miniatura|346x346px|Índex de la societat civil forta. La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures de l'estat i de les empreses, i que inclou la família i l'esfera privada.What is Civil Society civilsoc.org Altres autors fan servir la societat civil en el sentit de (1) el conjunt d'organitzacions i institucions no governamentals que promouen els interessos i la voluntat dels ciutadans o (2) individus i organitzacions d'una societat que són independents del govern.
Aquesta definició inclou, doncs, les organitzacions no lucratives o no governamentals com a les associacions i fundacions.
Encara que les entitats de la societat civil no tenen per què ser necessàriament polítiques, solen tenir influència en l'activitat política de la societat de la qual formen part.
Democràcia Els antics romans eren conscients de les connexions entre la democràcia i una societat cooperativa, en versus una monarquia i una societat competitiva o no cooperativa. L'historiador Cassi Dió presenta un argument amb la veu del general d'August Agripa que suplica a August, després d'haver derrotat els seus rivals pel poder a les guerres civils romanes, que no enderroqui la república romana a causa del seu efecte esperat en la societat.
La literatura sobre les relacions entre la societat civil i la societat política democràtica té els seus orígens immediats en la filosofia de la Il·lustració escocesa, incloent-hi l'obra Assaig sobre la història de la societat civil Adam Ferguson, i en l'obra de G. W. F. Hegel, de qui van adaptar els conceptes Alexis de Tocqueville, Karl Marx,See, for example, Civil Society and the Conception of History in the Critique of the German Ideology. i Ferdinand Tönnies. Van ser desenvolupades de manera significativa pels investigadors del segle XX Gabriel Almond i Sidney Verba, que van identificar el paper de la cultura política en un ordre democràtic com a vital.Almond, G., & Verba, S.; 'The Civic Culture: Political Attitudes And Democracy In Five Nations; 1989; Sage
Van argumentar que l'element polític de les organitzacions polítiques facilita una millor consciència i una ciutadania més informada, que pren millors decisions de vot, participa en la política i, com a resultat, fa que el govern rendeixi més comptes.Almond, G., & Verba, S.; 'The Civic Culture: Political Attitudes And Democracy In Five Nations; 1989; Sage La societat civil actua com a fòrum per a persones amb objectius i interessos comuns per desenvolupar encara més els ideals democràtics, que al seu torn poden conduir a un estat més democràtic. La pertinença a aquest tipus d'associacions serveix com a font d'informació que redueix les barreres a l'acció col·lectiva. Aquests grups influeixen en les polítiques pressionant els governs. Això implica que la societat civil serveix per equilibrar el poder de l'estat. Els estatuts d'aquestes organitzacions polítiques s'han considerat microconstitucions perquè acostumen els participants a les formalitats de la presa de decisions democràtica.
Més recentment, Robert D.Putnam ha argumentat que fins i tot les organitzacions no polítiques de la societat civil són vitals per a la democràcia perquè construeixen capital social, confiança i valors compartits dins d'una societat. El capital social, definit com les xarxes socials i les normes de reciprocitat que hi estan associades, pot ajudar les societats a resoldre dilemes d'acció col·lectiva; els individus amb xarxes socials denses tenen més probabilitats de comprometre's de manera creïble amb altres membres de la societat i aprofitar el seu capital social per construir béns públics. Al seu torn, els països amb societats civils fortes tenen més probabilitats de tenir èxit com a democràcies. Alguns estudiosos han basat l'afirmació de Putnam i han argumentat que la participació d'un tipus específic d'organització de la societat civil —organitzacions no polítiques arrelades en relacions quotidianes— en el procés de transició democràtica és el que impulsa les transicions democràtiques reeixides. Gianfranco Poggi també ho argumenta, dient que la confiança interpersonal és necessària si es vol mantenir la societat republicana.
D'altres, però, han qüestionat el vincle entre la societat civil i una democràcia robusta. Com assenyala Thomas Carothers, les societats civils no es formen necessàriament per raons vàlides ni tampoc promouen necessàriament els valors democràtics. Per exemple, Sheri Berman va argumentar que les organitzacions de la societat civil es poden utilitzar per mobilitzar la gent contra la democràcia. Això va quedar clar amb la caiguda de la República de Weimar a Alemanya. El fracàs de la República de Weimar a l'hora d'abordar els estralls de la depressió econòmica i les lluites internes va conduir a la creació d'una multitud de societats civils alemanyes. Un defecte definitori i indiscutiblement fatal d'aquests grups va ser que reforçaven els conflictes socials i les diferències entre els alemanys. Aquesta separació de la societat alemanya en grups socials individuals significava que eren increïblement vulnerables als ideals nacionalistes. Els nazis es van infiltrar en aquests grups de descontent, on finalment es van convertir en la columna vertebral i la base del partit i la seva propaganda. Com a resultat, el partit nazi es va transformar d'un lloc d'irrellevància política el 1928, on havia obtingut el 2,63% dels vots, a convertir-se en el partit més gran del Reichstag alemany després de les eleccions de 1932. Contràriament a l'argument de Putnam, en aquest cas, una densa xarxa de la societat civil havia perjudicat la democràcia. El Partit Nazi va explotar l'organització social d'Alemanya, cosa que va conduir finalment a la caiguda de la primera república de la nació.
Fins i tot en democràcies ben establertes, la proliferació de grups d'interès especial —que indiquen una societat civil forta— pot impedir el funcionament de les institucions representatives i distorsionar els resultats polítics a favor dels rics, ben connectats o ben organitzats. A més, segons les dades de les enquestes recollides per Kenneth Newton, hi ha poques proves que la confiança social i política se superposin, cosa que fa que la relació entre la força de la societat civil i la democràcia quedi obsoleta. De fet, com afirma Larry Diamond, per entendre la multitud de maneres en què la societat civil pot servir a la democràcia, també cal entendre les tensions i contradiccions que la societat civil genera per a la democràcia.
Als Estats Units, Tocqueville afirma que la tendència a formar associacions que es manifestarien en societats civils ha impulsat el seu èxit com a govern democràtic. Putnam argumenta que la força de les societats civils als EUA ha aportat històricament més confiança social i més capital social per als ciutadans. D'altres afirmen que la dependència de les societats civils pot portar els ciutadans a qüestionar l'eficàcia del govern dels EUA i pot crear inestabilitat dividint la societat.
Als Estats Units, Tocqueville afirma que la tendència a formar associacions que es manifestarien en societats civils ha impulsat el seu èxit com a govern democràtic. Putnam argumenta que la força de les societats civils als EUA ha aportat històricament més confiança social i més capital social per als ciutadans. D'altres afirmen que la dependència de les societats civils pot portar els ciutadans a qüestionar l'eficàcia del govern dels EUA i pot crear inestabilitat dividint la societat.
Participació política Les organitzacions de la societat civil proporcionen als ciutadans coneixements crucials per a la participació política, com ara les obligacions i els drets dels ciutadans pel que fa als processos governamentals, els diferents tipus de qüestions polítiques i les agendes polítiques, les maneres en què els ciutadans poden col·laborar per abordar els problemes socials i els enfocaments per crear un canvi significatiu a les comunitats. Els professors Carew E. Boulding i Jami Nelson-Núñez afirmen que les organitzacions de la societat civil són beneficioses, ja que els ciutadans estan més inclinats a participar políticament quan poden actuar col·lectivament i desenvolupar solidaritats associatives amb altres al voltant de preferències polítiques compartides. Altres estudiosos, però, assenyalen que hi ha alguns inconvenients de les organitzacions de la societat civil pel que fa a la participació política i els processos polítics. El professor Thomas Carothers ha explicat que, atès que les organitzacions de la societat civil tenen un paper tan influent en la participació política, la proliferació d'aquestes organitzacions ha fet que sigui cada cop més difícil per als governs satisfer tant la creixent gamma de preferències polítiques com les necessitats socials en ràpid canvi. L'acadèmic David Rieff tracta un altre tema relacionat amb la societat civil i la participació política: l'activisme centrat en un sol tema. Com que la majoria de les organitzacions de la societat civil se centren en un sector o un tema social, això de vegades fa que els votants desviïn la seva atenció dels amplis problemes multifacètics als quals s'enfronta la societat, com ara els reptes de la globalització, i en canvi l'enfocament de les eleccions se centri en uns quants temes candents específics, com ara l'avortament.
Hi ha una quantitat considerable de dades que donen suport a la idea que les organitzacions de la societat civil augmenten significativament la participació política. El Dr. Robert Putnam va dur a terme un estudi de la societat civil a Itàlia a mitjans del segle XX i va observar que aquells que participaven en organitzacions de la societat civil demostraven una major "sofisticació política, confiança social, participació política i 'competència cívica subjectiva'" que aquells que no participaven en aquestes organitzacions. De la mateixa manera, la Dra. Sheri Berman va descobrir que l'organització de la societat civil NSDAP (Partit Nazi) va aprofitar fortes xarxes de la societat civil entre la classe mitjana amb l'objectiu de mobilitzar-se per a la participació política a Alemanya. La poderosa influència d'aquests esforços queda demostrada pel fet que l'NSDAP es va convertir en la força política més potent de la nació a mitjans del segle XX. Aquests estudis de cas proporcionen proves del paper crucial de les xarxes socials per facilitar la participació política i el compromís cívic.
Economia Sovint es considera que una societat civil forta és important per al creixement econòmic, ja que pot aportar informació important a les decisions econòmiques, facilitar l'empresa privada i l'emprenedoria, i evitar que l'estat ofegui l'economia. Per exemple, els líders sindicals poden garantir que el creixement econòmic beneficiï els treballadors, els líders religiosos poden defensar una major inclusió en els afers econòmics, les ONG poden denunciar i documentar pràctiques comercials nocives, etc.
Essencialment, la societat civil crea capital social, que el Banc Mundial defineix com "les institucions, les relacions i les normes que configuren la qualitat i la quantitat de les interaccions socials d'una societat". Amb un capital social més elevat ve una major quantitat d'interdependència social, cosa que augmenta la productivitat i el creixement econòmic. Per exemple, un estudi va trobar que les taxes d'abandonament escolar a les zones dels Estats Units amb millors xarxes socials eren més baixes que a les zones amb xarxes socials més febles.