miniatura|Torre de la Idea del Juche a Pyongyang|300x300px La Idea del Juche, de vegades pronunciat Chuch'e, és la tesi política de Kim Il-sung, el creador de Corea del Nord, on proposa que les masses treballadores coreanes són qui porten a terme el desenvolupament del país. Des del 1950 fins a 1970, Kim va elaborar la Idea del Juche com un set de principis que el govern empra per a justificar les seves decisions polítiques, entre les quals hi ha aconseguir i mantenir la independència respecte de les superpotències, una postura militar forta i una dependència dels propis recursos naturals coreans. El nom ve de juche, que vol dir "cos principal" o "idea central", i de vegades és traduït en fonts nord-coreanes com a "postura independent" o "esperit d'autosuficiència". També ha estat interpretat com "sempre posant els interessos coreans en primer lloc".Cumings, Bruce. Korea's Place in the Sun: a Modern History. New York: W.W. Norton, 2005. Segons Kim Il-sung, la Idea del Juche es basa en la creença que "l'home és l'amo de tot, i ho decideix tot".
Origen Fonts nord-coreanes troben els orígens del Juche a la dècada dels 1930. Segons aquests fonts, la primera menció del Juche va ser el 30 de juny de 1930 en un discurs de Kim Il-sung, que llavors tenia 18 anys.Hyung-chan Kim and Tong-gyu Kim. Human Remolding in North Korea: A Social History of Education. Lanham, MD: University Press of America. 2005. p. 10. Tot i que l'autenticitat d'aquestos discursos primerencs, hi és disputada.Dae-Sook Suh. Kim Il Sung: The North Korean Leader. Nova York: Columbia University Press. 1988. p. 305-306.
La primera referència enregistrada del Juche a un discurs, data del 28 de desembre de 1955, fet per Kim Il-sung, anomenat "L'eliminació del dogmatisme i formalisme, i l'establiment del Juche al treball ideològic". A aquest discurs, Kim va instar als propagandistes del partit, el no importar idees i costums de la Unió Soviètica a Corea, i presentava a Corea com una nació revolucionaria pel seu propi dret. Digué:
Per fer la revolució a Corea, hem de conèixer la història i geografia Coreana, així com els costums de la població coreana. Només llavors, és possible educar a la nostra pròpia gent d'una forma on hi puguen encaixar i inspire un amor ardent pel seu país nadiu i la seua pàtria.
Kim remarca la importància de l'educació i l'aprenentatge de la història coreana. A través de l'ensenyament del poble coreà de la seua pròpia història, "estimularà l'orgull nacional i impulsarà les masses cap a la lluita revolucionaria". Kim parla al seu discurs dels esdeveniments més importants del passat i com el resultat final podria haver estat previngut. També remarca la importància de recordar la seua lluita, i que no aprendre del seu passat, o negar-lo, significa que "la nostra gent no va fer res".
Hwang Jang-yeop, l'assessor ideològic més important de Kim, va descobrir aquest discurs després, a la dècada de 1950, quan Kim desenvolupava la seua pròpia versió del Marxisme-Leninisme, del qual el Juche hi seria un avançament,French, Paul. North Korea: The Paranoid Peninsula - A Modern History.2nd ed. New York: Zed Books, 2007. 30. Print. i va començar a elaborar la idea del Juche. Pel 1958, Kim Il-sung es va establir a ell mateix com el "Mandatari sense rival de Corea del Nord" i va idear el llenguatge a emprar per la gent devota de Kim. Açò va resultar en la construcció d'un culte a la personalitat sobre ell, per glorificar Kim Il-sung i la seua història familiar, i la seua legitimitat com a líders.Choe, Yong-ho., Lee, Peter H., and de Barry, Wm. Theodore., eds. Sources of Korean Tradition, Chichester, NY: Columbia University Press, p. 419, 2000. Tot i la seua mort, continua sent el seu "President Etern", fen que fins i tot aquells i aquelles crítics del seu fill Kim Jong-il, i l'actual president Kim Jong-un, continuen reverenciant apassionadament la seua figura. La història reescrita de Corea va enrere en el temps fins a 1866, quan la família "heroica" de Kim i el seu re-besavi, lluitaren contra l'Imperialisme Americà. Aquest és un dels exemples de com la maquinària política Nord Coreana va començar a fer mite de la història de Kim i les seues habilitats personals. El culte a la personalitat que envolta la família de Kim ha estat legitimada i va ajudar a arreplegar suport de la ideologia Juche. Kim Il-sung va ser reverenciat com a "Suprem líder i sol de la població".
La Idea del Juche va emergir gradualment com una doctrina ideològica sistemàtica sota les pressions de la Ruptura sinosoviètica. El desenvolupament d'un apropament independent al Marxisme-Leninisme fou necessari per romandre neutral, segons augmentava la intensitat de la ruptura. Després que es va deixar de costat per gairebé una dècada, el 1963 quan Kim va parlar dels principis de l'Exèrcit Popular de Corea, la idea va tornar de nou. Kim Il-sung va descriure els tres principis fonamentals del Juche al seu discurs del 14 d'abril de 1965 anomenat "Construcció Socialista i la Revolució sud-coreana a la República Popular i Democràtica de Corea":
Independència política [chaju] Auto-suficiència econòmica [charip] Auto-suficiència en defensa[chawi]
L'antic líder nord-coreà Kim Jong-il és l'autor oficial de la declaració definitiva del Juche, com va dir al documental de 1982 "Kim Jong Il: Sobre la ideologia Juche" (Kim Jong Il: On The Juche Idea). També era l'autoritat superior sobre la interpretació de la ideologia de l'estathttp://www.globalsecurity.org/military/world/dprk/juche.htm i va incorporar la política Songun (on es remarcava la importància primordial de l'exèrcit) el 1996.
La ideologia del Juche va ser desenvolupada per Kim Il-sung com a guia i fonament de tota conducta a Corea del Nord. El significat de Juche és "autosuficiència" i "independència" en matèria política, econòmica, en defensa i en ideologia. El Juche emfatitza la independència al camp polític, l'auto-suficiència en temes econòmics, i l'autodefensa a nivell de defensa nacional. Chajusong (auto-dependència), minjok tongnip (independència nacional o ètnica), charip kyongje (economia independent), factors comuns que tots els pobles colonitzats volien a mitjan segle, són els sinònims de Juche i poden ser els antònims de sadaejuui, que significa servir i dependre d'un poder estranger. El segon caràcter de Juche, che, es troba a finals del , al moviment d'enfortiment nacional del govern de Li Hung-chang. El 'Che' de Juche, és similar al 'Ti' del Ti-Yung de l'aprenentatge xinès, o el 'Tai' de Kokutai al Japó. Els coreans empren el Juche al seu cas com a forma d'aconseguir la meta de crear un estat mental subjectiu i solipsista, la forma de pensar correcta que ha de precedir i que, llavors, determinarà les accions correctes però que també s'empra com a forma de definir que és alhora modern i coreà.
Ideologia i aplicació pràctica Segons Kim Jon-Il a la Ideologia del Juche, l'aplicació del Juche com a política d'estat, implica el següent: La gent ha de tindre independència (chajusong), tant a l'hora de pensar com a nivell polític, econòmic i defensiu. Les polítiques han de reflectir el desig i aspiracions de les masses i caldrà emprar eixes polítiques plenament per a la revolució i construcció. Els mètodes de la revolució i construcció han de ser adequats a la situació del país. El treball més important a la revolució i construcció és emmotllar a la gent ideològicament com comunistes, i mobilitzar-los cap a accions constructives. La perspectiva de Juche requereix absoluta lleialtat cap al partit polític i el líder. A Corea del nord, aquestos són representats pel Partit Obrer de Corea i el comandant suprem, anteriorment Kim Jong-Il.
A la història oficial de Corea del Nord, una de les primeres aplicacions aconseguides va ser la del pla quinquennal de 1956-1961, també conegut com el Moviment Chollima, que va portar a crear el Mètode Chongsan-ri i el Sistema de treball Taean. El pla quinquennal implicava un ràpid desenvolupament econòmic de Corea del Nord, centrat a la indústria pesant, per assegurar la seua independència política vers la Unió Soviètica i la Xina. D'altra banda, el Moviment Chollima aplicava el mateix mètode d'una planificació de l'estat centralitzat d'un estil semblant al Primer Pla Quinquennal a 1928. La metodologia també en va coincidir, i era basat parcialment, al Primer Pla Quinquennal de Mao i el seu Gran Salt Endavant. Corea del Nord, aparentment, va poder esquivar les catàstrofes del Gran Salt Endavant xinès.
Malgrat les aspiracions d'auto-suficiència, Corea del Nord ha necessitat continuadament l'assistència d'altres països.http://www.adherents.com/largecom/Juche.html Històricament, Corea del Nord ha rebut principalment l'assistència de la Unió Soviètica fins al seu col·lapse el 1991. Al període posterior a la Guerra Coreana, l'economia de Corea del Nord es basava en préstecs de països "fraternals" de 1952-1963, també depenent considerablement de l'ajuda soviètica industrial des de 1953 fins al 1976. Després de la caiguda de l'URSS, l'economia coreana va entrar en crisi, amb el consegüent fracàs infraestructural, que va agreujar la fam massiva de mitjan 1990. Després d'anys de fam, la República Popular de la Xina van acceptar ser el substitut de la Unió Soviètica com a proveïdor principal, subministrant prop de 400$ milions de dòlars/any en ajuda humanitària. Des del 2007, Corea del Nord també ha rebut grans subministraments de combustible i ajuda tècnica, com es van programar a la línia de treball de les converses a 6 bandes. Corea del Nord ha estat el segon rebedor d'ajuda internacional de menjar el 2005, i continua patint d'escassetat crònica de menjar.
Relació entre marxisme, estalinisme i maoisme
El 1972, el Juche va reemplaçar el Marxisme-Leninisme a la constitució Coreana com a ideologia oficial de l'estat, com a resposta a la ruptura sinosoviètica. El Juche quedava definit com una aplicació creativa del Marxisme-Leninisme, aplicada a la idiosincràsia coreana. Kim Il-sung també va explicar que el Juche no era original de Corea del Nord i va posar un accent a l'orientació programàtica inherent a tots els estats on s'apliquen polítiques Marxistes-Leninistes.http://www.freemediaproductions.info/Editorials/2009/08/30/juche-is-third-position-ideology-built-on-marx-not-marxist-leninism/
Després del col·lapse soviètic del 1991, màxim benefactor de l'economia de Corea del Nord, tota referència al Marxisme-Leninisme va ser eliminada a la constitució revisada 1998. Tot i això, la fraseologia continua sent emprada, per exemple, en paraules com socialisme i comunisme. L'establiment de la doctrina Shōgun a mitjans dels 1990, ha fet moure l'eix de la força revolucionaria, del proletariat o classe treballadora, cap a l'estament militar.
Diversos comentaris, reporters i acadèmics fora de Corea del Nord igualen el Juche amb l'estalinisme, anomenant així a Corea del Nord estalinista. Altres especialistes, opinen de forma diferent i han definit a Corea del Nord com corporativista (Bruce Cumings), nacional socialisme (Brian Myers), guerriller (Wada Haruki), monarquista (Dae Sook-suh), i teocràtic (Han S. Park, Christopher Hitchens). Entre aquells que anomenen règim estalinista a Corea del Nord, hi ha Charles Armstrong, Adrian Buzo, Chong-sik Lee, i Robert Scalapino.https://web.archive.org/web/20130311011145/http://rickross.com/reference/nkorea/nkorea12.html
Les declaracions polítiques i discursos de Kim Il-sung d'entre 1940 i 1950 confirmen que el govern Nord Coreà acceptava la teoria de Ióssif Stalin de 1924 anomenada Socialisme a un sol país i el seu model centralitzat d'autarquia econòmica. Després de la mort de Stalin, al 5 de març de 1953, el líder Nord Coreà va escriure un obituari emotiu al seu honor, anomenat "Stalin és la Inspiració per a la Lluita Popular per la seua Llibertat i Independència", a una edició especial del periòdic del partit Rodong Sinmun (10 de març del 1953), el començament del qual així deia: