LUreasa és un enzim que catalitza la hidròlisi d'urea a diòxid de carboni i amoníac. Segons la reacció:
(NH₂)₂CO + H₂O → CO₂ + 2NH₃
El 1926, James Sumner va demostrar que la ureasa és una proteïna. La ureasa es troba en bacteris, llevats, i diverses plantes superiors. L'estructura de la ureasa va ser primer resolta per P.A. Karplus el 1995.
Característiques Zona activa Pes molecular: 480 kDa o 545 kDa per a la ureasa de Canavalia ensiformis. pH òptim: 7,4 Temperatura òptima: 60 °C Especificitat enzimàtica: urea i hidroxiurea Inhibidor enzimàtic: metalls pesants (Pb- & Pb2+)
La presència d'ureasa es fa servir en el diagnòstic d'espècies d'Helicobacter.
Com prova de diagnòstic Molts patògens dels tractes gastrointestinals o urinaris produeixen ureasa, per això es pot usar la presència d'ureasa per a detectar la presència de patògens.
Entre els patògens amb ureasa s'inclouen: Helicobacter pylori Proteus vulgaris Certs bacteris entèrics incloent Proteus spp., Klebsiella spp., Morganella, Providencia, i possiblement Serratia spp. Ureaplasma urealyticum, relacionat amb Mycoplasma spp. Cryptococcus spp., i fongs oportunistes
Altres usos Biosensors d'ureasa per detectar ions de metalls pesants
Categoria:Enzims