miniatura|Llogaret suís.
Un llogaret (també llogarret o llogarró) és un nucli de població petit, generalment de caràcter rural, més reduït que un poble i amb pocs habitants. Es tracta d'un nucli de poblament concentrat i de poc veïnatge, que normalment no constitueix municipi propi ni té jurisdicció pròpia, sinó que depèn administrativament d'un altre nucli o municipi i hi és agregat.
Segons la terminologia geogràfica catalana, un llogaret és un nucli de poblament concentrat amb un nombre limitat de cases i de veïns, que pot haver disposat d'algunes de les característiques pròpies d'un poble —com ara una església, un terme propi o certa personalitat administrativa—, però que, en època recent, no ha arribat a constituir ni municipi ni parròquia.
Les formes llogaret, llogarret i llogarró són totes normatives per a designar una població petita, i els gentilicis corresponents són llogarenc/llogarenca i llogarrenc/llogarrenca.
A l'edat mitjana, a Catalunya, el terme que s'utilitzava sovint per designar petits nuclis de població equivalents a llogarets era vilar, documentat en nombrosos casos en la toponímia i en la documentació medieval.
Alguns exemples de llogarets són: Randa, agregat al municipi d'Algaida, Mallorca. Llucalcari, agregat al municipi de Deià, Mallorca. Pradarrodó, agregat a la parròquia de Canillo, Andorra. Masarbonès, agregat al municipi de Masllorenç, Baix Penedès. Valldevià, agregat al municipi de Vilopriu, Baix Empordà. Artaix, agregat al municipi d'Andilla, Serrans. Marians, agregat al municipi de Soanyes, Conflent.
Referències