Les Híades (o Cúmul de les Híades) és un cúmul obert situat a la Constel·lació del Taure. Es tracta del cúmul estel·lar més proper al sistema solar i un dels més estudiats en astronomia.
Està situat a uns 153 anys llum de distància del Solvan Leeuwen, F. "Parallaxes and proper motions for 20 open clusters as based on the new Hipparcos catalogue", A\&A, 2009Majaess, D.; Turner, D.; Lane, D.; Krajci, T. "Deep Infrared ZAMS Fits to Benchmark Open Clusters Hosting delta Scuti Stars", Journal of the American Association of Variable Star Observers, 2011McArthur, Barbara E.; Benedict, G. Fritz; Harrison, Thomas E.; van Altena, William "Astrometry with the Hubble Space Telescope: Trigonometric Parallaxes of Selected Hyads", AJ, 2011 i consta de centenars d'estrelles que formen un conjunt d'aparença esfèrica. Les estrelles del cúmul comparteixen edat, origen, característiques químiques, i moviment.
Observat des de la Terra, el Cúmul de les Híades apareix situat a la constel·lació de Taure, on les estrelles més brillants conformen una "V", juntament amb el brillant estel Aldebaran. Tanmateix, si bé Aldebaran es troba en la mateixa línia de visió, no té relació amb les Híades, ja que està situat a només 65 anys llum de la Terra.
Les cinc estrelles més brillants del Cúmul de les Híades ja han consumit l'hidrogen dels seus nuclis i estan evolucionant per convertir-se en estrelles gegants. Quatre d'aquestes estrelles (Gamma, Delta 1 del taure, Èpsilon i Theta), formen un asterisme que tradicionalment s'ha identificat com el cap de Taure. La cinquena d'aquestes estrelles, Theta Tauri1, és la companya de la Theta 2 Tauri, molt més brillant. L'estel Èpsilon Tauri, conegut també com a Ain («ull de bou»), està orbitat per un candidat a exoplaneta del tipus gegant gasós. De fet, es tracta del primer planeta que s'ha trobat en un cúmul obert.
S'estima que l'edat de les Híades és d'uns 625 milions d'anys. El nucli del cúmul, on hi ha més densitat d'estrelles, té un radi de 8,8 anys llum (2,7 parsecs). Per la seva banda, el radi del cúmul és de . Amb tot, gairebé un terç de les estrelles que s'han pogut observar resten situades fora d'aquest límit, a l'anomenat «halo» del cúmul. Es tracta, probablement, d'estrelles estan en procés d'escapar de l'atracció gravitatòria del nucli.
Localització i moviment El cúmul és prou proper al Sol per a mesurar la distància amb paral·laxi. Aquest mesurament s'ha realitzat amb gran precisió mitjançant el satèl·lit Hipparcos i el telescopi espacial Hubble. També s'ha fet servir el mètode del diagrama de color-magnitud infraroig per inferir la brillantor intrínseca dels estels del cúmul. Comparant-la amb la brillantor de les estrelles vistes des de la Terra, permet estimar-ne la distància. Ambdós mètodes han donat una distància de 153 anys llum al centre del cúmul.
Les estrelles del cúmul de les Híades estan compostes per elements químics més pesants que els del Sol i altres estrelles del núvol interestel·lar local. Així, s'estima que la metal·licitat global del cúmul de Híades és de +0,14.
El cúmul de les Híades està relacionat amb altres cúmuls estel·lars veïns. L'edat, la metal·licitat i el moviment propi coincideixen amb el cúmul de Pessebre, més gran i llunyà. Amb tot, les trajectòries d'ambdós cúmuls es poden rastrejar dins la mateixa regió de l'espai, cosa que podria indicar un origen comú. Un altre cúmul relacionat és l'anomenat "torrent de les Híades" (Hyades Stream), un conjunt d'estrelles disperses que comparteixen una trajectòria similar amb el Cúmul de les Híades. Segons estudis recents, almenys el 15% de les estrelles del torrent de les Híades comparteixen la mateixa composició química que les estrelles del cúmul. No obstant això, aproximadament el 85% de les estrelles del torrent no estan del tot relacionades amb el cúmul original, atès que tenen edats i nivells de metal·lització diferents. Amb tot, el seu moviment comú s'atribueix als efectes de marea de la barra massiva en rotació situada al centre de la Via Làctia.Famaey B, Pont F, Luri X, Udry S, Mayor M, Jorissen A. (2007) The Hyades stream: an evaporated cluster or an intrusion from the inner disk? Astronomy & Astrophysics, 461: 957-962. Abstract at http://adsabs.harvard.edu/abs/2007A%26A...461..957F. Dins del torrent de les Híades es troba l'estrella Iota Horologii (Constel·lació del rellotge) on hi ha un exoplaneta que orbita al seu voltant. Es pensa que podria ser un estel fugit del cúmul primordial de les Híades., announced in
Astrometria miniatura|291x291px|Cúmul de les Híades. Imatge obtinguda pel telescopi espacial Hubble. Diferents estudis del Cúmul de les Híades realitzats a través l'Observatori Espacial Gaia, entre 2018 i 2022, han determinat una velocitat de grup U, V, W de -42,11±6,50, -19,09±4,37, -1,32±0,44 km/s, tot basant-se en les velocitats del nucli de 138 estrelles.
L'estudi de Gaia del 2019 es va centrar a identificar la topologia del cos principal de les Híades fins a 30 parsecs de distància. Es van identificar 1764 estrelles candidates, incloses 10 nanes marrons i 17 nanes blanques, 8 de les quals conformaven sistemes binaris.
Història Les Híades, juntament amb el cúmul estel·lar de les Plèiades, formen l'anomenada Porta Daurada de l'Eclíptica.
En la mitologia grega, les Híades eren les cinc filles d'Atles i les germanastres de les Plèiades. Després de la mort del seu germà Hiant, les germanes es van transformar en un cúmul d'estrelles que es va associar al fenomen de la pluja. Atès que és visible a ull nu, el cúmul de les Híades es coneix des de la prehistòria. Per aquest motiu, és esmentat per nombrosos autors clàssics, com Homer, Hesíode o Ovidi.Information on the Hyades from SEDS Al llibre 18è de la Ilíada apareixen les estrelles de les Híades juntament amb les Plèiades, l'Ossa Major i Orió a l'escut que el déu Hefest va fer per a Aquil·les.Homer. The Iliad. Translated by Richmond Lattimore. University of Chicago Press, 1951.
El cúmul de les Híades va ser catalogat per primer cop per Giovanni Battista Hodierna, el 1654. Posteriorment, va aparèixer en molts atles estel·lars entre els segles XVII i XVIII. Tanmateix, Charles Messier no el va incloure al seu catàleg de 1781 d'objectes del cel profund. Per aquest motiu, no té una denominació Messier, a diferència d'altres cúmuls similars, com ara M44 (Pessebre), M45 (Plèiades) o M67 (Cúmul de Cranc)
El 1869, l'astrònom Richard Proctor va observar que nombroses estrelles situades a gran distància de les Híades compartien un moviment similar a l'espai.Zuckerman B, Song I. (2004) Young stars near the Sun. Annual Review of Astronomy & Astrophysics. Volume 42, 685-721. Abstract at http://adsabs.harvard.edu/abs/2004ARA%26A..42..685Z. L'any 1908, l'astrònom estatunidenc Lewis Boss, després de gairebé 25 anys d'observacions, donà suport a l'existència d'un grup d'estrelles que es movien conjuntament. Boss, l'anomenà Taurus Stream (ara conegut generalment com a Hyades Stream o Supercúmul de les Híades). Boss també publicà un gràfic que representava els moviments de les estrelles fins a un punt de convergència.Boss L. (1908) Convergent of a moving cluster in Taurus. Astronomical Journal, 26: 31-36. Full text link at http://adsabs.harvard.edu/abs/1908AJ.....26...31B.
A la dècada de 1920 va estendre's la idea que les Híades compartien un origen comú amb el Cúmul del Pessebre.Hertzsprung E. (1922) On the motions of Praesepe and of the Hyades. Bulletin of the Astronomical Institutes of the Netherlands, Vol. 1, p.150. Full text link at http://adsabs.harvard.edu/abs/1922BAN.....1..150H. Va ser Rudolf Klein-Wassink qui assenyalà, el 1927, que els dos cúmuls estaven "probablement relacionats còsmicament".Klein-Wassink WJ. (1927) The proper motion and the distance of the Praesepe cluster. Publications of the Kapteyn Astronomical Laboratory Groningen, 41: 1-48. Full text link at http://adsabs.harvard.edu/abs/1927PGro...41....1K Durant gran part del , l'estudi científic de les Híades es va centrar a determinar-ne la distància, l'evolució i caracteritzar les estrelles que el componien.
Morfologia i evolució Totes les estrelles neixen en cúmuls estel·lars, però la majoria dels cúmuls desapareixen uns 50 milions d'anys després que conclogui la formació estel·lar. El terme astronòmic per a aquest procés és anomenat «evaporació». Només els cúmuls extremadament massius que orbiten lluny del Centre Galàctic poden evaporar-se en períodes més prolongats. Sent un d'aquests supervivents, és molt probable que el Cúmul de les Híades contingués un nombre d'estrelles molt superior en la seva infantesa. Així, les estimacions de la massa original del cúmul oscil·len entre 800 i 1.600 vegades la massa del Sol (M☉).Weideman V, Jordan S, Iben I, Casertano S. (1992) White dwarfs in the halo of the Hyades Cluster – The case of the missing white dwarfs. Astronomical Journal, 104: 1876-1891. 1992AJ....104.1876W.
Població estel·lar La teoria prediu que un cúmul jove d'aquesta mida hauria de donar a llum estrelles i objectes estel·lars de tots els tipus espectrals, des d'estrelles tipus O enormes i calentes, fins a nanes marrons tènues. Tanmateix, al cúmul, no hi apareixen aquest dos tipus d'estrelles extremes.Bouvier J, Kendall T, Meeus G, Testi L, Moraux E, Stauffer JR, James D, Cuillandre J-C, Irwin J, McCaughrean MJ, Baraffe I, Bertin E. (2008) Brown dwarfs and very low mass stars in the Hyades cluster: a dynamically evolved mass function. Astronomy & Astrophysics, 481: 661-672. Abstract at http://adsabs.harvard.edu/abs/2008A%26A...481..661B. Tenint en compte que l'edat del cúmul és d'uns 625 milions d'anys i la seqüència principal del clúster és d'unes 2,3 M☉ (massa solar), s'estima que les estrelles més pesants haurien evolucionat cap a subgegants, gegants o nanes blanques, mentre que les menys massives encara continuarien fusionant hidrogen.Weideman V, Jordan S, Iben I, Casertano S. (1992) White dwarfs in the halo of the Hyades Cluster – The case of the missing white dwarfs. Astronomical Journal, 104: 1876-1891. 1992AJ....104.1876W.
Diversos estudis han revelat un total de 8 nanes blanques al nucli del cúmul,Böhm-Vitense E. (1995) White dwarf companions to Hyades F stars. Astronomical Journal, 110: 228-231. Abstract at http://adsabs.harvard.edu/abs/1995AJ....110..228B. corresponents a l'etapa evolutiva final de la població d'estrelles de tipus B (massa 3,0 M☉). L'etapa evolutiva anterior està representada per les quatre gegants vermelles del cúmul. El seu tipus espectral actual és K0 III, però totes són en realitat estrelles tipus A «retirades», amb una massa de .Johnson JA, Fischer D, Marcy GW, Wright JT, Driscoll P, Butler RP, Hekker S, Reffert S, Vogt SS. (2007a) Retired A stars and their companions: Exoplanets orbiting three intermediate-mass subgiants. Astrophysical Journal, 665: 785-793. Abstract at http://adsabs.harvard.edu/abs/2007ApJ...665..785J.
Theta 2 Tauri és una estrella geganta de tipus A7 III que conforma un sistema binari amb una companya menys massiva de tipus espectral A. Aquest sistema binari s'associa visualment amb Theta 1 Tauri, una de les quatre gegants vermelles, que també té un company binari de tipus A.
La resta d'estels confirmats del cúmul inclou nombroses estrelles brillants del tipus espectral A (almenys, 21), del tipus F (unes 60) i del tipus G (unes 50). Totes aquestes estrelles es concentren densament en un radi de 10 parsecs al voltant del centre del cúmul. Per comparació, en un radi de 10 parsecs al voltant del sistema solar només s'hi troben 4 estrelles del tipus A, 6 del tipus F i 21 del tipus G.Research Consortium on Nearby Stars (RECONS). Ten-parsec census at http://joy.chara.gsu.edu/RECONS/census.posted.htm.