El rascló de clatell vermell (Hypotaenidia philippensis) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls, pantans, manglars, boscos i altres hàbitats a un bon nombre d'illes que es troben a gran part d'Australàsia i la regió del Pacífic sud-oest, incloent-hi les Filipines (on es coneix com a tikling), Nova Guinea, Austràlia, Nova Zelanda (on es coneix com a moho-pererū en maori), i nombroses illes més petites, que cobreixen una gamma de latituds des dels tròpics fins a la subantàrtica. L'espècie anteriorment es classificava en el gènere Gallirallus.

Descripció És un ocell majoritàriament terrestre de la mida d'un petit pollastre domèstic, amb les parts superiors principalment marrons, les parts inferiors amb franges fines blanc i negre, una cella blanca, una banda bruna que va des del bec al voltant del clatell, amb una banda beix al pit. Utilitza una varietat d'hàbitats humits o aiguamolls amb vegetació baixa i densa per protegir-se. Normalment, és força tímid, però pot tornar-se molt domesticat i atrevit en algunes circumstàncies, com ara en complexos turístics insulars dins de la regió de la Gran Barrera de Corall.

Comportament i ecologia El rascló de clatell vermell és un carronyaire omnívor que s'alimenta d'una varietat d'invertebrats terrestres i petits vertebrats, llavors, fruites caigudes i altres matèries vegetals, així com carronya i deixalles. El niu sol estar situat en una densa vegetació herbosa o canyissar a prop de l'aigua, amb una mida de posta de 3-4. Tot i que algunes poblacions de les illes poden estar amenaçades, o fins i tot exterminades, per depredadors introduïts, l'espècie en conjunt sembla estar fora de perill i l'estat de conservació es considera en risc mínim.

Taxonomia L'any 1760, el zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson va descriure i il·lustrar el rascló de clatell vermell en el seu llibre "Ornithologie" en diversos volums basat en un exemplar recollit a les Filipines. Va utilitzar el nom francès "Le rasle rayé des Philippines" i el nom llatí Rallus Philippensis Striatus. Tot i que Brisson va encunyar noms llatins, aquests no s'ajusten al sistema binomial i no són reconeguts per la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. Quan el 1766 el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar el seu "Systema Naturae" per a la dotzena edició, va afegir 240 espècies que havien estat descrites anteriorment per Brisson en la seva "Ornithologie". Una d'aquestes va ser el rascló de clatell vermell. Linnaeus va incloure una descripció concisa, va encunyar el nom binomial Rallus philippensis i va citar l'obra de Brisson.

Anteriorment, el rascló de clatell vermell estava classificat en el gènere Gallirallus, introduït per Frédéric de Lafresnaye l'any 1841 però ara es classifica en el gènere Hypotaenidia seguint Kirchman (2012) i Dickinson & Remsen (2013).

Subespècies Es reconeixen nombroses subespècies per al rascló de clatell vermell a causa de la dispersió repetida d'ocells a les illes del Pacífic, sovint seguida de l'efecte fundador i un potencial reduït per al flux genètic. El rascló weka de Nova Zelanda (Gallirallus australis) va evolucionar d'un llinatge amb un avantpassat comú en les poblacions modernes de rascló de clatell vermell, i ha canviat amb el temps fins a esdevenir incapaç de volar.

Es reconeixen vint subespècies:

H. p. andrewsi (Mathews, 1911) – Illes Cocos (sud-est de l'oceà Índic). H. p. xerophila (van Bemmel & Hoogerwerf, 1940) – Gunungapi Wetar (Mar de Banda) H. p. wilkinsoni (Mathews, 1911) – Flores (centre de les illes Petites de la Sonda). H. p. philippensis (Linnaeus, 1766) – Filipines (excepte Palawan i la península de Zamboanga a través de l'arxipèlag de Sulu), Borneo, Sulawesi i satèl·lits, Bali i les illes Petites de la Sonda. H. p. pelewensis (Mayr, 1933) – Palau (oest de les illes Carolines, oest de la Micronèsia). H. p. anachoretae (Mayr, 1949) – illes Kaniet (nord-oest de l'illa de Manus, illes de l'Almirallat, nord-oest de l'arxipèlag de Bismarck). H. p. admiralitatis (Stresemann, 1929) – illes de l'Almirallat (nord-oest de l'arxipèlag de Bismarck). H. p. praedo (Mayr, 1949) – Skoki (illes de l'Almirallat, nord-oest de l'arxipèlag de Bismarck). H. p. lesouefi (Mathews, 1911) – illa de Nova Hanover, Nova Irlanda, Tabar i Tanga (nord-est de l'arxipèlag de Bismarck). H. p. meyeri (Hartert, 1930) – Witu i Nova Bretanya (sud-est de l'arxipèlag de Bismarck). H. p. christophori (Mayr, 1938) – illes Salomó. H. p. sethsmithi (Mathews, 1911) – Vanuatu i Fiji (probablement extints Viti Levu i Vanua Levu; sud-oest de la Polinèsia). H. p. swindellsi (Mathews, 1911) – Nova Caledònia, incloent-hi les Illes de la Lleialtat. H. p. goodsoni (Mathews, 1911) – Samoa i Niue (centre-sud de la Polinèsia). H. p. ecaudata (Miller, 1783) – Tonga (centre-sud de la Polinèsia). H. p. assimilis (Gray, 1843) – nord-nord, nord-sud i satèl·lits de les illes Stewart (Nova Zelanda). H. p. macquariensis (Hutton, 1879) – illa Macquarie (extrem sud-est d'Austràlia). H. p. lacustris (Mayr, 1938) – nord-oest, nord-est, centre, sud-est de Nova Guinea i Long Island (al nord del nord-est de Nova Guinea). H. p. tounelieri (Schodde & da Naurois, 1982) – illes del Mar del Corall (sud-est de Nova Guinea fins al nord de Nova Caledònia). H. p. mellori (Mathews, 1912) – Moluques, nord-oest, sud de Nova Guinea, Austràlia (excepte el centre, Tasmània) i illa Norfolk (extrem est d'Austràlia).

Galeria

Referències

clatell vermell Categoria:Ocells d'Oceania Categoria:Ocells d'Àsia