Teodora (grec medieval: Θεοδώρα; nascuda cap al 815 i morta cap al 867), de vegades dita Teodora l'Armènia o Teodora la Benaurada, fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en virtut del seu matrimoni amb l'emperador Teòfil, així com regent en nom del seu fill Miquel III des del 842 fins al 856. És venerada com a santa per l'Església Ortodoxa i com a venerable a la catòlica.
Biografia miniatura|esquerra|Miniatura del Menologi de Basili II Teodora era filla de Marí, drungari del Tema de Paflagònia, d'origen armeni, i de Teoctista Florina, noble de la regió. Maridada amb l'emperador Teòfil, després d'haver estat escollida per la vídua de Miquel II, Eufrosina, entre altres candidates per la seva bellesa.
Va tenir cinc filles i dos fills, el més jove dels quals fou Miquel III. Mentre que Teòfil era iconoclasta, Teodora no, la qual cosa provocà conflictes. Quan Teòfil morí el 842, es convertí, el 21 de gener del 842 en regent en nom del seu fill Miquel III, que tenia tres anys. Molt pietosa, va donar suport als monjos i a la fundació de nous monestirs. La seva política, ferma i assenyada, va enfortir el tresor de l'imperi i evità un intent d'invasió dels búlgars.
Va convocar un concili que donà fi a l'era de la iconoclàstia el febrer de 843: una cerimònia oficial, presidida per ella i el nou patriarca Metodi I de Constantinoble, restablí la iconodulia o culte de les imatges, a Santa Sofia l'11 de març de 843, des de llavors, Festa de l'Ortodòxia.
Va lluitar contra els heretges, perseguint els paulicians d'Àsia Menor, mitjançant una aliança amb els musulmans que acabà afeblint la defensa de l'imperi. Tot i que intentà evitar l'enfortiment de l'islam, Sicília fou conquerida per aquest entre 842 i el 847. Va iniciar la pacificació i evangelització dels eslaus del Peloponès cap al 847. Arran de l'assassinat del seu conseller Teoctist el Logoteta, ordenat pel germà de l'emperadriu Bardes, el novembre de 855, Teodora hagué d'abandonar el poder el 15 de març de 856.
Teodora i les seves quatre filles majors foren obligades a ingressar com a monges per Miquel III, i tancades al monestir de Carià, on visqueren miserablement fins que foren transferits al monestir de Santa Eufrosina. Les que sobrevisqueren, Tecla, Anastàsia i Pulquèria foren portades, per Basili el Macedoni, amb Teodora i la seva àvia Teoctista, al monestir de Gàstria.
Teodora morí l'11 de febrer de 867. Fou canonitzada per l'Església ortodoxa, per la importància del seu regnat per a l'Església. Les seves restes foren sebollides al monestir de Gàstria de Constantinoble, actual mesquita Sancaktar Hayrettin, i portades després a Corfú, a la catedral de la Santíssima Mare de Déu de la Cova i Santa Teodora, on són venerades en un reliquiari d'argent.
Referències
Bibliografia
Robert Guilland Études Byzantines P.U.F París 1959 « Les empereurs et l'attrait du monastère » p. 38,44,45. Venance Grumel Traité d'Études Byzantines I « La chronologie » P.U.F París 1958 p. 357,362
Categoria:Romans d'Orient del segle IX Categoria:Iconoclàstia a l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Augustes Categoria:Regents de l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Consorts dels emperadors romans d'Orient Categoria:Sants armenis Categoria:Sants romans d'Orient Categoria:Sants de l'Àsia Menor Categoria:Sants consorts de sobirans Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Sants morts al segle IX Categoria:Romans d'Orient d'Anatòlia Categoria:Morts a Constantinoble Categoria:Polítics armenis Categoria:Religiosos romans d'Orient Categoria:Venerables europeus Categoria:Morts el 867 Categoria:Sants monarques Categoria:Nascuts al segle IX