Manassès d'Arle (? - † 17 de novembre de 962 o 963), va ser arquebisbe d'Arle (914-962/963), bisbe de Verona, de Trento i de Màntua, i arquebisbe de Milà (946-954). Era per la seva mare Teutberga d'Arle, el nebot d'Hug d'Arle que va ser rei de Provença i d'Itàlia.
Biografia Un parent d'Hug d'Arle D'origen borgonyó, era el fill de Teutberga d'Arle, la germana d'Hug d'Arle, i del comte Warnarius (Garnier) de Troyes i vescomte de Sens, mort en combat contra els vikings el 6 de desembre de 924.
Un bisbe poderós sota Hug d'Arle A Arle Manassès va rebre l'arquebisbat d'Arle cap al 914, de resultes de la instal·lació d'Hug d'Arle a la ciutat provençal el 911, i poc després, el 921, va rebre del rei Lluís III el Cec drets sobre la ciutat entre els quals els percebuts sobre els grecs i altra gent que arribaven a ArleLouis Stouff, Arles au Moyen Âge, pàgina 62. La seva instal·lació a la seu arquebisbal arlesiana s'inscrivia en el marc dels conflictes d'aquesta època. La pujada d'Hug va crear en efecte una forta oposició entre l'aristocràcia local i la nova aristocràcia borgonyona dirigida pel comte. Aquestes tensions que es traduïren de vegades en homicidis, culminaren en els anys 915- 920Homicidi per exemple dels pares de Maiol de Cluny, el futur abat de Cluny.
El 923 va cedir a l'Església de Marsella, amenaçada per les bandes sarraïnes, les esglésies de FosConcedida un temps al bisbe de Marsella per l'arquebisbe d'arles, Manassès, va ser després restituïda a aquest últim cinquanta anys més tard. i l'abadia Saint-André de la Cappe on el bisbe de Marsella, Drogó es va poder refugiar.
A Itàlia El 926, quan Hug va marxar a Itàlia, el va seguir. Manassès no s'hauria unit a Hugues de seguida, sinó més tard, vers el 933. tot conservant l'arquebisbat d'Arle. A Itàlia es va fer nomenar per a altres bisbats: a Verona, Trento i Màntua i rebé nombroses abadies, tot assumint la funció de primer ministre del seu oncle. Tants favors aixecaren gelosies i rancors de la noblesa italiana.Augustin Fabre, Histoire de Provence, pàgina 376 E2% 80% 99Arles&source=web&ots=8DdvPr9E-n&sig=0vZeuNtfOabd1LfSuz46hXewiWu&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#Ppa376,M1 aquí: Ell [Hug] va donar massa confiança i crèdit al seu nebot Manassès, arquebisbe d'Arle, que l'havia seguit als seus nous estats. El va fer el seu primer ministre, el va proveir de riques abadies, i li va conferir els bisbats de Verona, de Trento i de Màntua. Aquests favors acumulats sobre el cap d'un parent privilegiat, van aixecar contra Hug moltes ambicions geloses.
El 947, Manassès és assenyalat a Pavia.Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166 - pàgina 36
Dels temps difícils després de la desaparició d'Hug El 948,el 10 d'abril de 948 la desaparició del seu protector i oncle Hug d'Arle que havia hagut de fugir d'Itàlia, va obrir per a ell i els parents del comte un període ple d'atzars.
Dels actes de penediment Des del mes de setembre, potser a Provença però més probablement a ClunyJean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, pàgina 36. Manassès acompanyat d'altres provençals sobretot de Berta d'Arle, la seva cosina (filla de Bosó d'Arle), feu una donació dels béns situats al comtat de Chalon. Manassès ... dona el 948 possessions situades al comtat de Chalon (CLU n° 726) segons Eliana Magnani, «Cluny, Saint-André de Gap, le Dévoluy. L'implantation clunisienne en Haute-Provence – milieu s. Xe-s. XIe» aquí a favor de Cluny, probablement per a l'ànima de la seva mare Teutberga d'Arle, recentment morta;. "matris mee Theotberg" el setembre de 948 donació a Cluny del seu fill "Manases archiepiscopus Arelatensis" feta per la seva ànima, presumiblement indicant que havia mort. Tenint en compte la data d'aquesta donació - després la defunció del seu protector i oncle Hug - es pot suposar que Manassès intentava reprendre vincles amb el poderós coadjutor de Cluny, l'abat Maiol de Cluny. poc després, el 7 d'octubre de 948, va organitzar l'elecció d'HonoratHonorat fou nomenat el 7 d'octubre de 948 bisbe de Marsella per una transacció entre Teusinda d'Arle, Manassès i el capítol d'Arle (Albanès, Bisbes de Marsella n° 65). com a bisbe de Marsella, de la família dels vescomtes de Marsella. El 949 va vendre el domini de Montmajor a Teusinda d'Arle, dona pertanyent a una família aristocràtica d'origen borgonyó que el va cedir als monjos benedictins que vivien en aquesta illa envoltada d'aiguamolls.
L'accessió a l'arquebisbat de Milà A la mort el 13 d'octubre 948 de l'arquebisbe Ardaric (Arderic Cotta) de Milà, Manassès va tornar a Itàlia des de 949 i aconseguí finalment hissar-se sobre la cadira d'Ambròs: fou en efecte designat a l'arquebisbat de Milà per Berenguer II d'Itàlia i la seva esposa Wil·la la filla de Bosó d'Arle. Va seguir llavors un període de conflictes amb els seus rivals Adelman i Walpert de Mèdici que es va acabar pel triomf d'aquest darrer el 953Liutprand de Cremona (vers 920-972) escrivia cap a 961: Walpert arquebisbe de Milà, escapat més mort que viu al furor de Berenguer i d'Adalbert, va anar trobar a Otó li va declarar que no podia sostenir la crueltat dels dos reis, ni la de Wil·la que contra tot dret diví i humà havia fet pujar sobre la seu de Milà el bisbe Manassès d'Arle; deia igualment que Wil·la era una calamitat per a la seva església perquè li prenia el que ella i els seus necessitaven. o 954.
Els últims anys: replegament cap a Arle Els últims anys de Manassès són poc coneguts. Segons l'historiador Jean-Pierre Poly, va tornar a Provença, on només havia estat alguns moments en breus estances des del 933 al 952/953, després que fou condemnat pel concili d'AugsburgJean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166 Bordas, París, 1976, , pàgina 29. que els historiadors col·loquen el 952.Louis de Mas Latrie, Chronologie historique des papes, des conciles généraux et des conciles des Gaules et de France - París, 1836 - pàgina 383 20Augsbourg&f=false aquí Hi hauria anat per justificar-se després del raid d'Otó I a Itàlia. En el transcurs d'aquests anys sembla que el rei Conrad III de Borgonya, aprofitant l'absència d'aquest poderós prelat, va donar el gruixut dels fiscos marsellesos, a Arnulf el Vienès (després Arnulf o Arlulf de Marsella), l'avantpassat dels vescomtes de Marsella.
Des d'almenys l'any 951, va tenir com a coadjutor a un personatge anomenat Radó. Va morir el 962 o 963.Jean-Pierre Papon, Histoire générale de Provence, Moutard, 1777, volum 1, pàgina 307 aquí: Es creu que va morir el 962. Tenia un coadjutor anomenat Radó, per governar l'església d'Arle en la seva absència; d'això ve que es donés a aquest el títol d'arquebisbe, en una carta de l'any 951. Jean-Pierre Poly, en precisa el dia: el 17 de novembre.
Un paper preponderant A propòsit de Manassès, s'ha pogut parlar de la «preponderància aclaparadora de l'arquebisbe d'Arle» (Jean-Pierre Poly). L'arquebisbe d'Arles fou l'únic metropolità a Provença. Va aconseguir col·locar al capdavant dels bisbats clergues del seu cercle. Els bisbes de Fréjus, de Vaison, de Venasque, residien a Arle i exercitaven les funcions de prebost del capítol. Els bisbes ja no juraven fidelitat al rei, sinó a l'arquebisbe d'Arle.
Prelat poderós, Manassès fou també un ric terratinent. L'inventari del domini de l'arquebisbe establert poc després de la seva defunció cap al 961, mostra que Manassès posseïa un gran domini predial que s'estenia sobre la totalitat del territori de la diòcesi d'Arles, sobretot a Argence, Autavès, Camarga i CrauMartin Aurell, Jean-Paul Boyer, Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge, pàgina 20 Li pertanyien igualment les tres abadies d'Aniana, de Godargues i de Cruàs.Édouard Baratier, Histoire de la Provence, pàgina 117.
La importància dels arquebisbes del resulta també d'un poder i d'una riquesa predial que no estaven encara disminuïts ni pels monestirs ni pels papes. Però l'Església d'Arle, com de manera més general la de Provença, va haver de començar a tractar amb les grans famílies comtals i vescomtals que a partir de la segona meitat del intentaren de fer entrar la propietat eclesiàstica en el seu patrimoni familiar.
Notes i referències Notes
Referències
Fonts Louis de Mas Latrie, Chronologie historique des papes, des conciles généraux et des conciles des Gaules et de France, París, 1836 Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, Bordas - París, 1976, Martin Aurell, Jean-Paul Boyer, Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge,
Categoria:Bisbes i arquebisbes d'Arle Categoria:Història de Milà Categoria:Bisbes italians Categoria:Religiosos occitans Categoria:Religiosos francesos Categoria:Morts a les Boques del Roine Categoria:Nascuts al segle IX