El temple de Kukulkan o piràmide de Kukulkan és una piràmide maia coneguda també com a «El Castillo», terme que van utilitzar els espanyols el , buscant alguna similitud arquitectònica coneguda al continent europeu. L'actual temple va ser construït el dC pels maies itzáes a l'antiga ciutat de Chichén Itzá, fundada originàriament per aquest mateix poble maia el dC al territori pertanyent a l'actual estat mexicà de Yucatán. El seu disseny té una forma geomètrica piramidal, conté nou nivells o basaments, quatre façanes principals, cadascuna amb una escalinata central, i una plataforma superior rematada per un templet. En aquesta construcció, s'hi va retre culte al déu maia Kukulkan (en llengua maia: 'Serp emplomada'), raó per la qual es poden apreciar motius serpentins en la decoració arquitectònica. D'altra banda, també conté simbolismes que fan al·lusió als nombres més importants utilitzats al calendari Haab (calendari solar agrícola), el calendari Tzolkin (calendari sagrat) i la roda calendàrica. L'alineació de la construcció de la piràmide permet que es puguin observar diversos fenòmens de llum i ombra, els quals es produeixen en el seu propi cos durant els equinoccis i solsticis cada any.
El 1988, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura UNESCO va declarar a la ciutat maia de Chichén Itzá com a Patrimoni de la humanitat.World Heritage Ciutat prehispànica de Chichén Itzá Unesco.org Gairebé 20 anys després, el cineasta suís Bernard Weber va convocar per mitjà de la New Open World Corporation una «elecció mundial», per elegir a les noves meravelles del món: la ciutat maia va resultar guanyadora i des del 7 de juliol de 2007 va ser declarada com una de les «noves 7 meravelles del món contemporani». La piràmide de Kukulcán és una de les principals estructures del lloc.
Dimensions miniatura|Mida comparativa del temple de Kukulkan amb la piràmide del Sol de Teotihuacan i la piràmide de Kheops
En comparació amb la piràmide de Kheops a Egipte, o fins i tot a la piràmide del Sol de Teotihuacan, les dimensions de la piràmide de Kukulkan són petites.
Pel que fa a l'alçada, la piràmide de Keops mesura aproximadament 147 m i la del Sol, 65 m, sense incloure els suposats 10 metres que tindria el seu templet; per la seva banda, l'altura de la piràmide de Kukulkan assoleix els 24 m fins a la plataforma superior, més 6 m del seu templet per aconseguir 30 m com a màxim. La base de la construcció egípcia té unes mesures aproximades de 226,5 m, mentre que la del Sol assoleix els 225 m. Per la seva part, la piràmide de Kukulkan només mesura 55,3 m a les bases de les seves façanes.
D'aquesta manera, les mesures de la piràmide de Kukulkan no rivalitzen amb les d'altres construccions similars al món, fins i tot la piràmide de Tikal (64 m) és més alta. Són les seves característiques arquitectòniques, els seus simbolismes calendàrics i astronòmics el que la fa destacar de manera particular.Arochi, Luis E. (1984) La piràmide de Kukulkan cap. I i II Panorama Editorial (2005)
Interior de la piràmide El 1566, la piràmide va ser descrita per fra Diego de Landa en el manuscrit conegut com a Relació de les coses de Yucatán (en castellà: Relación de las cosas de Yucatán); gairebé tres segles més tard, John Lloyd Stephens va descriure de manera més minuciosa l'arquitectura de la piràmide en el seu llibre Incidents del viatge a Yucatán, obra publicada el 1843. En aquella època, la zona arqueològica de Chichén Itzá es trobava dins d'una hisenda que tenia el mateix nom, i era propietat de Juan Sosa.Stephens, John L. (2003) Viatge a Yucatán vol.II cap.XVI pp.194-203 i 223 ed.Dastin El llibre, decorat amb litografies de Frederick Catherwood, mostra la piràmide coberta d'abundant vegetació en tots els seus talussos. Existeixen fotografies fetes a començaments del on apareix la piràmide coberta parcialment amb l'esmentada vegetació.
miniatura|esquerra|Chac Mool a la sala de les ofrenes a l'interior del temple de Kukulkan miniatura|Escultura del jaguar (balam) a la cambra de sacrificis en l'interior del temple de Kukulkan
L'Institut Carnegie de Washington (Carnegie Institution of Washington) va sol·licitar el 1924 permís al govern mexicà per realitzar exploracions i reconstruccions a la zona de Chichén Itzá. El 1927, amb l'assistència d'arqueòlegs mexicans, es van iniciar els treballs. L'abril de 1931, buscant confirmar la hipòtesi que l'estructura de la piràmide de Kukulkan es trobava construïda sobre una altra piràmide més antiga, es van iniciar els treballs d'excavació i exploració, malgrat la reticència general de l'època. En gran manera, l'arqueòleg José Erosa Peniche va influir en l'autorització de l'esmentada exploració. El 7 de juny de 1932, es va trobar una caixa amb objectes de corall i obsidiana i incrustacions de turquesa al costat de restes humanes; els objectes s'exhibeixen al Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic de la ciutat de Mèxic.
Després de llargs treballs, l'abril de 1935 es va trobar en l'interior de la piràmide una figura de Chac Mool amb incrustacions de closca de nacre a les ungles, dents i ulls. El recinte on es va realitzar la troballa va ser batejat com a sala de les ofrenes o cambra nord. A només uns quants metres, i després de més d'un any d'excavacions, l'agost de 1936 es va descobrir un segon recinte, el qual es va batejar amb el nom de cambra de sacrificis, dins del qual es van trobar dues fileres de canyelles humanes encastades de forma paral·lela al fons de la cambra, i l'escultura d'un jaguar) de color vermell amb 74 incrustacions de jade que simulen al cos les taques característiques de l'espècie; els ulls són simulats amb mitges llunes de la mateixa pedra i els ullals i dents en pedrenyal, pintats de blanc. Al llom hi havia un disc de turqueses que aparentment servia per cremar copal, ambdues figures tenen la mirada dirigida al NNE (nord-nord-est). Com a conclusió es va determinar l'existència d'una piràmide de mesures aproximades de 33 metres d'ample, d'igual forma a l'exterior, amb 9 basaments i una altura de 17 m fins a la plataforma del templet on es van trobar el Chac Mool i el jaguar; s'estima que aquesta construcció correspon al dC. Conclosos els treballs es va construir una porta d'accés a la balustrada de l'escalinata exterior de la façana NNE per facilitar l'accés als turistes. La piràmide interior més antiga és referida com a "subestructura".Arochi, Luis E. (1984) La piràmide de Kukulkan cap. II Panorama Editorial (2005) Isbn 968-38-0118-8Universitat Autònoma de Yucatán El Jaguar Vermell cobra vida. Chichén Itzá segueix sorprès pels seus tresors maies
Simbolismes calendàrics miniatura|Façana NNE: s'hi poden veure els 9 basaments, i gran part dels plafons en baix relleu. A la part superior del templet, s'hi pot veure l'únic dels 20 merlets que adornaven el sostre, durant les cerimònies els maies itzáes solien col·locar-hi 20 banderes de plomes. A la banda inferior de l'escalinata central, s'hi observen dos caps de serps emplomallades adornant l'inici o final dels balustres o ampits
El temple de Kukulkan, principal estructura de Chichén Itzá, demostra els profunds coneixements de matemàtiques, geometria, acústica i astronomia que els maies posseïen. En ser una societat inicialment agrícola, els maies van observar amb deteniment el comportament de les estacions, les variacions de les trajectòries del Sol i les estrelles, i combinant els seus coneixements, van aconseguir registrar-los en la construcció del temple dedicat al seu déu Kukulkan.
Igual com les cultures mesoamericanes, la cultura maia va utilitzar un calendari agrícola solar que anomenaven Haab, i que conté 18 mesos o uinals; cada uinal té 20 dies o kines. D'aquesta forma, el calendari comprèn 18 x 20 = 360 dies regulars o kines, més cinc dies addicionals, considerats com a nefastos, anomenats uayeb.
El temple de Kukulkan inclou quatre escalinates, cadascuna té 91 esglaons; d'aquesta forma en sumen 364 i considerant la plataforma superior del temple tenim un total 365 unitats que representen els dies de lHaab.
El segon calendari utilitzat pels maies, anomenat Tzolkin o calendari sagrat, consta de 13 mesos i cada mes té 20 dies, de tal manera que aquest conté 260 dies.Nota: Es desconeix el nom original en llengua maia del calendari sagrat, va ser l'estudiós William Edmond Gates qui va començar a referir-s'hi amb el nom de Tzolkin (Arochi 1984) Els cicles del Tzolkin i l'''Haab es van fusionar en una roda calendàrica de tal manera que la combinació d'ambdós es repeteix cada 18.980 dies (mínim comú múltiple de 260 i 365)260=2x2x5x13; 365=5x73; 18980=2x2x5x13x73 equivalents a 52 anys, cosa que vol dir que cada 52 cicles del calendari Haab comença a repetir-se la combinació d'ambdós calendaris.
Els nombres 18 (uinals), 20 (kines), 5 (uayeb), 52 (cicles), poden desxifrar-se de manera més complexa a la piràmide de Kukulkan. El temple té 9 nivells o basaments, si s'observa de forma frontal qualsevol de les façanes; en tenir al centre de la vista l'escalinata, es pot multiplicar el nombre de basaments x 2, i dona com a resultat el nombre 18, corresponent així als 18 uinals de l'Haab. Al templet superior de la piràmide hi havia 5 ornaments o merlets en cada façana, d'aquesta manera es tenien 20 merlets que representen els 20 dies o kines de cada uinal. A cada façana, en el peralt de cada basament hi ha plafons en baix relleu, en el nivell més alt són només dos plafons, i els altres vuit basaments tenen tres plafons, de tal manera que 3 x 8 = 24 + 2 = 26 plafons, que sumats als altres 26 plafons del costat oposat de l'escalinata ens donen un gran total de plafons per façana de 52, és a dir, representen els 52 cicles de lHaab en la roda calendàrica. Com a ornamentació, l'edifici té 260 quadrangles que coincideixen amb el nombre de dies del calendari Tzolkin.Notícies d'arquitectura , entrevista amb Federica Sodi titular de l'Inah en Chichén Itzá
D'aquesta manera, i d'acord amb els calendaris utilitzats pels maies, es pot deduir que la piràmide no sols està dedicada al déu Kukulkan, sinó que també observa el còmput del temps, donant particular rellevància als seus cicles.
Acústica a l'escalinata Cap a les darreries del el turisme a Chichén Itzá es va incrementar i va ser quan accidentalment els guies de turistes van descobrir un efecte acústic que es produeix a l'escalinata NNE de la piràmide. Si una persona aplaudeix de forma frontal a l'escalinata, el so de l'aplaudiment es propaga cap al peralt dels esglaons i rebota en forma d'eco distorsionat, és a dir, la reflexió del so s'escolta diferent de la font (aplaudiment), provocant un xerric semblant al cant d'un quetzal (vídeoMoments Discovery: El Cant del Quetzal a Chichén Itzá Youtube.com).
Tècnicament el motiu és que el so produït per la font es propaga de manera simultània per xocar amb els esglaons inferiors i superiors de l'escalinata, però el so arriba primer als més propers, és a dir, als inferiors, i una fracció de mil·lisegon després als superiors. Aquesta fracció de temps és suficient per a crear interferències amb les ones de reflexió i produir el peculiar eco. Només els sons de baixa freqüència com ara l'aplaudiment produeixen l'efecte.
Descens de Kukulcan en els equinoccis miniatura|esquerra|Triangles de llum i ombra que aparenten el descens de la serp per l'escala un dia d'equinocci miniatura|esquerra|Il·luminació de la Terra pel Sol durant els equinoccis. El dia té la mateixa durada que la nit miniatura|Façana ONO, a la imatge s'hi assenyalen els triangles que formen els basaments i que permeten el pas de llum projectant-se a la balustrada de l'escalinata miniatura|Formació de set triangles isòsceles de llum a l'escala NNE simulant el cos d'una serp durant els capvespres equinoccials, els raigs de llum penetren per la cantonada nord dels basaments de la façana ONO