Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.
Sota el seu germà fou governador del Fars durant 18 anys (1757 a 1775). A la mort del seu germà (2 de març de 1779) es van disputar la successió els dos fills Abu l-Fath Khan Zand i Muhàmmad Alí Khan Zand; aquesta darrer era cinc anys més jove (un fill entremig havia mort abans que el pare) però tenia major suports, i com a compromís es va decidir que governarien en comú. Zaki Khan del llinatge budaq, sogre de Muhàmmad i oposat a Abu l-Fath, es va oposar a aquesta doble successió i finalment va aconseguir agafar les regnes del poder.
Llavors Sadiq Khan es va revoltar a Bàssora i es va dirigir a Siraz. Zaki Khan va fer empresonar a Abu l-Fath per sospitar que tenia simpaties per l'oncle rebel i va proclamar a Muhàmmad Ali Khan (que era el seu gendre) com únic sobirà.
Agha Muhàmmad Khan Qajar havia fugit de Siraz cap al Mazanderan i s'havia revoltat a Astarabad i Zaki havia enviat contra ell a les seves millors tropes sota el comandament del seu nebot a Ali Murad Khan Zand. Aquest quan era a Esfahan es va rebel·lar en nom d'Abu l-Fath. Quan Zaki marxava per dominar el moviment fou assassinat en una revolta popular a Izadkhvast el 14 de juny de 1779. Al cap de cinc dies Abu l-Fath fou alliberat i restaurat al tron a Siraz el 19 de juny de 1779 però amb la condició de compatir les decisions amb Sadik Khan que va entrar a Siraz.
Ali Murad va seguir llavors la seva marxa cap al nord per lluitar amb els qadjar. Quan Abu l-Fath va poder dirigir els afers va demostrar que era incompetent i distret. Sadik Khan Zand amb el suport d'alguns nobles el va deposar el 22 d'agost de 1779 i el va fer cegar (tot seguit o un temps després) proclamant-se sobirà. Quan Ali Murad ho va saber va retornar i pel camí va derrotar el fill de Sadik, Ali Naqi Khan prop d'Esfahan. Finalment va atacar Siraz que fou capturada després de vuit mesos de setge, el 2 de març de 1782. Sadick i els seus fills foren cegats i empresonats, sent executats poc després, lliurant-se només el fill Djafar Khan Zand que amic personal d'Ali Murad. Aquest va tornar a Esfahan, en posició més central per fer front a l'amenaça dels qajars.
Es va casar dues vegades, amb una filla de Budak Khan i amb Bibi Khanum (després casada amb Ali Murad Khan Zand) filla de Sultan Muhàmmad Bahadur Qadjar. Va deixar dotze fills:Genealogia Djafar Khan Zand Ibrahim Khan Zand (mort el 1782) Muhàmmad Taki Khan Zand (mort el 1782) Ali Naki Khan Zand (mort el 1782) Husain Khan Zand (mort durant el setge (1781) Tahir Khan Zand (mort el 1782) Karim Khan Zand (mort el 1782?) Muhàmmad Khan Zand (cegat per Agha Muhàmmad Xah Qadjar després de la conquesta de Kirman) Abd Allah Khan Zand (cegat per Agha Muhàmmad Xah Qadjar després de la conquesta de Kirman) Fath Ali Khan Zand Nasr Allah Khan Zand (va fugir a Herat durant el setge de Kirman i no torna a ser esmentat) Haydar Ali Khan Zand (cegat per Agha Muhàmmad Xah Qadjar vers 1808)
Referències
Bibliografia J. Malcolm, History of Persia, Londres, 1829 J. R. Perry, Karim Khan Zand, A History of Iran, 1747-79, Chicago, 1979
Categoria:Xas Categoria:Morts a Siraz Categoria:Polítics iranians Categoria:Nascuts al segle XVII