrar a Ravenclaw, l'Hermione demostra la seva intel·ligència en moltes altres ocasions al llarg dels llibres. A Harry Potter i la pedra filosofal, descobrint l'enigma de l'Snape utilitzant la lògica, a La Cambra Secreta, endevinant que la criatura que s'amagava entre les canonades era un basilisc, al Pres d'Azkaban, esbrinant que en Llopin era un home llop, al Calze de Foc, ajudant a en Harry amb les proves, a Harry Potter i l'orde del Fènix, descobrint el significat de la profecia al Departament de Misteris ("És el Temps…"), a més d'ajudar a en Harry amb els Cavallers de la mort, al Misteri del Príncep, mig esbrinant a qui pertanyia el llibre; i ja a Harry Potter i les relíquies de la Mort, l'Hermione ofereix a en Harry la seva ajuda i companyia a tot el llarg de l'aventura.
A més, l'Hermione és una persona justa a qui li preocupen els problemes dels altres, especialment els d'aquells que són més febles o que estan desprotegits. És freqüent que ajudi a en Neville amb les classes, ha recolzat a en Hagrid en tasques com la defensa de l'hipogrif Becbrau i defensa a en Kreacher, l'elf domèstic de la Casa Black, quan tots el tracten malament.
Pel que fa als elfs domèstics, l'Hermione té una opinió molt peculiar entre els mags. Crea una plataforma, la PET (Prou Elfs Tiranitzats) per a defensar els seus drets, malgrat que la majoria d'ells no volen sentir ni parlar de drets. La seva postura, malgrat ser molt criticada per en Ron i altres companys, és admirada per personatges com l'Albus Dumbledore o en Sirius Black, que consideren la seva actitud com justa i correcta.
Història i evolució L'Hermione és el que alguns mags coneixen com "sang de fang", o persona de família muggle. Els seus pares són dentistes, raó per la qual no volen que ella es redueixi les dents màgicament. Va néixer el dia 19 de setembre (de l'any 1979) i és, per tant, pràcticament un any major que la resta dels seus companys. Això va ser confirmat per la J.K. Rowling quan va dir que, per a entrar a Hogwarts calia haver complert ja els 11 anys. Quan li va arribar la carta de l'escola es va mostrar totalment sorpresa i entusiasmada. Durant aquest estiu va llegir tots els llibres que estudiarien aquell any i va començar el curs sabent molt més que els altres alumnes.
En el primer llibre, l'Hermione va començar sent una "set-ciències insofrible", com bé la recordava en Ron, que corregia als seus companys i parlava d'estudis constantment. No obstant això, la seva actitud estricta per a les normes va ser, a poc a poc, fent-se menys severa. De fet, al final del primer llibre, li confessa a en Harry el bon mag que creu que és, car ella és només llibres. En aquest llibre podem destacar el seu ús de la lògica a l'enfrontar-se a l'endevinalla d'en Severus Snape.
En el segon llibre, l'Hermione sent la por i el rebuig pel seu origen muggle. No obstant això, en comptes d'espantar-se i recórrer als amulets com fan altres companys, ella tracta de trobar la manera de solucionar el problema descobrint qui és la bèstia. Amb el temps, l'Hermione va demostrant el seu veritable caràcter Gryffindor en ser capaç d'enfrontar-se a les seves pors. Aconsegueix fer la poció de la mutació, la més complicada que ha vist fins al moment i que no es veu a classe fins al sisè curs (quan en Llagot la presenta a la seva primera classe). És petrificada pel Basilisc poc després d'haver descobert que era aquesta la criatura de la Cambra Secreta.
En el tercer llibre, l'Hermione demostra el seu caràcter just i noble, respectant la intimitat d'en Llopin i no explicant el seu secret. A més, és molt menys estricta amb les regles, acceptant usar el reculatemps de manera il·legal juntament amb en Harry, per a rescatar a en Sirius, a en Harry i a ella mateixa dels demèntors i, a en Becbrau que li tallessin el cap. Podem destacar com moments de l'Hermione en aquest llibre la bufetada que li dona a en Draco Malfoy quan el sent criticar en Hagrid, la defensa d'en Becbrau o el seu enfadament amb en Ron, provocat per la relació entre el seu gat i la rata d'ell. També és important apreciar que en aquest llibre, l'Hermione abandona Futurologia per considerar-la una assignatura poc seriosa. Aquesta serà la primera vegada que es discuteix o discrepa amb un professor, però no l'última.
En el quart llibre, l'Hermione es converteix en el punt intermedi entre en Harry i en Ron, que tenen una baralla i deixen de parlar-se. Ella tracta de reconciliar-los, però acaba perdent els nervis en més d'una ocasió, car l'usen de missatgera. Amb les regles és molt més flexible, car no dubta a ajudar a en Harry amb les proves del Torneig dels Tres Mags. A més, és en aquest llibre en el primer en el qual els seus amics comencen a veure a l'Hermione com "una noia" (com bé puntualitza en Ron) i on comença a adoptar costums d'adolescent (com retirar-se dues hores abans per a arreglar-se per al ball). En Viktor Krum, que serà la seva parella al Ball, serà punt de discussió entre en Ron i ella des d'aquest moment fins a l'últim llibre.
En el cinquè llibre, l'Hermione s'enfronta a l'actitud de tots aquells companys que no es creuen a en Harry. D'entre les actituds del trio, la seva és la més destacada i les més intel·ligent doncs, en comptes de simplement queixar-se i barallar-se amb aquells que no els creuen, ella decideix fer alguna cosa al respecte. És per això que té la idea que la Rita Skeeter li faci l'entrevista a en Harry i de crear l'Exèrcit d'en Dumbledore. Aquí es pot apreciar una profunda transformació en l'Hermione, que passa a ser una noia que s'enfronta a la seva professora per no estar d'acord amb el que diu i se salta una gran quantitat de normes durant l'any. És ara quan descobrim que l'obsessió de l'Hermione no és amb les normes pel simple fet de ser normes, sinó perquè les considera correctes. Això es pot apreciar en la seva actitud pel que fa a les regles que la Dolors Umbridge va afegint al llarg del curs, a les quals critica i no dubta a saltar-se (com amb l'ED). A més, és l'única amb el valor suficient per a explicar-li a en Harry que les seves ganes de salvar sempre a tot el món pot ser un problema per als altres. En la seva relació amb en Ron no s'observen canvis, únicament alguna gelosia per la seva banda davant l'esment d'en Viktor Krum.
En el sisè llibre, l'Hermione mostra facetes de la seva personalitat que no s'havien vist abans. Quan en Harry la supera en una assignatura per primera vegada (descomptant Defensa Contra les Forces del Mal), l'Hermione s'enfada i discuteix sobre el llibre (actuant amb lògica novament i puntualitzant que no hauria de fiar-se d'un llibre escrit per algú que no coneixia, recordant l'ocorregut amb el Diari de Rodlel). A més, l'Hermione s'atreveix a convidar a en Ron a la festa de Nadal d'en Llagot, durant algun temps sembla que poguessin arribar a alguna cosa i això fa aparèixer un altre costat del seu caràcter (com quan li ajuda en les proves de guardià). Després, quan en Ron comença a sortir amb la Lavender Brown, l'Hermione s'empipa i, al no entendre el perquè de l'actitud d'en Ron, passa de ser la nena que plorava en tercer a llançar uns ocells fetillats contra el seu cap, i fins a sortir en forma de venjança amb l'enemic d'en Ron en el quidditch, Cormac McLaggen. Després d'estar mesos sense parlar a en Ron, l'Hermione es mostra visiblement preocupada quan ell és enverinat i a poc a poc van prenent una actitud molt més cordial de la qual tenien, culminant en el funeral d'en Dumbledore, on ell la consola mentre ella plora en el seu muscle.
En el setè llibre, ella, al costat d'en Ron i en Harry, fan tot un viatge per a trobar i destruir els horricreus, assumint els riscos i modificant la memòria dels seus pares per a evitar que corrin algun perill. Es mostra com essencial, salvant a en Harry de la Nagini a la vall del Godric, rescatant als seus amics de la casa del senyor Lovegood i sent essencial per a desxifrar el misteri de les relíquies de la Mort, que la seva clau es troba en el llibre que en Dumbledore li deixa com a herència. Destrueix l'horricreu de la Copa de Hufflepuff amb els ullals de basilisc que ella i en Ron agafen de la Cambra dels Secrets. La seva relació amb en Ron es va estrenyent a poc a poc i, encara que tenen una forta discussió, abandonen una mica les seves baralles constants. Les mostres d'afecte i amor es fan més i més evidents, arribant a besar-se en la Batalla de Hogwarts.