Thierry I o Teodoric I d'Autun fou un comte d'Autun i de Mâcon del , de la família dels Guillèmides.
Origen Cap document no menciona la seva ascendència. La presència en la seva descendència dels noms de Bernat, Teodoric i Rolanda va conduir el 1965 a Eduard Hlawitschka a acostar els primers Guillèmides a la família de Bertrada de Prüm. En efecte, aquesta darrera va fundar l'abadia de Prüm el 721, i, entre els signataris de l'acte de la fundació, figuren el seu fill Caribert i els seus parents familiars Rolanda, Bernat i Teodoric. Els historiadors admeten que Rolanda i Bernard eren un matrimoni i pares de Teodoric, el qual seria cronològicament el pare de Teodoric I, comte d'Autun i Mâcon. Queda per avaluar el parentiu entre Rolanda i Berta. Pierre Riché les considera com germanes i filles del senescal Hugobert i d'Irmina d'Oeren, mentre que Chritian Settipani considera que Rolanda era filla de Bertrada.Riché, 1983, pàg. 350 (tabla III)
Biografia Teodoric és citat com a comte d'Autun algunes vegades el 742 i 750. El 775, un judici presidit per Carlemany el designa entre els fidels del rei. El 782, Eginhard el qualifica de parent del rei Carlemany. Va morir en data desconeguda, després d'aquest any. Armand de Fluvia a la taula genealògica dels gullèmides (GEC, XXII, pàgs 400-401), dona com a data de la mort el 793.
Matrimoni i fills Es va casar amb Auda o Alda de França, probablement filla de Carles Martell, duc dels Francs, que dona llum a:
Theodoen d'Autun, Theoden, Thuin o Teudoí († després de 810 o de 826per Armand de Fluvià mort després de 810, per la Fundació de Genealogia Medieval després del 826), comte d'Autun, citat el 804.Foundation for Medieval Genealogy. Va tenir un fill de nom Teodoric que seria Teodoric II d'Autun; Armand de Fluvuià el considera efectivament el fill de Teuduí.
Teodoric (II) (podria ser el mateix personatge que l'anterior), citat el 782Riché, 1983, pàg. 369, tabla XXIII.Settipani, 1993, pàg. 174-6 i el 804. Per Armand de FluviaGEC, XXII, pàgs 400-401 fou un personatge diferent del seu nebot, i el fa comte de Ripuària i missus a Borgonya, mort el 793 (com el seu pare); no es dona la fonamentació.
Alelalm (o Adalelm).
Guillem de Gel·lona, comte de Toulouse i fundador, el 804, de l'abadia de Saint-Guilhem-le-Désert o Gel·lona.
Abba i Berta, citades com a religioses el 804. Una d'elles hauria estat abans de fer-se religiosa l'esposa d'un Nibelúngida, Khildebrand II o Nibelung II.
Notes i referències
Bibliografia Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), 490 p. () Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 () Foundation for Medieval Genealogy : Carolingian Nobility (Families of Nibelung, Childebrand and Theodoric)
Categoria:Guillèmides Categoria:Comtes d'Autun Categoria:Comtes de Mâcon Categoria:Biografies del segle IX Categoria:Nascuts al segle VIII