El rascló de l'illa de Lord Howe (Hypotaenidia sylvestris) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) endèmic de l'Illa de Lord Howe, davant la costa australiana. Actualment, està classificat com a en perill d'extinció per la UICN. Anteriorment, l'espècie es va classificar en el gènere Gallirallus.

Descripció El rascló de l'illa de Lord Howe és un ràl·lid de color marró oliva de mida mitjana, amb la cua curta, el bec corbat cap avall. De color vermell marró uniforme, de vegades amb franges variables a la part inferior i els flancs. No vola. Es troba de manera natural als boscos subtropicals, però ara es restringeix principalment a les muntanyes més altes. No es troba cap espècie similar en la mateixa àrea de distribució. Sovint se sent el reclam "cu-iit", però també comunament una sèrie de notes de repic "booom".

Distribució El rascló de l'illa de Lord Howe és una espècie endèmica de l'illa de Lord Howe. Ha experimentat una contracció significativa de l'àrea de distribució al llarg del temps. Originalment, es trobava des del nivell del mar fins als cims de les muntanyes de l'illa, però a mitjan segle XIX es va restringir als cims. Els esforços de conservació de la dècada de 1980, inclosa l'erradicació dels porcs, van permetre la reintroducció en múltiples llocs. L'espècie ara es troba al mont Gower, Big i Little Slopes, Grey Face, Far Flats així com al mont Lidgbird. Tanmateix, la diversitat genètica ha disminuït durant el segle passat.

Ecologia i hàbitat L'espècie viu en boscos subtropicals, alimentant-se de cucs de terra, crustacis, fruites i ocasionalment ous de baldrigues i petrells.

Els ràl·lids s'aparellen de per vida i normalment es veuen en parelles. Són territorials i surten del sotabosc del bosc per investigar la font de qualsevol soroll inusual. Una parella defensa una àrea d'aproximadament tres hectàrees, i les pròpies cries són expulsades d'aquesta zona un cop creixen.

El rascló de l'illa de Lord Howe és una espècie sedentària i territorial que es troba en boscos molsosos, selves tropicals i zones residencials de l'illa de Lord Howe. Busca cucs, mol·luscs i invertebrats al sòl del bosc, i pot depredar pollets o ous de petrells. L'espècie és monògama, i construeix de 3 a 4 nius a terra en vegetació densa o caus de petrells. La reproducció té lloc durant tot l'any, i les femelles ponen d'1 a 4 ous per posta. Tots dos pares incuben i cuiden les cries, que volen al cap de 28 dies. Els juvenils assoleixen la mida adulta 12 mesos després i poden començar a reproduir-se al cap de nou mesos. La vida útil màxima registrada és de catorze anys.

Declivi i recuperació esquerra|miniatura|200x200px|Il·lustració de Joseph Smit (1869) Abans del descobrir-lo l'any 1788, l'illa de Lord Howe no tenia antecedents d'assentaments humans, i quan els exploradors europeus van arribar per primera vegada, era una de les quinze espècies d'ocells terrestres. Inicialment comuna, la població va disminuir ràpidament i, a finals del segle XIX, s'havia tornat molt rara.

Com que no vola, és xafarder i ingenu, el rascló de l'illa de Lord Howe es va convertir en una font d'aliment fàcil per als mariners visitants i els primers colons. Al mateix temps, els porcs senglars, introduïts deliberadament com a font d'aliment addicional, probablement competien amb aquests rasclons per menjar i possiblement s'alimentaven dels ocells o dels ous. La depredació per part de gats i gossos domèstics, que van arribar amb els primers colons, així com la destrucció de l'hàbitat per part de les cabres aselvatjades probablement també van tenir un paper en el declivi d'aquesta espècie. Tot i que les rates van ser responsables de l'extinció de cinc de les espècies d'ocells endèmics de l'illa de Lord Howe, no hi ha proves que juguessin cap paper en el declivi d'aquest raó.

Quan es va estudiar la població per primera vegada a principis dels anys setanta, només en quedaven una dotzena de parelles reproductores, restringides als pics inaccessibles de les dues muntanyes de l'illa, Mount Gower i Mount Lidgbird. En resposta, es va dur a terme un programa de conservació ex situ (cria en captivitat) entre 1980 i 1984, i es van alliberar 81 individus a la natura, tot i que amb una baixa taxa de supervivència. Al mateix temps, es van dur a terme una sèrie de programes d'erradicació de depredadors a l'illa: l'erradicació de gats salvatges (1976-1982), porcs (1979-1985) i cabres (1999-2001). miniatura|Una parella de rasclons de l'illa de Lord Howe amb un pollet L'èxit d'aquest programa de recuperació en dues parts va permetre que la població rasclons de l'illa de Lord Howe augmentés deu vegades, passant d'un mínim de 20 ocells a la dècada de 1970 a uns 200 l'any 1985. Tanmateix, en lloc d'un augment sostingut, aquest creixement es va estancar ràpidament, i entre 1988 i 2019 la població es mantenia petita però estable. Un estudi del 1997 va estimar la capacitat de càrrega de l'illa en 220 individus.

El Projecte d'Erradicació de Rosegadors de l'Illa de Lord Howe (REP) tenia com a objectiu erradicar la rata de vaixell i el ratolí domèstic introduïts, i a l'hivern del 2019, després de gairebé dues dècades de recerca i planificació, el projecte de 10,5 milions de dòlars australians va culminar amb la distribució d'esquers verinosos. A causa del risc que ingerissin verí, tota la població de rasclons, juntament amb el carnisser graculí (Strepera graculina crissalis) de Lord Howe, en perill d'extinció, va ser portada en captivitat durant la durada del programa d'esquers.

Tot i que mai es va pensar que fossin els principals beneficiaris del REP, des de la finalització la població de rasclons ha crescut exponencialment. Dels 208 ocells alliberats el 2019, la població va augmentar a 598 el novembre del 2021 i a 778 el març del 2022. Segons l'estudi més recent del desembre del 2024, la població de rasclons compta amb almenys 1.638 ocells.

Després de l'èxit amb el rascló de l'illa de Lord Howe, s'ha dut a terme esforços de recuperació d'altres espècies endèmiques a l'illa de Lord Howe, com ara el caragol de Lord Howe (Placostylus bivaricosus) i el carnisser graculí de Lord Howe (Strepera graculina crissalis).

Rascló de Gilbert Originalment, es creia que un ràl·lid, conegut només a partir d'un únic exemplar en forma de pell conservada amb alcohol a Harvard, s'havia agafat en una de les illes Gilbert i s'havia anomenat rascló de Gilbert, Gallirallus conditicius (Peters & Griscom, 1928). Tanmateix, l'illa atribuïda a aquest holotip és baixa, rocosa i sorrenca, i no té cap hàbitat adequat per a un ràl·lid.

Ara sembla que un error de comissariat va fer que l'espècimen fos etiquetat en la col·lecció equivocada, i l'espècimen és en realitat una femella immadura de rascló de l'illa de Lord Howe. Només es diferencia d'aquesta espècie en una corona, gola i parts inferiors més pàl·lides, i el cap més marró, però una immersió prolongada en alcohol podria haver canviat el color. L'illa a la qual es va atribuir originalment l'espècimen es troba a 4.500 km de l'illa de Lord Howe, i sembla improbable que dos ràl·lids no voladors poguessin evolucionar per separat sense diferències morfològiques.

Estat de conservació Aquesta espècie està catalogada com a en perill d'extinció per la UICN, ja que té una població extremadament petita d'individus madurs, que es limita a una petita àrea d'hàbitat disponible a l'illa. La població del rascló de l'illa de Lord Howe es va considerar inicialment estable, però els esforços de conservació han portat a un augment constant del nombre durant l'última dècada. Les dades de seguiment indiquen un creixement anual d'aproximadament 4,5 ocells des del 2004.

Taxonomia El rascló de l'illa de Lord Howe va ser descrit formalment l'any 1869 pel zoòleg anglès Philip Sclater i li va donar el nom binomial Ocydromus sylvestris i la localitat tipus "illa de Lord Howe".

Anteriorment, aquesta espècie, junt a altres Hypotaenidia, estava classificada dins del gènere Gallirallus.

Referències

Lord Howe Categoria:Ocells d'Oceania